Por de matar l’entorn i de morir d’èxit, la realitat de la Serra

PalmaEls municipis de la serra de Tramuntana han arribat a l’equador d’aquest mandat amb les seves peculiaritats, però amb una problemàtica comuna: la sequera, l’impacte del cicloturisme i la por de morir d’èxit en un entorn privilegiat que algunes veus asseguren que s’està deixant perdre.

El Consell ha plantejat limitar els accessos per carretera en vehicle privat a zones que suportaven un alt grau de saturació, com sa Calobra, Formentor i el port de Valldemossa. L’objectiu és garantir la seguretat i mantenir els valors ambientals d’aquests indrets, però també és una mostra evident dels efectes de l’increment del turisme.

Joe Holles és membre fundador de Tramuntana XXI, una associació que treballa per la sostenibilitat de la Serra. Explica que “a tothom li molesta que hi hagi limitacions, però no hi ha cap altra manera d’aturar la gent que arriba”. A més, assegura que entre els batles i batlesses de Tramuntana “el color polític ja no és tan important”, perquè “bàsicament tothom està d’acord” en algunes idees bàsiques, com la necessitat de protegir l’entorn que els dona identitat.

Per Holles, és necessari “un canvi de paradigma”, perquè les ajudes del Consell per al manteniment del paisatge són “un pegat”: “s’han de donar canyes de pescar, no peix”, afirma.

L’objectiu dels ajuntaments és, en qualsevol cas, intentar “posar ordre” a partir de les seves pròpies eines, com pot ser crear zones d’ORA, el que Holles defineix com “la miniecotaxa de cada poble”. Diu que es tracta de municipis amb pocs recursos que reben anualment un nombre molt elevat de visitants i que, amb l’aparcament de pagament, poden fer front a les externalitats que això els suposa. A més, el lloguer turístic, que a alguns municipis va arribar com la gran oportunitat econòmica, s’està començant a convertir en una amenaça per a aquells que no volen morir de l’èxit.

La llei de camins, que fa unes setmanes el Consell va anunciar que duria al Parlament, és una altra de les preocupacions dels municipis de la Serra. La lluita per la reobertura de camins té molta presència a Tramuntana, ja que més del 90% dels terrenys són de propietat privada.

La possibilitat de poder expropiar camins per garantir una xarxa entre els municipis “s’ha vist com una amenaça per part dels propietaris”, explica Holles, qui considera que “no es pot polaritzar” el debat, tampoc entre els ciclistes i els conductors. De fet, la circulació de ciclistes per algunes de les carreteres de la Serra és un altre front obert als municipis de la zona, que necessiten prendre mesures per garantir la seguretat de la mobilitat.

Pollença

Una qüestió de confiança contra el batle, el cas que investiga el possible frau en la legalització d’infraccions urbanístiques i la prohibició d’arribar a Formentor en vehicle privat per evitar la saturació: Pollença ha viscut un inici de mandat ple d’intensitat. El batle, Miquel Àngel March, va perdre la qüestió de confiança quan intentava aprovar els pressupostos del 2017 i durant el mateix període en què la Guàrdia Civil s’enduia centenars d’expedients urbanístics per investigar si es deixaven prescriure les infraccions. Els que haurien de ser el seu aliat a l’oposició, Alternativa per Pollença, en critiquen la gestió i asseguren que en qüestions clau, com el lloguer turístic, l’equip de govern no s’està sabent posicionar a favor dels interessos de la ciutadania.

Fornalutx

Fornalutx ha saltat a la política autonòmica durant aquest mandat, però no per la gestió del Consistori, sinó per la polèmica generada a partir de la nova Llei de benestar animal. El grup socialista municipal es va oposar obertament a la prohibició del correbou, mentre que MÉS per Mallorca i Podem, al Parlament, pressionaven el PSIB per incloure la festa a l’abolició de la tauromàquia. Finalment, la llei ha iniciat la tramitació parlamentària i salvarà el correbou.

Andratx

Andratx és un dels municipis que, juntament amb Alaró, ahir va canviar la batlia en compliment de l’acord al qual varen arribar el PP i El Pi per formar govern a l’inici de mandat. Així, Katia Rouarch (El Pi) va agafar el relleu de Jaume Porsell (PP), qui ha dirigit el municipi fins ara.

El batle sortint assegura que durant aquests dos primers anys de mandat s’han aconseguit reptes clau per al municipi, com deixar el deute de l’Ajuntament “a zero”, sense comptes pendents amb els bancs.

A més, s’ha posat en marxa l’obra que ha de servir per alleujar el trànsit de la primera línia de mar del port. Amb la prolongació del carrer Llevant, es vol donar “fluïdesa”al municipi.

S’han fet noves zones per a vianants a s’Arracó i aviat es donarà el tret de sortida a un projecte d’eficiència energètica. El fins ara batle d’Andratx també considera la restauració de la torre de la Mola i la creació de la ‘marca Andratx’ de promoció del municipi en elements identitaris del seu pas per la batlia.

Els reptes amb vista al 2019 són l’aprovació de les normes subsidiàries, fer un nou pavelló municipal esportiu (una proposta que, segons Porsell, és “díficil” de dur a terme) i dotar de serveis totes les urbanitzacions.

Valldemossa

Valldemossa ha viscut la primera mitja part del mandat amb una bona notícia i una de dolenta: el nivell de recollida selectiva al municipi va passar del 8,1% el gener del 2016 a més del 60% en finalitzar l’any; i l’Ajuntament va ser condemnat a pagar uns deu milions d’euros a la propietat de l’hort de la Cartoixa, una quantitat que duplica el pressupost municipal. A més, el Consell ha inclòs la carretera que baixa a la Marina dins el seu pla de limitar accessos dels cotxes a partir de la pròxima temporada per evitar la saturació.