Pollença intenta implicar el Consell a la llicència il·legal

Palma/ PollençaL’equip de govern de Pollença va reaccionar ahir així com va poder després de la maçada judicial que declara il·legal la llicència bàsica del projecte de macroxalet de 5.380 metres quadrats que va construir Alberto Cortina l’any 2007 i va intentar escampar-ne la responsabilitat cap al Consell de Mallorca, per molt que la contundent sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior qualifica clarament els fets i identifica amb duresa l’actuació de l’Ajuntament a l’hora de fer tot el possible perquè les irregularitats no posassin en risc la impactant edificació, de la qual ordena la demolició.

El batle, Tomeu Cifre (PP), afirmà que “el Consell s’hauria d’haver pronunciat sobre l’impacte, perquè la Llei de patrimoni històric hi obliga”. En opinió de la primera vara, el Consell Insular “és corresponsable. L’Ajuntament pot valorar donar la llicència o no basant-se en la seva ordenació urbanística, però no l’impacte ambiental, del qual s’hauria d’haver encarregat el Consell”.

Il·legal per abusiu i ostentós

La sentència de la sala presidida per Gabriel Fiol i amb Pablo Delfont i Carmen Frigola no és de la mateixa opinió que el batle de Pollença i deixa ben retratat l’Ajuntament, perquè assegura que, entre d’altres, la llicència atorgada l’agost de 2005 incompleix l’obligatorietat que té l’Administració pública de vetllar per un paisatge protegit com és el de Formentor. “La llei imposa que s’ha de comprovar que l’edificació no trenqui l’harmonia del paisatge”, diuen els magistrats, que sentencien que amb 65 metres de façana i 20 de lateral, a més de l’enorme tala d’arbres i la “captació visual” que provoca, el projecte és desmesurat i el seu impacte no pot ser autoritzat.

Per si fos poc, la llicència de l’Ajuntament contradiu el planejament urbanístic i, amb tot plegat, la legalitat i, per tant, els magistrats no dubten a declarar nul·la la llicència primigènia.

Victòria de la legalitat

“Ha guanyat la legalitat i estic satisfeta”, va declarar ahir l’advocada Antònia Gomila, representant legal de la societat Masampe, darrere la qual figura José Antonio Martínez Sampedro, un gran empresari del joc i de les màquines recreatives que “va quedar sense paraules”, segons va explicar l’advocada mateixa, “quan va veure que s’havia autoritzat la construcció d’un edifici que semblava més un Corte Inglés que no un habitatge”, va sentenciar.

En opinió d’aquesta lletrada, l’actitud dels diferents batles i consistoris que han governat Pollença no ha estat precisament la de voler mirar amb lupa què feia Cortina. “El més greu de tot és que a Formentor aquest lamentable episodi es pot tornar a repetir, perquè les revisions i adaptacions del Pla General d’Ordenació Urbana a les diferents normatives supramunicipals eren l’ocasió per complir el que prometien: reduir edificabilitats”

De fet, Gomila recorda que tot i que només queden dues parcel·les edificables, “a la resta s’hi podrien tornar a esbucar els edificis i intentar colar un altre d’aquests macroxalets, que com ha sentenciat la Sala provoquen un terrible impacte sobre la costa de Formentor, que és un element únic i que no es pot tractar com un sòl urbà qualsevol”.

El lletrat de l’Ajuntament Miquel Ripoll admet que no resulta fàcil cercar una sortida a una sentència que dictamina precisament que s’ha de tomar la casa pel seu greu impacte. “No és possible un recurs de cassació ordinari. És una sentència definitiva”, diu, si bé recorda que també el tribunal admetria un intent d’adaptació “reapdaptant l’edificació, no necessàriament s’ha de demolir tot”, però va advertir que és molt d’hora per esbrinar-ho.

El que té clar Miquel Ripoll és que “el resultat distorsiona la imatge del paisatge. Encara que compleixi amb el planejament, això està per damunt”.