Publicitat
Publicitat

DRETS

Política fiscal per combatre el masclisme

Els ajuntaments poden utilitzar l’IBI o les taxes municipals per posar fi a la desigualtat de gènere

“Tota política pública té un impacte de gènere perquè actua sobre una societat marcada per la desigualtat. Amb les polítiques podem fer que aquestes desigualtats es reforcin o disminueixin, amb la fiscalitat també”. Iolanda Fresnillo és membre de la Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute i de la cooperativa Ekona i durant mesos ha fet feina, a petició de l’Ajuntament de Barcelona, per avaluar com la fiscalitat municipal influeix en les relacions entre homes i dones i com es pot utilitzar per tal de fer-les més igualitàries.

L’IBI n’és un exemple. “Es poden aplicar reduccions a famílies monoparentals, ja que en un 80% estan encapçalades per dones, i a persones vídues, que en la seva majoria també són dones”. El fet que la població femenina tingui condicions laborals més precàries situa les dones en una situació de major vulnerabilitat social i, per tant, aplicant aquest tipus de política se les beneficia indirectament.

“Aplicar una tarifació social a les escoles bressol també té un impacte perquè incideixes en les cures -afirma Fresnillo- però les possibilitats són molt àmplies”. A Sabadell, per exemple, els equipaments esportius tenen bonificacions per als equips femenins que practiquin esports amb una majoria de presència femenina.

La taxa que paguen els establiments per instal·lar una terrassa també es pot modificar des de la perspectiva de gènere perquè així “regules l’ocupació de l’espai públic i, com més presència de l’activitat econòmica, menys espai destinat a, per exemple, cures”. A més a més, Fresnillo explica que hi ha estudis que afirmen que, si a un lloc fosc s’afegeix vida nocturna -com la que podria generar una terrassa-, augmenta la inseguretat d’aquell entorn. D’aquesta manera, els ajuntaments podrien decidir augmentar el preu de les taxes d’aquest tipus d’espais o fer-ho també a aquells barris on gairebé no hi ha zones de lleure i, per tant, l’espai públic està més disputat.

Veure les taxes i els impostos des del feminisme és un mecanisme més per fer que la fiscalitat sigui més justa, però no és la clau per posar fi a totes les desigualtats. Iolanda Fresnillo va ser ahir una de les ponents de les jornades que l’àrea de Funció Pública i Govern Interior de l’Ajuntament de Palma va organitzar a Flassaders, on també es va debatre sobre la importància de combatre els paradisos fiscals des del municipalisme.

Patrícia Cantarell és responsable de Mobilitat Social i Presència Pública d’Intermón Oxfam i va ser l’encarregada de posar aquest debat sobre la taula durant la jornada d’ahir. Assegura que, si una fiscalitat justa millora la distribució de la riquesa, “abolir els paradisos fiscals és una de les eines més efectives per lluitar contra les desigualtats”. Seguint aquest argument, l’ONG va iniciar la campanya Zones lliures de paradisos fiscals, que convida els ajuntaments a aprovar mocions en què demostrin la seva voluntat política i el seu compromís amb aquesta lluita.

Un dels elements de pressió més útils seria, per exemple, que els municipis poguessin decidir no contractar cap empresa que tingui filials o la seu a un paradís fiscal, ja que, segons explica Cantarell, els contractes que fan les administracions tenen un pes econòmic equivalent al 18% del PIB.

Des d’Oxfam van fer-se estudis per calcular quin percentatge de les empreses que contracten amb els ajuntaments de les grans ciutats tenen presència a paradisos fiscals. A Madrid van resultar ser el 45,5%. A Barcelona, aquesta proporció baixava fins al 22,3%, però l’actual Consistori ja ha posat en marxa una clàusula contractual que obliga les empreses a explicar si tenen filials a paradisos fiscals i quins són. En cas de demostrar-se que aquestes companyies evadeixen impostos, l’Ajuntament pot rescindir contractes i imposar-los sancions.

I per què no impedir directament que es presentin a les licitacions? És la intenció de moltes entitats i, de fet, s’ha presentat una esmena a la nova llei de contractació pública que va en aquesta línia, però de moment “la Unió Europea ho prohibeix perquè diu que totes han de competir en igualtat de condicions”, afirma Cantarell. “No obstant això, una empresa que no paga impostos parteix amb avantatge...”.

El frau fiscal a Espanya és d’aproximadament 60.000 milions d’euros, que és pràcticament el pressupost de Sanitat per a tot l’Estat.