Quan un travessa l’alzinar frondós del pla del Pouet, pocs o cap interpreta que aquell replà -presidit pel pou que li dóna nom i que trobam sobre la muntanyeta de Son Moragues de camí a la Talaia Vella- fou una zona de conreu i d’una intensa activitat agrícola i ramadera. Però diversos elements constructius, com els clapers per espedregar el terreny, bassetes i abeuradors per abeurar els animals, cases de roter i barraques de carboner per viure-hi que trobam amagats entre les alzines; també els topònims -‘el Corral dels Bous ’- que perviuen fixen la memòria i ens recorden que aquella terra es conreava i que la feina no hi mancava mai, ni per als carboners, tot i les mesures estrictes que imposà l’Arxiduc sobre l’ús del bosc, quan comprà la possessió el 1883.
Rotes d’en Miquel dels Tancats
Idò a partir d’ara i de la història que us contaré, podem afegir al pla del Pouet el nom de les rotes d’en Miquel dels Tancats, malgrat que el protagonista no es considerava ben bé un roter. Gràcies a un testimoni oral actual, Antoni Colom Colom, de Valldemossa, sabem que el seu repadrí matern nomia Miquel Colom Estrades (1856-1946) i que era l’hortolà de l’Hort dels Tancats de Son Moragues. Hi entrà quan l’Arxiduc recol·locà en feines de la possessió els carboners que treballaven al bosc, ja que no volia tallar cap arbre. Pagava la renda per explotar l’hort i la família vivia a les cases de l’Hort. El seu fill Toni, padrí de la nostra font oral, també dugué aquest hort fins devers el 1930, quan la família Cilimingras decidí no renovar el contracte per poder-ho explotar directament ells. Cap a 1900, ni en Miquel dels Tancats ni el seu fill conreaven ja les rotes del Pouet.
Unes rotes són, segons ens conta Antoni Ordines Garau a Geografia i toponímia de les Illes Balears, un tros de terra que un pagès, dit roter, conreava dins un predi d’altri durant alguns anys, generalment pagant al propietari una porció convinguda del que hi collia. Solia ser terra prima o allunyada de les cases de possessió, que el propietari no podia conrear directament. També podia ser un bocí de garriga o de terra rosta que havia estat aplanada amb terrasses i que es conreaven.
Si voleu visitar l’espai que l’Arxiduc recorregué per primer pic amb el garriguer Carabassa, antic pastor de Son Moragues, a qui “li agradava rodetjar d’una espècie de misteri sa muntanya a on tan sols ell podia penetrar i a on un altre tot just podia caminar pels punts més fàcils” ( Lo que sé de Miramar, arxiduc Lluís Salvador), heu de seguir la ruta que parteix del carrer de les Oliveres i que vorejant Son Gual Petit s’endinsa per l’alzinar, passa per la font de s’Abeurada i s’enfila pel comellar del Pouet cap al pla.
