El suau pessigolleig

EnòlegHi ha un tipus de vi que marida a la perfecció amb aquests dies de sol, calor, xafogor, animació, entusiasme, passió i festa, però és una beguda considerada, per una gran majoria “d’experts”, com un vi de segona o tercera regional. Fins i tot alguns proclamen que no es poden considerar ni vins; diuen que només agraden a la gent que no sap gaudir d’una bona copa, més ben dit, de la gent que no “entén” de vi i a qui ni li agraden; i els consumidors que frueixen d’aquesta beguda solen amagar-ho, o tornar-se vermells, quan es troben al costat d’un enòleg per por del que li puguem dir. Aquesta mala reputació n’ha fet caure el consum i, actualment, a casa nostra crec que ja no hi ha cap celler que n’elabori una sola botella. Els podeu trobar al costat de la caixa de pagament dels supermercats com a reclam o al taulell dels vins més barats. Estic parlant dels vins d’agulla, els pétillant -com en diuen els francesos-, els perlwein -com els anomenen els germànics- o els frizzante -com els anomenen els italians.

Els experts en màrqueting diuen que quan et trobes amb una paret i vols passar a l’altre costat, pegar cops de cap o de puny contra el mur no serveix de res; el més indicat és mirar a banda i banda per veure si trobam la porta de sortida. Aquests tipus de vins estan remuntant, ara retornen, han trobat la porta de l’èxit obviant el nom pel qual eren coneguts, vins d’agulla, i utilitzant una nomenclatura més glamurosa, amb una sonoritat més refrescant i que convida a la festa. Han italianitzat el nom: ja no heu de dir d’agulla, ara són frizzants. Però també hi ha una millora notable de la qualitat, amb la utilització de varietats aromàtiques que ens recorden els perfums herbacis, les llepolies de maduixes àcides, la frescor que necessitam a l’estiu. Són vins de baixa graduació alcohòlica, que entren en gran facilitat, amb una frescor estimulant, un suau bombolleig a la boca, com si ens fessin petites pessigolles a les mucoses, aromes afruitades i sensacions dolcenques que sempre fan les delícies de la gran majoria de persones, sobretot quan te n’aboques una copa després de venir d’un llarg dia a la feina i pots estirar-te al sofà o a una hamaca, un vi que ens convida a fer unes senzilles tapes abans d’anar a sopar o durant una menjada més aviat lleugera, amb amanides, pastes i fins i tot algun d’aquests plats orientals com els sushis, makis, nigiris... que tant de moda estan. Però sobretot poden ser l’alternativa a les cerveses en els moments d’oci, de diversió, una festa ben a prop de la platja, amics, calor, música... i una bona copa de vi d’agulla, més ben dit, de frizzante. El gran problema d’aquest estil de vins és que tenen un punt de dolçor i una mica de carboni, dos ingredients que són idonis per emmascarar imperfeccions. Per això, durant molts anys una part important dels cellers triaven els raïms o els vins més mediocres per elaborar els d’agulla, i els consumidors, al cap dels anys, se’n varen adonar. Segurament no arribarem a les grans produccions dels moments daurats, els anys 70 i 80, però si els cellers que han tornat a apostar per aquest estil de vins segueixen la línia de vins de qualitat l’ascens serà progressiu.

Aquest tipus de beguda té la particularitat de contenir una petita dosi de diòxid de carboni que produeix aquest petit bombolleig. Aquest gas apareix de manera natural durant la fermentació del most. Si tastau un vi acabat de fermentar, el que anomenam vi en rama, és com tastar un vi d’agulla, ja que encara té una gran quantitat de carboni. Per tant, el que fem és retenir aquest carboni fins a l’embotellament i així el podem trobar quan destapam una botella. Si es fa aquest procediment, podem dir que és un “gas natural” i el vi s’anomena d’agulla, però també podem trobar vins al mercat que se’ls ha afegit el carboni de manera artificial abans de ser embotellat i en aquest cas són anomenats vins gasificats, un nom, que com podeu imaginar, no ven gaire. Aquest estil de vins ja es troba documentat durant l’època romana, concretament Plini el vell, en el seu llibre Naturalis Historia, anomena diversos vins frizzants, generalment blancs que varen tenir una notable acceptació entre les classes populars, i després de 2.000 anys continua tenint uns consumidors ben fidels que no s’han d’empegueir mai de beure aquests vins i que han d’exigir que no se n’abaixi la qualitat.

Vi recomanat: Pizzicato

Celler Mas Comtal (Penedès)

Mas Comtal és un petit celler del Penedès marcat per una trajectòria d’èxits, d’experimentació i d’innovació. Ja fa un bon grapat d’anys, quan els vins rosats estaven de cap a caiguda, els Milà protagonitzaren una autèntica revolució apostant per un rosat d’alta qualitat. Ara l’Albert Milà i tot el seu equip ens sorprenen amb un vi frizzant que segurament us refrescarà les nits màgiques estivals. Rosat pàl·lid d’agulla de la varietat Muscat d’Hamburg, una varietat poc coneguda a l’Estat. Un vi molt fresc amb perfums florals i notes de fruites fresques, en boca frescor, lleuger amb un suau pessigolleig de les bombolles i una acidesa refrescant i molt agradable. Com bé diuen, un vi divertit.