De Toni Pastor a Juan María Atutxa: la jurisprudència que ha tombat Huertas
L'informe dels serveis jurídics del Parlament advertia els membres de la mesa que podrien prevaricar si no cessaven de manera automàtica l'expresidenta de la Cambra
PalmaL'informe jurídic que va convèncer ahir el PP de desbloquejar el cessament de Xelo Huertas com a presidenta del Parlament conclou que els membres de la mesa "podrien veure's incursos en el tipus penal de la prevaricació si dictassin un acord contra el reglament". En aquest sentit, subratlla que "la intervenció de la mesa es limita a aplicar les conseqüències reglamentàries de la situació fàctica", en aquest cas, l'aplicació del polèmic article 39c, que preveu el cessament d'algun membre de la mesa (inclòs el president) en cas de ser expulsat pel seu grup parlamentari.
L'informe recorda el cas Atutxa, que va suposar la condemna per desobediència del president del Parlament basc, Juan María Atutxa, el vicepresident primer i el secretari segon per negar-se l'any 2003 a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak (SA) perquè es considerava hereu de la il·legalitzada Batasuna.
El text adverteix, a més, que "es poden esmentar conseqüències penals derivades d'altres delictes en el supòsit que es dilatàs l'aplicació immediata i automàtica de l'article 39c. En aquest sentit, cita l'article 542 del Codi Penal, que preveu la inhabilitació dels funcionaris públics per delictes comesos contra els drets individuals.
![L'expresident del Parlament basc, Juan María Atutxa, en imatge d'arxiu.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Partits polítics i grups parlamentaris: dues realitats jurídiques
Pel que fa als dubtes sobre les mesures cautelars demanades per Huertas en la demanda que ha presentat contra Podem, l'informe determina que "no podem deixar d'aplicar una norma en vigor (el reglament del Parlament, amb rang de llei), malgrat que s'hagi presentat una demanda de la presidenta del Parlament a un tribunal ordinari contra una decisió d'un determinat partit polític, per molt legítima que pugui ser la seva pretensió, perquè l'únic que pot pronunciar-se sobre la constitucionalitat del reglament és el Tribunal Constitucional".
El text afegeix que "la presidència ostenta la funció de complir i fer complir el reglament (obligació que s'estén a tots els altres membres de la mesa) i no pot pretendre amb una impugnació judicial contra un acte d'un partit que no s'apliqui una llei vigent".
En aquest sentit, l'informe subratlla la contraposició de la figura del grup parlamentari i la figura del partit polític. "Una decisió presa per un grup parlamentari no resulta afectada per la decisió presa per un determinat partit polític, ja que són entitats independents des del punt de vista formal, amb personalitat jurídica pròpia i diferenciada, i pel que fa als grups parlamentaris, amb efectes durant una legislatura, com és doctrina reiterada pel Tribunal Constitucional en diverses sentències".
Dos antecedents del PP avalen el procés
L'informe insisteix en el fet que "la mesa no ha d'acceptar la renúncia, només n'ha de prendre coneixement", i aporta dos precedents històrics, tots dos, curiosament, vinculats al PP. El primer, l'expulsió l'any 2012 de l'actual portaveu d'El Pi al Consell de Mallorca, Antoni Pastor, i, en segon lloc, el de la diputada Joana Aina Vidal, l'any 1996.
Els juristes del Parlament, després d'analitzar els escrits de comunicació que va presentar el PP, en el seu moment, amb el que va presentar Podem conclouen que tenen "un contingut quasi idèntic". Per tant, apunten, "no hi ha motiu reglamentari que justifiqui que la tramitació que es dugui a terme sigui diferent". En aquest cas, que la mesa es doni per assabentada i que comuniqui el pas al grup mixt dels diputats expulsats.
En el cas de Vidal, afegeixen, s'aclareix el darrer dubte que va plantejar el PP divendres, amb referència a l'article 32, que assenyala que "si un diputat o una diputada o un grup parlamentari discrepa de la decisió adoptada per la mesa, podrà sol·licitar-ne la reconsideració en el termini de deu dies a comptar des de la recepció de la notificació".
En aquest sentit, l'informe recorda que Vidal va apel·lar precisament a aquest article i que la mesa el 20 de març de 1997 va acordar denegar la petició al·legant que "en cap cas no es preveuen la possibilitat de sol·licitar la reconsideració d'altres tipus d'acords i menys dels assabentaments, sense perjudici de recórrer a altres vies jurídiques".
El text afegia que "tot i que (la senyora Vidal) es referia a dos acords adoptats per la mesa, cal precisar que la mesa no ha adoptat mai cap acord relatiu a aquesta situació, sinó que, havent estat adoptat pel grup parlamentari popular un acord en relació amb la vostra situació i havent estat comunicat a la mesa, aquesta es va donar per assabentada i adoptà les disposicions que reglamentàriament se n'havien de derivar".
Tots els partits van lloar ahir la feina feta pels serveis jurídics, que van redactar, en un temps rècord, l'informe que ha aconseguit desbloquejar el Parlament.
