PULMONS VERDS
Balears 21/05/2017

Paradisos urbans: refrescar l’aire i rebaixar els agents contaminants

L’afluència de vehicles o el canvi climàtic, alguns dels factors que requereixen esponjar la ciutat

A. S. / J. V.
4 min
Al cor de Palma, s’hi ubica un parc que esponja i oxigena la ciutat. / ISAAC BUJ

PalmaEl trànsit de vehicles i les centrals d’energia elèctrica són els principals focus d’emissió de diòxid de nitrogen, un dels agents més contaminants de l’atmosfera de les nostres Illes. Els valors de la qualitat de l’aire en referència a aquest component, juntament amb les partícules en suspensió i l’ozó, varen ser entre regulars i dolents, segons les dades del darrer informe de la qualitat de l’aire de la Conselleria de Territori, que és del 2015. És destacable que la concentració més alta de diòxid de nitrogen es troba a Palma, que mostra uns nivells de contaminació elevats i pròxims als nivells fixats per la legislació vigent.

Qualitat de l’aire

L’afluència de vehicles, els processos de combustió o les obres són alguns dels factors responsables de l’alta concentració de les partícules en suspensió a l’aire de les Balears. Les Illes mostren una qualitat de l’aire qualificada de bona, amb una concentració mitjana anual de 14 a 27 micrograms per metre cúbic, tenint en compte que, òptimament, la concentració hauria de ser igual o inferior als 13. Cal no oblidar que l’arrossegament de pols sahariana pel vent del Nord d’Àfrica és molt habitual en tota la Mediterrània. A més, per a una àmplia majoria de contaminants (diòxid de sofre, monòxid de carboni, benzè, les partícules en suspensió de mida més petita i els metalls), la qualitat de l’aire a les Illes Balears ha estat avaluada durant l’any 2015 entre excel·lent i bona, si bé en referència a l’ozó és habitual que durant els mesos d’estiu se superi el límit dels valors adequats i en termes globals a l’any 2015 s’han mesurat valors superiors a l’any 2014.

Igualment, una pujada de l’activitat econòmica i d’una meteorologia desfavorable respecte dels anys anteriors haurien produït un lleuger augment dels valors mesurats. A aquest increment, cal sumar-hi l’imparable efecte del canvi climàtic, que té conseqüències més notables en els ambients mediterranis: els estius cada vegada són més durs i, per tant, es fa necessari refrigerar les ciutats. Els pulmons verds tenen la doble funció de refrescar l’ambient durant els mesos més càlids i, al mateix temps, de rebaixar els agents contaminants atmosfèrics. Per a tal propòsit, les ciutats poden esponjar-se amb corredors, aprofitant els torrents, o bé obrir rutes perquè l’aire de la mar, que és fresc, penetri a la ciutat i l’oxigeni. “Els boscos urbans i les places verdes ajuden a rebaixar el pes del gris del ciment”, assenyala Toni Martínez, professor d’Ecologia que també imparteix un taller de paisatgisme a la UIB. Martínez explica que quan les plantes passen calor, alliberen aigua en l’ambient i el refresquen. Introduir plantes i flors pot evitar que tots els rajos de sol toquin el paviment i, d’aquesta manera, preservar-lo de les altes temperatures. També hi ajuden les làmines d’aigua, per refrigerar l’atmosfera de l’espai urbà. Per l’ecòleg, “tots aquests elements són essencials amb vista al canvi climàtic”.

Paradisos terrenals

Les zones verdes “són vitals”, assegura Martínez. “A totes les religions, si feim bonda, se’ns ofereix un jardí, de l’Edèn a l’Al Jannah alcorànic”. La presència dels jardins implica poder “tornar a la infància, a la ingenuïtat i a la nostra part més natural”, hi afegeix. “Sempre estam cercant aquest retorn a la naturalesa, a la ingenuïtat, a la placidesa”, diu, i apunta que és precisament per aquest motiu que “els jardins tenen molt futur, perquè qui realment valora aquests espais són els infants i la gent que pensa per ella mateixa”. El jardí és per Martínez un espai de saviesa i de pensament ancestral: “Darwin tenia el seu jardí per a les seves reflexions, igual que els grecs, que feien servir el peripathos, espai de naturalesa que estimulava el pensament”.

Models urbanístics

Des d’un punt de vista urbanístic, la planificació de la ciutat comença a l’espai verd, que és espai públic, explica Martínez. “És allò que fa ciutat i que connecta la gent”, afirma l’ecòleg. D’altra manera, “dissenyar una ciutat només pensant en cotxes i edificis no és urbanisme, sinó un col·lapse”, puntualitza.

A Alemanya, és habitual trobar-hi petits canals d’aigua on remullar-se els peus, explica Martínez. “Hem d’anar implementant idees com aquesta a ca nostra”, diu, igual que “parets que regalimen i que van creant verdet i molsa, una altra fórmula del verd urbà per refrigerar la ciutat”. Amb tot, considera que “no interessa el model nòrdic, sinó el model mediterrani ben fet”, i considera que a les ciutats i els pobles de les Illes Balears, en general, hi “manca verd”.

Gentrificació verda

Isabelle Anguelovski, professora i investigadora de la UAB, experta en planificació urbana i mediambiental, participa actualment d’un estudi que analitza la magnitud del que anomenen la “gentrificació verda”. Segons explica, existeix una relació directa entre les zones verdes i l’increment del preu del metre quadrat dels habitatges que s’hi ubiquen al costat. Entre els habitatges inclosos dins un radi de 400 metres d’un espai verd de certa grandària i els que es troben a un quilòmetre i mig hi ha una diferència d’entre el 15% i el 30% del preu. “Els pulmons verds atreuen qualitat de vida”, assegura Anguelovski.

“El verd canvia el rostre dels barris més marginalitats”, afirma la professora. De cop i volta, la gent que hi vivia ja no hi pot quedar, perquè els preus de les cases i el lloguer han pujat molt. “Aquest fet pot tenir un efecte molt perillós”, assevera. Això no significa, malgrat tot, que no advoqui pels pulmons verds en barris més desfavorits: “Sovint l’ecologia està absolutament separada de les polítiques d’habitatge i, per Anguelovski, aquest és un gran error: “La creació de zones verdes ha d’anar acompanyada de mesures que evitin una pujada del preu dels habitatges” i per això cal “establir un control dels preus del lloguer, dinàmiques d’habitatges socials i públics, que a l’Estat són molt escassos”. També considera necessari limitar el nombre de bars i terrasses, per exemple, per tal d’evitar que un barri esdevingui un lloc més destinat a l’oci que no a la vida dels seus habitants, apunta. En definitiva, cal que “la planificació de l’espai verd es dugui a terme pensant en l’ús del parc per a la gent del barri i reflecteixi la seva naturalesa cultural, ètnica, etcètera”, conclou la professora.

stats