El port de Palma espera la seva reconversió paisatgística i comercial

PalmaEl canvi de legislatura propicià que tant l’Autoritat Portuària de les Illes Balears (APB) com l’Ajuntament de Palma, que forma part del seu consell d’administració, tornin a compartir ideals amb relació a com ha de quedar configurat el port de Palma. Ara mateix s’estudia com modificar-ne el pla director, que emmarca els usos que s’hi han de donar. Tant des de la presidència de l’APB, que ara recau en Joan Gual, com des de la gerència d’Urbanisme, representada per Toni Noguera, es veuen necessitats concretes: “Pensar i repensar no només la zona, sinó tota la remodelació que pugui afectar el port i la ciutat” , destaquen des de l’APB.

El pla director representarà la configuració del port per d’aquí a 30 anys. S’està discutint i no es tenen encara mesures per definir el gran projecte que pot acabar havent-hi al darrere, però les primeres passes sí que s’han fetes. L’objectiu amb què es treballa és convertir la zona en port-ciutat, emulant altres grans nuclis europeus. Per fer-ho possible, s’ha acordat que s’esbuquin dos edificis del carrer Contramoll Mollet, que tenen una llarga història d’intencions i concursos fallits al darrere.

La legislatura anterior, el passat equip dirigent de l’APB va veure en la zona la necessitat de donar ús als edificis menys valorats. Legislatures enrere, ja varen ser objecte de diferents concursos. Segons l’APB, però, les idees que sorgien no eren del tot bones i els concursos quedaven deserts. A finals de l’anterior, es va decidir un altre concurs: preveia l’esbucament dels dos immobles i construir-hi de bell nou.

Un hotel al port

Per un costat, es va proposar aixecar-hi un hotel. “No era una de les opcions viables”, comenten fonts de l’APB, ja que obligava el Consell de Ministres a donar llicència d’hotel en zona portuària, fet que l’Estat ha considerat en poques ocasions. Per l’altre, el 2015, una empresa andalusa va proposar fer un mercat gastronònomic als dos edificis pendents d’esbucar. El canvi de criteri amb l’equip de govern nou va ser el de considerar que l’àrea del port pot donar més de si mateixa i que no és necessari congestionar-la amb una activitat comercial, amb el beneplàcit del consell d’administració.

Si l’aprovació tirava endavant, tenia una vigència d’uns 30 anys. No s’adjudicà i s’ha decidit, aquest mateix mes, aprovar la proposta de desistiment de la tramitació del concurs públic per a l’explotació dels dos edificis. La meta és eliminar aquelles edificacions i, fins i tot, usos prescindibles per a l’activitat portuària.

Negocis que desapareixeran

De fet, sobre els usos, hi ha diversos projectes en ment, encara que el procediment, de moment, és lent. Per exemple, es modificarien les activitats que envolten la zona de reparació d’embarcacions: tallers, botigues de nàutica, de pintures o supermercats, entre d’altres. “Hi ha una sèrie de negocis que desapareixeran. Ens presentam davant un futur que ara com ara no sabem com serà, però en què sí que podem intuir que podrem recuperar tota una zona que en l’actualitat és portuària”, indiquen des de l’APB.

“A mesura que canvien les necessitats, canvien la fisonomia i l’activitat portuàries”, expliquen. L’exemple és el moll Vell: durant molts d’anys va ser el lloc de descàrrega de mercaderies, fins que l’indret va quedar buit i es va convertir en un lloc per passejar-hi. “Era impossible tenir un passeig fa 80 anys. Així com es van desenvolupant activitats, apareixen noves oportunitats”, detallen.

Una altra de les idees que s’estudien -i des de fa un parell de legislatures-és la de crear un aparcament soterrat al moll de la Llonja. Segons l’Autoritat Portuària de les Balears, l’Ajuntament de Palma ho veu profitós per llevar cotxes de la superfície. La iniciativa “s’ha hagut de madurar”, hi insisteixen des de l’APB, i reiteren que la zona canviarà i que aquesta eliminació de cotxes afavorirà la ja esmentada idea del port-ciutat.