CRISI INSTITUCIONAL
Balears 21/01/2017

El Pacte, perdut en el laberint de la presidència del Parlament

La incertesa sobre qui ha de ser el substitut de Xelo Huertas embulla més el seu cessament

Jaume Vinyas
5 min
El Pacte, perdut en el laberint de la presidència del Parlament.

PalmaSi Xelo Huertas realment vol fer pagar car al Pacte el desprestigi públic que ha patit arran de la seva expulsió de Podem -acusacions de transfuguisme per part del Govern incloses-, potser li caldria més dimitir i deixar en evidència que, un mes després de ser expulsada del seu partit, els partits que van signar els Acords pel Canvi no tenen clar, encara, qui li agafarà el relleu el dia en què aconsegueixin destituir-la.

És significatiu, en aquest sentit, que els tres noms que més sonaven fins ara -Vicenç Thomàs (PSIB), Joana Aina Campomar (MÉS per Mallorca) i Marta Maicas (Podem)- van quedar ‘tocats’ el mateix dimarts que Huertas va salvar el primer round en una Mesa esperpèntica que va quedar suspesa quan tres dels seus cinc membres -Huertas i els diputats del PP Miquel Jerez i Miquel Vidal- es van aixecar en protesta perquè Thomàs tenia un document redactat per la lletrada en què s’indicaven les passes a seguir a partir de l’acceptació del document en el qual Podem comunica l’expulsió de Huertas del grup parlamentari.

L’actitud de Thomàs, negant-se a mostrar el document, com va admetre perquè hi havia fet anotacions personals, va indignar el PP, que el considera “desacreditat” per optar a ser el substitut de Huertas.

Així mateix, la favorita de MÉS, Campomar, va sorprendre tothom quan va protagonitzar un sonat incident verbal amb la portaveu parlamentària del PP, Marga Prohens, a qui va interrompre mentre feia declaracions als periodistes per acusar-la de “mentidera”. L’incident és inèdit en la carrera d’una política que ha mantingut sempre un perfil molt discret i que, precisament per això, era la candidata més ben vista pels ecosobiranistes.

El PP, però, també la considera “desacreditada” i ha registrat al Parlament un escrit d’empara que ha demanat que s’inclogui en l’ordre del dia d’una junta de portaveus en què s’ha de discutir, a més, la sortida de la situació de Huertas. Els populars, per tant, estan decidits a continuar explotant aquest episodi per mantenir Campomar ‘tacada’.

Finalment, la que semblava més ben posicionada, Marta Maicas, ha quedat pràcticament autodescartada després d’haver estat citada, en qualitat d’investigada, arran d’una denúncia de la diputada Montse Seijas, també expulsada de Podem pel suposat ús irregular de la seva firma electrònica. Tot i que la formació dona tot el suport a la diputada eivissenca, en privat admet que la imputació la descarta pràcticament quan s’està cercant un perfil que asseguri la fi del renou. Maicas està citada per a dia 15 de febrer i el Pacte voldria resoldre el relleu de Huertas durant el primer ple ordinari, convocat una setmana abans, dia 7.

L’altre nom que proposa la formació dels cercles, Balti Picornell, no acaba d’agradar a la resta de socis perquè el consideren un perfil poc institucional. També ha sonat, amb certa intermitència, el nom d’Aitor Morrás, però ell sempre ho ha negat taxativament. Justament ahir va dimitir com a secretari general de Podem Eivissa, però va insistir, una vegada més, que el moviment no hi té res a veure sinó que, simplement, es vol dedicar més a la seva tasca com a parlamentari.

La situació sembla tenir mala ferida, però, aquesta mateixa setmana, MÉS per Menorca ha introduït un altre nom a les travesses, una solució sorprenent però de difícil encaix en la vida parlamentària.

L’opció Tur

Els menorquins van emetre un comunicat en què feien públic que aposten per una nova presidenta del Parlament que pertanyi a Podem, MÉS per Mallorca o Gent x Formentera. L’opció de Sílvia Tur suposaria una solució amb dos avantatges clars: el seu perfil no genera rebuig i realçaria el paper de les mal anomenades illes menors en una institució que només ha vist un president menorquí (Joan Huguet) en 33 anys de democràcia.

Tur admet a l’ARA Balears que el càrrec li faria “molta il·lusió en l’àmbit personal”, però que, en tot cas, li pertocaria discutir-ho al seu partit. No queda clar que la presidència pugui ser compatible amb la seva tasca en defensa dels interessos dels formenterers. Tot i que ella mateixa subratlla que el reglament del Parlament no prohibeix, expressament, que la presidenta tiri endavant iniciatives parlamentàries, fonts coneixedores del funcionament de la Cambra alerten que es tractaria d’una situació inèdita que no estaria exempta de polèmica, si bé admeten que no seria il·legal. En aquest sentit, cal recordar la polèmica que es va generar a principis de legislatura quan Huertas va registrar una pregunta de control parlamentari a la presidenta, Francina Armengol, tot i que, a darrera hora, se’n va desdir.

Un hipotètic enfrontament de Tur amb algun diputat de l’oposició en qualque iniciativa sobre la qual Formentera hi tingui interessos podria ser utilitzada, posteriorment, pel PP per qüestionar la seva imparcialitat. Tur no és una diputada polèmica, però ha demostrat el seu caràcter en diverses ocasions. Recentment, el diputat del PP Álvaro Gijón s’hi va referir, irònic, en un ple, com “la senyora ‘Jo som Formentera”.

Sigui com sigui, Tur afirma que no se li ha plantejat formalment la possibilitat, si bé admet que hi ha hagut alguna conversa.

D’entre els partits del Pacte, només Podem podria oposar-se a la seva designació perquè el secretari general, Alberto Jarabo, ha manifestat en reiterades ocasions la voluntat de mantenir el càrrec. No obstant això, els darrers esdeveniments han fet que augmentàs la desconfiança dels seus socis. Només veurien amb bons ulls l’opció de la portaveu parlamentària, Laura Camargo, que ja es va autodescartar i que, de fet, ha manifestat públicament que és partidària de deixar la presidència a una altra formació perquè la pèrdua de dos diputats els farà assumir més volum de feina.

Precisament, en alguns sectors de MÉS ja es recorda que la formació dels cercles passarà a tenir 8 diputats, mentre que la suma dels diputats ecosobiranistes mallorquins i menorquins serà de 9. No cal descartar, per tant, l’opció Campomar, qui manté un alt nivell de consideració entre els seus tot i l’episodi amb Prohens, que es considera anecdòtic.

El Pi: una opció real?

La situació d’inestabilitat és tan manifesta que ni tan sols és descartable que una altra de les formacions minoritàries de la Cambra, El Pi, n’acabi ocupant la presidència. El seu portaveu parlamentari, Jaume Font, nega rotundament que se’ls hagi ofert res, però en alguns cercles regionalistes no es descarta res. El PSIB ja va plantejar als regionalistes la vicepresidència segona que va deixar vacant Maria Salom. Les converses no van fructificar, però el PSIB aprecia la possibilitat d’estrènyer relacions amb tres diputats que podrien ser clau en el darrer tram de la legislatura, quan es preveu un PP renovat amb un nou lideratge i que anirà a totes i explotarà totes les debilitats del Pacte. Amb tot, sembla complicat que els de Font es vulguin implicar gaire amb un pacte del qual forma part Podem.

Sigui com sigui, l’única certesa és que aquesta setmana començarà la setmana i així podrà dir aquella cèlebre frase: “És dilluns i som al meu despatx”.

stats