Pacte educatiu, decret de mínims, autonomia dels centres i inversió

PalmaEls candidats autonòmics del PSIB i de MÉS, Francina Armengol i Biel Barceló, presenten els seus programes en matèria educativa coincidint amb dos esdeveniments prevists per avui: la Marxa per l’Educació i la Diada per la Llengua. Concorden a advertir que l’educació ha de ser una prioritat, a defensar l’aplicació d’un pacte educatiu consensuat amb la comunitat educativa, a incrementar la inversió en educació, a donar una major autonomia als centres, a recuperar el Decret de mínims i a garantir la introducció de l’ensenyament de l’anglès des del consens. “Volem aconseguir que l’educació sigui la nostra gran prioritat i l’eina primordial per a la igualtat”, afirma Armengol. “MÉS per Mallorca garantirà un Govern al servei de l’escola”, defensa Barceló.

Pacte educatiu

Consensuar amb la comunitat educativa accions concretes

Tant el PSIB com MÉS aposten per un pacte social i polític per l’educació. El responsable del programa educatiu dels socialistes, Martí March, té clar que s’han de garantir una estabilitat i una continuïtat a les polítiques educatives que no s’han produït amb el Govern de José Ramón Bauzá. “Hi ha coses que no es poden tocar”, avisa. I planteja la necessitat de polítiques que durin 15 o 20 anys. Igual que MÉS, el PSIB vol consensuar una fulla de ruta amb la comunitat educativa, en què es concretin actuacions, però els socialistes insisteixen que el pacte també ha de ser polític i hauria d’incloure el PP. MÉS es compromet a seguir el pacte educatiu signat pel món educatiu.

Més inversió

MÉS parla d’un incrment del 10% anual i el PSIB del 4% del PIB

Socialistes i ecosobiranistes critiquen les retallades aplicades pel Govern de José Ramón Bauzá en matèria educativa. A banda dels mil docents que s’han quedat al carrer, MÉS denuncia una davallada del pressupost d’educació i del seu pes sobre el global autonòmic, que ha passat de representar el 24% l’any 2008 a suposar el 19% l’any 2015. També denuncia una reducció del 30% en les partides de dotacions i manteniment dels centres educatius i l’acumulació d’un deute de 6 milions d’euros amb les escoles. La coalició planteja incrementar un 10% el pressupost anual d’educació per, entre altres, evitar la massificació dels centres (amb el PP han augmentat les ràtios d’alumnes per aula) i recuperar la dotació de beques (de menjador o llibres de text, per exemple), que han caigut amb Bauzá un 30%. Tant ells com els socialistes es comprometen a recuperar els drets perduts pels docents i els alumnes. El PSIB també planteja un increment del pressupost públic destinat a educació perquè, a mitjà termini, passi a suposar el 4% del Producte Interior Brut. A banda d’un pla d’inversió per a infraestructures educatives, es comprometen que ningú deixi d’accedir a l’educació per qüestions econòmiques i que cap infant vagi a classe sense menjar.

Autonomia dels centres

Canvi en la política educativa, amb més diàleg i criteris tècnics

Els dos únics partits de l’oposició parlamentària coincideixen a defensar que cal potenciar l’autonomia dels centres educatius perquè són ells els que conèixen millor que ningú la realitat dels seus alumnes. Aquesta és una de les mesures que va en sentit contrari a les que s’han aplicat amb el PP. MÉS denuncia que Bauzá “ha governat contra l’escola” i la seva gestió educativa “ha estat un caos permanent”. Per capgirar-ho, la coalició que lidera Biel Barceló defensa que s’ha d’actuar respectant els criteris tècnics i pedagògics; preservant l’autonomia dels centres; creient en la participació de la comunitat educativa; i prenent mesures estructurals i estratègiques, i no electoralistes. El PSIB també apunta en la mateixa direcció. Considera que la legislatura ha estat tacada per les “dèries ideològiques” de Bauzá i reprova la seva política educativa que, segons ells, ha suposat aplicar una “pressió injustificable” sobre la comunitat educativa, ha passat per un “menyspreu” als docents i ha significat una retallada pressupostària i de drets. També denuncien que s’hagi actuat des de la “imposició” i provocant un “desgavell absolut”. El PSIB entén que s’ha de restaurar la confiança en la comunitat educativa amb més diàleg i amb més pes per als consells escolars. També considera que s’han de recuperar els drets perduts i, finalment, que s’han d’aplicar reformes educatives, que passarien per potenciar l’autonomia dels centres, però també per millorar la Formació Professional o per professionalitzar la Conselleria d’Educació.

Fracàs escolar

Prioritzar la lluita contra el fracàs i l’abandonament escolar

La lluita contra el fracàs escolar és una prioritat per als dos partits d’esqerres amb representació parlamentària. Balears lidera els índexs de fracàs escolar de l’Estat i d’Europa i ambdós grups plantegen actuacions per capgirar-ho. “Volem fer de l’educació una prioritat, per lluitar contra el fracàs escolar i perquè creiem en l’educació com a projecte social global”, diu Barceló. Els socialistes proposen un pla real per l’èxit educatiu i contra el fracàs escolar i alerten que, a més, s’incrementa a Balears l’abandonament escolar, quan a la resta de l’Estat davalla.

Decret de mínims

Anglès sí, però amb criteris pedagògics, consens i recursos

L’educació no és només la llengua, avisen els socialistes, que plantegen un “concert lingüístic” basat en el Decret de mínims, l’Estatut i la Llei de Normalització. Proposen partir d’aquest decret adaptant-lo a les noves realitats i donant autonomia als centres en l’elaboració dels projectes lingüístics. Sostenen que cal ampliar els coneixements lingüístics en les dues llengües oficials i en una tercera, però amb criteris pedagògics, sense confrontació i amb consens per dur la tranquilitat a les aules. MÉS defensa introduir l’ensenyament de llengües estrangeres amb tres criteris: amb consens, seguint els criteris pedagògics i amb recursos per fer-ho adequadament. Podem també vol recuperar el Decret de mínims