Publicitat
Publicitat

GESTIÓ URBANÍSTICA

El PP ressuscita el polígon de Bauzá i Drac

La reclassificació de 32 hectàrees de sòl rústic al Pla de na Tesa, a Marratxí, ja va ser rebutjada el 2008

L'Ajuntament de Marratxí, just amb els vots de l'equip de govern del PP, ha reactivat el projecte per a la construcció d'un polígon industrial i de serveis en uns terrenys de més de 32 hectàrees, classificades com a sòl rústic, al Pla de na Tesa. Aquest projecte va ser planejat i acordat pel batle anterior i ara president del Govern, José Ramón Bauzá, i la promotora Drac, propietat de Vicenç Grande i de la qual era director general l'actual conseller d'Economia i Competitivitat, Joaquín García.

El PP de Marratxí, encapçalat pel batle Tomeu Oliver, ha tornat a incloure el projecte en la modificació de les Normes Subsidiàries del municipi -aprovada ara de manera provisional-, de la mateixa manera que ho va voler fer el seu antecessor. Però ja fa cinc anys la Comissió de Medi Ambient del Consell de Mallorca va tirar enrere la modificació urbanística impulsada per Bauzá. Els tècnics consideraren sense justificació el projecte que es volia donar a Drac ubicat al municipi, tenint en compte que en el planejament anterior encara hi havia 32 hectàrees de sòl industrial sense desenvolupar.

Aquest rebuig per part del Consell -aleshores governat pel Pacte- i la fallida del grup Drac aquell mateix any semblava que havien deixat enlaire el projecte. No obstant això, l'Ajuntament marratxiner ha aprofitat l'adaptació del planejament al Pla Territorial de Mallorca, encara pendent, per incloure-hi un altre pic els terrenys, als voltants de la finca de Son Llebre i que continuen sent propietat de Drac, com a àrea de serveis.

Rebutjat per l'oposició

El projecte, tal com va passar ara fa cinc anys, manté el rebuig de tots els grups de l'oposició municipal -PSOE, MÉS i Independents-, a banda d'una forta contestació veïnal al Pla de na Tesa. En el seu moment, sent batle i regidor d'Urbanisme José Ramón Bauzá, el seu impuls al polígon que promovia Drac va originar una greu crisi de govern amb els qui eren els seus socis, els Independents, amb una forta implantació en aquest nucli.

Tanmateix, i tot i que amb retard, l'aprovació de l'Ajuntament de Marratxí és el compliment de l'acord que signaren a través d'un conveni José Ramón Bauzá i Vicenç Grande, i que aquest diari detallà el 7 de juliol. Un pacte que havia d'esdevenir un negoci rodó per al promotor però que, tot i així, i fins ara, només ell havia complit en part.

A canvi de la reclassificació de les 32 hectàrees de sòl rústic d'interès agrari i, per tant, la multiplicació del seu valor, Drac va cedir just 1,9 hectàrees a l'Ajuntament de Marratxí, que a la vegada les va posar a disposició del Govern per a la construcció d'una residència per a malalts d'alhzèimer i per a la investigació de la malaltia. Era l'any 2006, governava el PP de Jaume Matas i la bombolla immobiliària no d'aturava de créixer.

Drac s'adjudicà el geriàtric

Allò que no estava escrit en l'acord és que el Grup Drac s'acabaria adjudicant també la gestió del geriàtric fruit de la seva cessió. Després de ser construïda a càrrec del Govern, la residència es va adjudicar a una UTE de la qual formava part Drac a través de Binipuntiró SL. Tot per un valor de 5,4 milions d'euros durant cinc anys, i l'Executiu de Jaume Matas va signar l'adjudicació el 24 de maig de 2007, tres dies abans de les eleccions autonòmiques que li suposaren la pèrdua del poder.

La residència de Son Llebre, feta de manera associada al polígon, no va fer més que donar problemes. El centre es va aixecar en sòl rústic i sense la dotació de serveis com aigua, electricitat i clavegueram. De fet, la llicència atorgada per Bauzá era il·legal perquè estava condicionada a la dotació de serveis i perquè no la va exigir com a requisit previ, sense tenir aprovat encara el canvi urbanístic que li donàs cobertura.

Després del 2007, el nou Govern del Pacte va haver de fer-se càrrec de la dotació de serveis urbans de la residència. La fallida del Grup Drac va permetre resoldre la concessió i recuperar-ne la gestió, que passà a mans públiques. Finalment es va decidir reconvertir el centre en una residència per a discapacitats intel·lectuals adults i en un centre de formació sociosanitària per a professionals del sector. La residència va poder ser inaugurada el febrer del 2011.