Publicitat
Publicitat

El PP impedeix localitzar la fossa comuna de Montuïri

L'Ajuntament, governat pel batle popular Jaume Bauçà, ha denegat el permís per començar les tasques de prospecció arqueològica

Els republicans de Montuïri i Campos que foren assassinats l'any 1936 encara resten a la fossa comuna del cementeri i el PP no fa comptes permetre que se'n puguin recuperar les restes.

L'Ajuntament de Montuïri, governat pel batle popular Jaume Bauçà, acaba de denegar el permís per iniciar les tasques de prospecció arqueològica que permetin localitzar la ubicació exacta de la fossa comuna (només localitzar-la, no fer-ne l'exhumació). Fins ara, només se sap que s'hi troben les restes de dos montuïrers i de dos veïns de Campos assassinats el 1936.

La petició de localitzar la fossa prové de Memòria de Mallorca, que oficialitzà la sol·licitud el mes de desembre passat. La batlia, però, s'ha torbat quasi cinc mesos per contestar. En la resposta del 22 de maig, que no fou lliurada als representants de Memòria de Mallorca fins la setmana passada, el batle Bauçà assegura que "la competència per a l'autorització o no de prospeccions arqueològiques correspon, a més del propietari del terreny, al Consell de Mallorca, que necessitarà els estudis científics previs que avalin la conveniència de les actuacions".

Així mateix, el batle montuïrer precisa que, "sense aquests estudis, pensam que el cementeri és un lloc considerat sagrat per molta de gent i que només s'hi ha d'actuar en casos fonamentats".

L'argumentació del PP per vetar la localització de la fossa comuna ha encès Memòria de Mallorca. La seva portaveu, Maria Antònia Oliver, assegura: "Ni tan sols parlam d'exhumar, sinó de fer unes proves arqueològiques per tenir-ne localitzada la ubicació exacta!".

Permès per la Llei 52/2007

En tot cas, Oliver denuncia que la normativa aplicable del Consell de Mallorca no inclou aquestes precisions i apunta que no depèn del Consell, sinó de la Llei 52/2007, de 26 de desembre (BOE núm. 310), com també del Protocol d'exhumació de víctimes de la Guerra Civil (BOE 232, de 27 de setembre de 2011). En aquest darrer text, es destaca que "en cas que els terrenys siguin de titularitat pública, com els cementeris municipals, els ajuntaments hauran d'autoritzar-ne l'ocupació temporal i les tasques de prospecció encaminades a cercar les restes".

Aquest és l'article en el qual basa Memòria de Mallorca la seva sol·licitud per iniciar les prospeccions i el mateix que recordarà en el recurs que interposarà en breu contra la decisió de batlia. "Això que fa l'Ajuntament és equiparar les víctimes, malgrat que unes estan àmpliament reconegudes i les altres encara no sabem ni on estan enterrades", conclou Maria Antònia Oliver.

El batle republicà

L'Ajuntament montuïrer tampoc no permetrà que es pengi el retrat del batle republicà Joan Mas Verd, assassinat pels falangistes també l'any 1936, dins l'edifici consistorial. El batle actual argumenta que Mas Verd ja fou prou reconegut institucionalment quan es donà el seu nom a ses Escoles Noves (construïdes als anys 30, precisament sota impuls del republicà).

Incompleixen així el desig de la seva filla Francisca Mas, de 88 anys, qui té a la sala de casa seva un retrat de son pare, llest per donar-lo de franc a la corporació municipal. Segons la delegació de Memòria de Mallorca de Montuïri, fa anys que Francisca Mas espera que l'Ajuntament li demani el retrat per penjar-lo a la casa de la vila.

L'Ajuntament tampoc no nomenarà Mas Verd com a Fill Il·lustre del poble. Repliquen que aquesta distinció només cal atorgar-la a les persones que hagin tingut una projecció pública fora de Montuïri.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT