EDUCACIÓ
Balears 21/01/2017

Normalitzar el català, tasca pendent fora de les aules

El Govern adverteix que cau l’ús de la llengua als centres educatius i per això cal més innovació

Martí Gelabert
3 min
El Govern creu que s'ha d'impulsar la llengua en activitats lluny de classe.

Palma“El curs passat, vam notar que hi havia sensació d’incertesa pel que feia a la normativa. Els centres se sentien molt perduts”. Són paraules de la directora general de Formació Professional i Formació del Professorat, Maria Alorda, amb relació a la situació lingüística, pel que fa al català, dels centres educatius. Com havien de ser els projectes lingüístics? En cap moment s’havia deixat clar que el fet de desaparèixer el TIL retornava el Decret de mínims -mateixes hores de català que de castellà, com a mínim- i això va fer que la Conselleria intentàs fer la volta. Normalitzar la llengua és un reclam insistent de gran part de la comunitat educativa.

Per això mateix, durant el curs 2015-2016, “vam tenir moltes consultes dels centres” i és una feina que no es fa d’un dia per l’altre i que la Conselleria va aprofitar per fer-ne una revisió. “No era bona idea retornar al que hi havia abans del TIL, perquè ara hi ha una altra situació, un altre context”. El resultat final fou l’aprovació d’un discutit Decret de llengües que inclou el Decret de mínims però també s’apropa a l’anglès, si els centres ho desitgen.

Ara bé... Què passa a les aules i als patis? S’hi parla català? Aquest és, per Alorda, el punt que es troba més estancat. “La majoria d’accions van encaminades a fomentar la normalització, l’ús del català. Entenem que a les classes de català els materials, més o manco, van bé. Es fa una bona feina, però hi ha moltes altres feines a poder encetar”.

“Nosaltres tenim bastant clar que la gent coneix el català i el sap escriure amb una competència que fa que des del IAQSE se solguin donar avaluacions de català i castellà bastant semblants”, apunta Alorda. Tot i això, de la mateixa manera que celebra aquests resultats, lamenta que hagi disminuït l’ús del català: “El coneixement del català està assegurat, les classes funcionen bé, però quan surts de l’aula, a l’horari del pati,l’ús minva”. Destaca que han notat que als alumnes els costa més parlar entre ells en català i que, fins i tot, alguns docents rompen la dinàmica que segueixen a l’aula quan en surten. Des de la Conselleria se cerquen estratègies “complementàries” a la matèria. Saben que la llengua oral és la més complicada de millorar: quan hi ha 30 alumnes a una aula, és més senzill que escriguin o escoltin que no que parlin.

Mesures

La revisió de projectes lingüístics de centre va ser una de les primeres mesures que es van dura a terme, però, quant a la formació de professorat, va anar més enllà. Alorda destaca la “bona resposta” dels centres. Hi ha cinc formacions a Menorca, dues a Eivissa i dotze a Mallorca. I són diverses: des de com treballar la dimensió oral i escrita fins a estratègies lectores, passant per treballar microhabilitats, fer gloses, crear alumnes lectors i escriptors en català i enfortir les biblioteques o el tractament de la informació, per exemple. “Hi ha tot un ventall de cursos”, remarca Alorda.

També es realitza formació per a coordinadors lingüístics. El curs passat es van reprendre les comissions de normalització lingüística. “El tema havia quedat totalment tapat”, assenyala Alorda. En aquest sentit, assegura que “falta donar eines i estratègies als coordinadors, perquè les persones han canviat i hi ha professors nous”. A més a més, es duen a terme trobades amb l’equip Dinamicat, format per la Direcció General, des de Projectes Lingüístics i Formació del Professorat. La gent forma part d’un equip que va donant suport a les iniciatives i a les formacions que demanen els centres. De cursos de formació de coordinació, se’n fan un a Eivissa i dos a Palma.

D’altra banda, la Consllleria realitza cursos de formació específica. N’hi ha un que és per exposar la nova gramàtica del català. També un de gloses, un altre sobre el teatre i un sobre Ramon Llull, per tancar l’Any Llull. Reactivar els PALIC per a alumnes nouvinguts també ha estat necessari.

“Estam convençuts que el curs que ve anirà en augment”, celebra Alorda, que destaca la bona comunicació entre centres perquè ajudarà que s’ampliï. Normalitzar la llengua n’és la meta.

stats