Artà / Capdepera.El foc de Cala Torta i Cala Mesquida cremà sobre cremat. La majoria de les plantes de la garriga mediterrània, quan es cremen, rebroten. El garballó n'és un exemple clar, però fins i tot el pi, quan mor, deixa pinya. És el resultat de l'adaptació d'aquesta vegetació a milers i milers d'anys d'incendis naturals donats pel clima. El problema és la reiteració dels focs, i això és el que condiciona aquesta recuperació.
"Si no donam temps a la vegetació perquè es regeneri, aquesta es va degradant". Qui ho afirma és Toni Muñoz, responsable de biodiversitat del GOB. Els incendis repetits els darrers 30 anys a aquesta zona d'Artà que Muñoz coneix prou bé han contribuït que la capa de terra cada vegada sigui més prima, a causa de la forta erosió que pateix un territori sense arrels que l'aguantin i la retenguin. I "si no queda terra, es perden espècies".
Una part del que ha cremat amb aquest darrer incendi es tracta de pinotells joves sembrats a la finca pública de Sa Duaia després del gran foc de l'any 1999. D'altres són fruit del repartiment aeri de llavors que féu també el Govern de les Illes, amb la intenció d'accelerar el procés natural de recuperació de la vegetació. Avui, 14 anys després, estan calcinats. Un pinar de 20 anys ja pot regenerar-se naturalment, adverteixen els experts, però abans és molt difícil.
"L'extrem de la degradació de la terra són els carritxars d'Artà", alerta Muñoz. "Ens trobam davant un procés de desertificació, és a dir, un procés de pèrdua de la qualitat de la vegetació que pot esdevenir irreversible", afegeix. La reiteració dels incendis pot ser letal.
