Balears 06/04/2014

Nofre Fullana Llinàs: Si no anam alerta, ens convertirem en una gran urbanització

Nofre Fullana Llinàs és ambientòleg (Son Macià, 1984). Convençut de la inutilitat del discurs pessimista, treballa intensament en noves iniciatives que donin valor al camp i als pagesos

3 min

Nofre Fullana Llinàs és ambientòleg (Son Macià, 1984). Convençut de la inutilitat del discurs pessimista, treballa intensament en noves iniciatives que donin valor al camp i als pagesos. Veu futur (ecològic) i possibilitats allà on molts diuen “tanmateix”. Quan té temps, cultiva calçots, plàtans, fa d’abeller, elabora cervesa i és a tots els trullets que fan poble.

Està realment en expansió l’agricultura ecològica (AE)?

Sens cap dubte. Ho demostren les xifres a les quatre illes: cada any més finques inscrites (30.000 hectàrees), més pagesos (520) i més elaboradors (180). Hi ha més demanda que oferta d’hortalissa i fruita, i el vi i l’oli en molts casos s’exporten i tot. Els blats tradicionals també estan en auge; ara bé, la carn i els fruits secs pateixen les conseqüències de competir en un mercat global que no mira prim.

Atreu més joves l’AE que l’agricultura convencional?

La mitjana d’edat està molt per davall de l’edat dels agricultors convencionals. A més, l’AE cerca formes alternatives de comercialització a través de cooperatives, grups de consum (1), venda directa (2), sortint dels canals ortodoxos. També hi ha un canvi de mentalitat del consumidor, que demana productes més sans o perquè veu que el model que hem tingut fins ara no és sostenible des del punt de vista ambiental, social i econòmic.

Es preveu que continuï o s’estancarà?

Depèn de si aconseguim sobreviure contracorrent. Europa fa estona que ha vist que el camí és aquest. Aquí, però, tenim alguns polítics que creuen que el futur és subvencionar tractors bestials, competir en preu i quantitat en lloc de cercar qualitat i valor diferencial. El futur serà ecològic o no serà.

Què és l’Associació de la Producció Agrària Ecològica?

L’Apaema, agrupa productors, elaboradors i simpatitzants. Nasqué fa 8 anys i fa tot allò que no pot dur a terme el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE): assessorament tècnic, formació, mercats i tot el que podem per donar suport als pagesos que trien l’opció ecològica. Ja som 170 associats, entre professionals i gent que s’hi dedica parcialment.

Quines iniciatives teniu en marxa?

Coordinam el mercat Eco de Palma, l’espai de venda directa de productes ecològics més important de l’Estat. Els darrers anys hem fet cursos d’olivar, planta aromàtica, producció ovina, varietats locals, apicultura... Ara n’organitzam un de tracció animal. També editam l’Agenda d’AE, una eina més que hem recuperat i els monogràfics Tresquinzes (3).

La setmana que ve hi ha la Diada de l’Agricultura Ecològica.

Sí, és la fita més important de l’any per a nosaltres. Des del primer any l’organitzam a Porreres, on ens sentim molt acollits. Aquest esdeveniment vol donar a conèixer els productes, la gent que els cultiva i la feina d’entitats relacionades. Com que la Conselleria d’Agricultura no creu en el sector ecològic, ens hem espavilat pel nostre compte.

Enguany la fira acull una altra fita?

Sí, el 13 d’abril duim a terme també la Fira estatal de la Biodiversitat Cultivada. Hem fet pinya amb l’Associació de Varietats Locals (4) i la Red de Semillas i vénen entitats de tot l’Estat. Qui véngui podrà conèixer-les i intercanviar llavor. És una oportunitat única, passaran molts anys abans que torni a les Illes.

Feis campanya per finançar-la, no heu rebut ajuda oficial?

Al desembre visitàrem la directora general d’Agricultura per presentar-li la proposta. La reunió va durar minuts: en lloc de suport, vam trobar indiferència total, la mateixa que mostra Biel Company envers l’AE. Per sort, la campanya és a prop d’aconseguir l’objectiu que ens vàrem marcar i la fira es farà.

Feis una tesi sobre els canvis en el paisatge. Quins canvis trobau que hi ha hagut?

Qualsevol que compari les fotos aèries de 1956 amb les actuals veurà canvis dràstics. La pavimentació de sòl fèrtil a causa de la urbanització desmesurada és un greu problema. És alarmant la quantitat d’arbres cultivats que han desaparegut. Sobretot ametllers, garrovers i figueres que al segle XIX eren predominants i un pilar per a l’alimentació humana i animal. Un gran canvi està per venir en els pròxims 10 anys arran de la desaparició de persones majors que cultiven el seu tros per estima a la terra.

La Llei agrària té alguna cosa d’agrària?

S’ha d’anar alerta o convertirem Mallorca en una gran urbanització de baixa densitat, on l’espai agrari sigui com un jardí privat a l’americana. Un pagès ha de poder arreglar un magatzem per fer-hi un obrador, però garantint que el resultat final tingui utilitat agrària. Conec casos de cellers ecològics que han hagut de seguir les mateixes passes administratives que un camp de golf. Això no pot ser.

stats