Publicitat
Publicitat

CULTURA POPULAR

Neotradicions: el jovent crea la festa

Els joves de molts pobles materialitzen el model de bauxa que reclamen i l'ofereixen a tothom

Les ganes de fer festa a partir d'elements de la tradició s'ha estès com una bassa d'oli a tot Mallorca. Potser a partir de la remuntada de festes en què els cossiers o els dimons hi han estat sempre, els pobles que havien perdut aquestes figures les han recuperades. I aquest mateix impuls pot haver provocat el sorgiment de les 'neotradicions', aquelles festes autoorganitzades sovint per grups de joves que, a força d'èxits, s'han imposat en els programes de festes oficials i també en el calendari festiu mallorquí.

D'exemples, n'hi ha arreu. Festes brutes, gimcanes o olimpíades pageses han fet passar bones estones, i molts d'aquests eseveniments tenen els ingredients per convertir-se en referents. Però tal vegada les Clovelles de Petra, la festa del Much de Sineu, la Revolta de Vilafranca, l'Embala't de Sencelles i el Coso de Felanitx són algunes de les festes de creació recent amb més èxit de participació.

"Són una manera de fer encaixar les noves demandes d'oci dels joves dins els programes de festa tradicionals i alhora són una mostra de la vitalitat del teixit social de cada poble", opina Felip Munar, el reconegut i mediàtic glosador que exerceix de professor de cultura popular a la Universitat de les Illes Balears.

I és la realitat la que confirma la teoria de Munar. En les festes que no satisfeien les demandes dels joves, han estat precisament els joves els que han imposat noves maneres de fer bauxa. "Abans que existís el Coso, la festa de Sant Agustí consistia a anar a missa, veure els cavallets, beure un vi amb les autoritats, anar a la plaça de bous i a revetla. Els joves necessitàvem altres coses i l'any 1983 les vàrem començar a posar en marxa", explica des de Felanitx Tomeu Estelrich, un dels fundadors d'El Coso, que enguany fa trenta anys i constitueix una organització pionera a engegar aquest tipus de festa.

Autogestió

Les ganes de transformar les festes locals d'acord amb les demandes dels joves no hauria estat possible sense la capacitat d'autogestió d'alguns grups. "Aquestes festes les han impulsades col·lectius de joves que en un exercici de responsabilitat han decidit crear una cosa nova entre tots per oferir-la al poble", remarca Munar. I és així com aquestes organitzacions han sabut connectar amb els veïns.

A Vilafranca, "les festes de la Beata acabaven amb uns focs d'artifici fins que el 1989 quatre jovenots compraren xiulets i trompetes i feren una volta pel poble, una volta que va donar lloc a la festa amb dimonis, aigua i caparrots, i que a partir de l'any següent ja s'organitzà des del Patronat de sa Revolta", explica el seu vicepresident, Guillem Mas.

L'espontaneïtat i les ganes de bauxa també varen donar lloc a l'Embala't de Sencelles, que té lloc avui. "Després d'un dinar de joves, vàrem fer rodolar una bala de palla fins al poble i la vàrem desfer. Les ganes de festa i de trull varen fer sorgir l'Embala't, que a poc a poc s'ha complementat amb el pregó i els jocs amb motoret", assenyala Manolo Gómez, membre de la comissió de la festa.

Identitat

Per Andreu Grimalt, llicenciat en Sociologia, director de la Fundació Gadeso i especialista en anàlisi de la societat balear, "en tots els pobles les festes són la celebració col·lectiva de la identitat pròpia i tal vegada aquest nou tipus de festes s'ha volgut diferenciar de la fórmula estàndard basada en un concert de revetla".

De fet, moltes d'aquestes festes 'neotradicionals' "incorporen mites, llegendes i simbologies pròpies de cada poble que s'utilitzen per canalitzar les demandes del jovent o de tota la col·lectivitat", afegeix Felip Munar. El poder d'aquesta simbologia es fa evident en cada una de les festes. Els aparadors i els balcons de Sineu es tenyeixen del color rosa del Much setmanes abans de la festa. Un dels ingredients de la Revolta de Vilafranca són el dimoni i els caparrots que reprodueixen personatges del poble com Tomeu Penya. La quica del Coso felanitxer desperta cada agost a la popular font de Santa Margalida. I tot i que a Petra només existeix des de fa quatre anys, tot el poble va a veure sortir la jove fadrina que encarna santa Praxedis a la festa de les Clovelles.

La majoria d'aquests esdeveniments han sorgit de l'autoorganització col·lectiva i, per tant, no estan vinculats a cap institució ni a cap protocol determinat. "Un any vàrem fer un pal·li i hi férem passar les autoritats en sortir de l'església. Ara ja és tot un element identificador, però va sorgir del no res", aclareix des del Coso felanitxer Tomeu Estelrich. Precisament aquesta manca de protocol fa que les festes es puguin adaptar a la realitat de cada any i canalitzin reivindicacions. Així, a ningú no sorprèn veure les bales de palla de Sencelles amb els colors de la senyera o que el pregó de la festa tingui un marcat to reivindicatiu. I és que, segons Felip Munar, "aquest tipus de festes són del poble perquè el poble les ha fetes sorgir, les sent com una cosa pròpia i en alguns casos hi canalitza les inquietuds".