‘Nàufrags de l’Evolució’, pol·linització ultraràpida

Un dia, el naturalista menorquí Toni Escandell va decidir introduir una càmera endoscòpica a l’interior del túbul d’una planta, la rapa mosquera, per esbrinar què hi passava a l’interior. En fer-ho va endur-se’n algunes sorpreses i es va adonar que, a dins, hi succeïen coses extraordinàries que s’havien de contar als altres a través d’un documental gràfic i divulgatiu. El seu treball, que ja està acabat, té molt a veure amb la ciència, l’evolució, l’ecologia i la supervivència de les espècies, en concret de dues: la rapa mosquera i la sargantana, dos habitants de l’illa de l’Aire que han desenvolupat una “sorprenent” relació d’interdependència i han entrelligat els seus destins i la seva sort en aquest espai únic del litoral menorquí, mitjançant les seves capacitats sensorials, d’alimentació i reproductores i sempre amb les mosques com a nexe d’unió.

El documental, titulat Nàufrags de l’evolució, està produït per Paleàrtica Films, amb la col·laboració d’IB3, i es va estrenar fa uns dies a Maó. Ara arriba a Mallorca, al CineCiutat de Palma, on es projectarà dia 22 de novembre a les 20 h. Les imatges també es veuran a la televisió autonòmica balear i, posteriorment, s’emetran a Canal Arte de França i a televisions del Canadà, Alemanya, els Estats Units i el Japó. La productora de Toni Escandell, PaleàrticaFilms, ha realitzat més de 60 documentals i és, també, l’autora de l’exitosa sèrie sobre natura titulada Balears salvatge, per encàrrec d’IB3.

La rapa mosquera, rapa pudenta o orella de porc ( Helicodiceros muscivorus ) és endèmica de les Illes Balears, Còrsega i Sardenya, i normalment creix a prop de la costa. La part més vistosa i espectacular de la planta és la flor, que apareix durant l’abril i que té la capacitat de reproduir l’olor de la carn en descomposició. Això atrau les mosques, amb les quals la rapa ha desenvolupat un sofisticat sistema de pol·linització, que fa que aquests insectes entrin a l’interior del seu túbul obert, al començament de l’estiu, per dipositar-hi els ous (enganats per l’alliberament d’unes molècules que fan una pudor exactament igual a la de la carn podrida). Però això només passa un o dos dies a l’any en cada planta, quan la rapa desplega la seva flor i engana les mosques amb la pudor i la calor. “Vaig passar molts dies i moltes nits a l’illa de l’Aire, on observava rapes mosqueres i filmava l’interior dels túbuls. D’aquesta manera vaig aconseguir imatges que demostren que la planta reté les mosques a través d’una sèrie de trampes que, segons explica Escandell, han tramat en el decurs de la seva evolució per poder reproduir-se”. Tanmateix, hi ha altres característiques de la rapa que també són sorprenents, ja que és una de les poques plantes termogèniques que hi ha al món, és a dir, que pot elevar la seva temperatura fins als 12 graus independentment de l’ambient en què es trobi, per tal d’atraure els insectes pol·linitzadors. El més extraordinari de tot, però, és que aquesta font de calor no només l’aprofiten les mosques, sinó també les sargantanes.

I és que el film, de 52 minuts de durada i rodat íntegrament a l’Illa de l’Aire, a part d’explicar la relació de les rapes amb les mosques descobreix un fenomen natural poc conegut fins ara: la interacció que existeix entre la sargantana negra endèmica d’aquest illot, Podarcis lifordi lifordi, i la rapa mosquera. Toni Escandell ha captat, en imatges d’alta definició, les conductes d’alimentació d’aquests “nàufrags”. Ha rodat seqüències inèdites de gran interès per a la comunitat científica sobre la interacció entre ambdues espècies. Les sargantanes, per sobreviure en un illot amb recursos alimentaris escassos, varen haver d’aprendre a treure profit de tot tipus de matèria orgànica que es posava al seu abast i fins i tot van haver d’interactuar amb algunes plantes de l’illot, com ara el fonoll marí i, especialment, la rapa mosquera, amb la qual manté una de les interaccions més “sofisticades” i poc conegudes del món.

Al llarg dels anys, Toni Escandell ha fet moltes observacions a l’illa de l’Aire en companyia de Valentín Pérez Mellado, zoòleg, professor de biologia a la Universitat de Salamanca i un dels majors experts en l’estudi de les sargantanes a les Balears. Pérez Mellado descriu Escandell com “una persona entusiasta, bon comunicador i un autodidacta amb una gran capacitat artística que, amb els anys, ha adquirit coneixements científics; és com una esponja, pot assimilar qualsevol cosa i, amb una càmera a la mà, és capaç de tot”. Respecte de l’illa de l’Aire, el zoòleg explica que es troba en bon estat de conservació, tot i que dos o tres cops a l’any, durant els mesos d’estiu, rep una gran pressió humana a causa del turisme. De fet, l’illa, que és de propietat privada, rep la visita de turistes i banyistes procedents de les embarcacions que l’envolten durant l’època estival.

Bàrbara Terrasa és una investigadora de genètica al departament de Biologia de la UIB, que també fa recerca a l’illa de l’Aire. Per ella, la sargantana d’aquest illot té una importància “simbòlica”, ja que és una de les més conegudes per la seva coloració melànica tan especial, per la seva abundància i, finalment, perquè és l’espècimen en el qual es basaren per definir l’espècie de Podarcis lilfordi. “Genèticament és molt similar a la sargantana de l’illa del Rei (del port de Maó), encara que morfològicament siguin molt diferents. La de l’illa de l’Aire és completament negra, mentre que la de l’illa del Rei és de tons marrons i verdosos”, puntualitza.

Pérez Mellado ha publicat més de 50 articles sobre l’illa de l’Aire, lloc on passa llargues temporades fent recerca i que defineix com “un entorn paradisíac que, alhora, és un laboratori experimental on es desenvolupa un procés de pol·linització ultraràpida”. Per aquests motius, demana que l’illot estigui totalment protegit, “tan aviat com sigui possible”. Segons el darrer cens efectuat per aquest investigador, el mes de setembre passat hi havia, a l’illa, prop de 100.000 sargantanes negres, fet que representa un dels percentatges de densitat de rèptils més alts del món. Pérez Mellado treballa ara en un estudi absolutament pioner que relaciona la capacitat de les sargantanes de moure’s atretes pels sons de les mosques que donen voltes al voltant de les rapes mosqueres, però també atretes per l’olor de la carn podrida d’aquestes plantes. En aquesta interacció sorprenent i a tres bandes, les mosques són atrapades per les rapes, que, al mateix temps, reben la visita de les sargantanes que aprofiten l’alta temperatura de la planta per termoregular-se. Mentrestant, de retop, mengen les mosques atrapades o els fruits de la planta. Com a contrapartida, les sargantanes dispersen en gran quantitat les llavors de les rapes mosqueres, amb un nivell d’eficàcia grandíssim, si tenim en compte que s’estima la presència d’uns 30.000 peus de rapes mosqueres per metre quadrat a l’illa de l’Aire. En definitiva, les plantes i les sargantanes s’ajuden les unes a les altres. Son uns “nàufrags” d’èxit.

15 ANYS OBSERVANT UNA “JOIA FAUNÍSTICA”

El naturalista i realitzador Toni Escandell és un càmera especialitzat en la natura, ha treballat per a la BBC, amb David Attenborough (considerat una de les màximes autoritats mundials en documentals sobre la naturalesa), i ha col·laborat en la famosa sèrie documental Life in cold blood, que tracta la vida dels rèptils del nostre planeta. Al llarg de 15 anys, primer gràcies a Attenborough i després pel seu compte, Escandell ha pogut ser testimoni privilegiat d’aquesta interacció entre les sargantanes i la rapa mosquera, i ha filmat infinitat de seqüències del comportament peculiar d’aquestes dues espècies que interactuen a l’illa de l’Aire, un illot de 30 hectàrees sense quasi cap arbre i completament deshabitat, del sud-est de Menorca, situat just davant del municipi de Sant Lluís.

Un dels trets més característics de l’illot és el petit rèptil que hi habita, la sargantana Podarcis lifordi lifordi, subespècie de la sargantana gimnèsia o sargantana balear. Aquesta “joia faunística”, que comparteix espai amb els seus veïns (gavines, corbs marins, virots, etcètera) va quedar aïllada als illots costaners del nostre arxipèlag després que el nivell del mar pujàs i l’illot se separàs de Menorca, fa uns 9.000 anys. Per subsistir en un medi tan hostil com és el d’un illot costaner, la sargantana va haver d’aprendre a consumir aliments de molts tipus, cosa que, amb els anys, l’ha convertida en una espècie més omnívora que insectívora (com caldria esperar d’aquests rèptils, que cerquen menjar a la vorera del mar i als nius de les gavines i els virots). “Moltes de les coses tan extraordinàries que succeeixen en aquest documental no havien estat mai vistes abans. Les persones que vegin el documental seran les primeres a descobrir què els passa, a l’illa del Aire, als nostres ‘nàufrags’”, promet Escandell.