Mostres de condol i reconeixement a la figura de Garau

PalmaInstitucions, partits polítics i organitzacions culturals varen expressar ahir el seu condol per la mort de Climent Garau. L’Obra Cultural Balear, de la qual Garau fou el segon president (1970-1976), l’elogià per ser una persona fonamental en el “redreçament nacional de Mallorca”. “Durant la seva presidència, l’entitat experimentà un fort creixement en nombre de socis, a més d’augmentar considerablement la presència pública arreu de les Illes Balears en uns anys de forta efervescència social, cultural i política”, subratllà l’entitat en un comunicat. En el seu escrit, ressaltà l’espiritualitat de Garau, acompanyada per la inquietud, la “recerca permanent de clarícies”, precedida per una capacitat de construir unes anàlisis “severes però sempre alliçonadores”. “La veu de Climent Garau esdevé molt valuosa si es vol estudiar amb rigor l’activisme cívic, cultural i polític dels darrers cinquanta anys a Mallorca”, hi diu,

El Grup Blanquerna, del qual Garau era President d’Honor i fundador, també enaltí la seva figura com un “’exemple de generositat, ètica insubornable, compromís, coherència i estimació a la nostra llengua, cultura i país”. El Grup Blanquerna nasqué l’any 1985, per impuls de Climent Garau, amb el suport de Francesca Bosch, Pere Llabrés i Josep Maria Magrinyà. Actualment, està preparant els actes del seu 30è aniversari i el seminari anual. Ambdues activitats inclouran homenatges a Climent Garau.

Institucions i partits

El Consell de Mallorca i el Govern també mostraren ahir el seu condol. El Govern es pronuncià a través de la Conselleria de Participació, Transparència i Cultura. “Garau va ser una figura cabdal en la defensa de la llengua i la cultura de les Illes Balears des d’una visió nacionalista, humanista i progressista”, indicà la institució en un comunicat. El Govern també recordà la seva trajectòria política: el 1973 fou cofundador de l’Aliança Nacional Mallorquina (ANAM) i el 1976 del Grup Autonomista i Socialista de les Illes (GASI). El juny del 1977 es presentà de candidat al Senat per Mallorca en representació de la coalició de centreesquerra Unió Autonomista (UA), formada pel Partit Nacionalista de Mallorca, el GASI, el Partit Carlí i independents, però no sortí elegit. El 1978 s’afilià al Partit Socialista de Mallorca (militància que, de manera excepcional, compartí amb la de Convergència Democràtica de Catalunya, on havia ingressat poc abans), i el 1982 es presentà a les eleccions generals, sense sortir-ne tampoc elegit. Fou guardonat amb el premi Ramon Llull del Govern balear el 2000, amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2003 i amb el premi Jaume Rafart de l’Opinió Catalana el 2007.

El Govern es comprometé a protegir la memòria i el llegat de Garau, qui “esdevé un referent de lluita cívica per a la defensa de la cultura i la llengua de les Illes Balears”. La presienta, Francina Armengol, assistirà demà al funeral, que se celebrarà a les 20 a la Seu.

Els partits polítics MÉS, del qual Climent Garau va ser militant, i El Pi també se sumaren al record de l’activista social i cultural i en ressaltaren el compromís amb el mallorquinisme polític. Així mateix, l’Ajuntament de Manacor tingué unes paraules de record per a Garau.

El tanatori de Bon Sosec acollirà avui de 16 a 20 h la vetla per Garau.