Publicitat
Publicitat

POLLENÇA

Moros derrotats, Pollença salvada de les tropes sarraïnes

A les 19.04 Joan Cerdà Cifre entonà el prec a la Mare de Déu dels Àngels

Amb el resultat final ja decidit des de fa segles, el simulacre de la batalla entre els moros i cristians va tornar a revoltar ahir Pollença d'una manera tan intensa com si fos la primera. Armats amb rems, forques o bastons i vestits amb camisa blanca, els cristians pollencins, comandats pel valerós Joan Mas, engegaren del seu poble els sarraïns pintats de colors, que comandats per Dragut, alçaven les espases.

A les set i quatre minuts, Mas, encarnat per Joan Cerdà Cifre Norai , entonà el crit "Mare de Déu dels Àngels, assistiu-nos, pollencins, alçau-vos, que els moros ja són aquí!", i la batallà contra les tropes de Dragut, que enguany era Josep Cifre Torrandell, començà. Aquesta vegada, però, molt lluny d'aquell 31 de maig de 1550, milers de persones vingudes d'arreu seguiren la brega.

Un poble entregat

Els carrers i els balcons de Pollença s'ompliren de persones que feien tot el possible per seguir la batalla, ja fos directament o a través de la pantalla del mòbil o de la càmera de fotos, estris que quasi igualaven en nombre les armes dels lluitadors.

Segons els càlculs d'anys passats, devers 3.000 persones s'arriben a congregar a Pollença cada 2 d'agost per seguir la batalla. Entre tots aquests assistents, també s'hi troben una gran quantitat de turistes, alguns d'ells armats amb guies de viatge, i tants d'altres forçats finalment a ser "rescatats" pels veïns dels carrers per on es duu a terme la batalla, que els recullen a casa seva quan se saturen per l'allau de gent que empeny. Amb tot, al llarg del recorregut del simulacre, els assistents pogueren trobar senyalitzacions als indrets on cal actuar amb més precaució per evitar situacions de risc.

La batalla final

Un dels moments més esperats del dia és l'arribada a la plaça de l'Església de Sant Jordi, on fa set segles els moros havien retingut un grup de cristianes que els cristians hagueren de rescatar. La pólvora dels trabucs, que apunten els paperins penjats als carrers, en un clar senyal que les festes de la Patrona estan a punt de viure el final, omplen l'aire mentre les tropes mores esperen els cristians. Tot seguit, la marxa cap al camp de futbol, on es lliura la batalla final, continua. Allà mateix, Joan Mas aconsegueix agafar la bandera de les tropes sarraïnes. És el final d'una batalla i, tanmateix, unes festes patronals. Més assossegats, els cristians vencedors es dirigeixen a l'església, on entonen el Tedèum en honor de la seva patrona, la Mare de Déu dels Àngels, que els ha ajudat a protegir el seu poble de les tropes mores. El poble es calma i, inevitablement, ja comença a pensar en la batalla de l'any que ve.

Els més joves del poble ja frissen de complir els setze anys i poder així participar en el simulacre els anys següents.

Etiquetes