ECONOMIA
Balears 27/08/2015

Moratòria del Consell i pla director contra l'allau de grans superfícies dels darrers anys

El departament de Territori enceta l'elaboració d'una planificació que aspira a posar ordre al sector comercial

Jaume Perelló
4 min
Moment de la reunió entre els representants de les associacions de consumidors i comercials i el Consell. A l'encontre no han volgut assistir ni Pimeco ni Afedeco.

PalmaDos anys, i fins i tot tres, sense noves grans superfícies a Mallorca. El Consell ha anunciat formalment que suspendrà totes les llicències per a establiments de més de 700 metres quadrats el proper dijous, en un ple extraordinari que blindarà la implantació d'aquests macrocomerços els propers anys. En concret, la consellera de Territori del Consell, Mercedes Garrido, calcula que la suspensió serà fins a juny de 2017, moment en què ja es podrà aprovar inicialment el pla d'equipaments comercials. En tot cas, si el Consell no és capaç d'aprovar el pla director el 2017, la llei li permet allargar la moratòria fins als tres anys.

I és que la suspensió de llicències, que es formalitza amb una norma territorial cautelar, es fa com a mesura de protecció a la tramitació del pla director sectorial d'equipaments comercials, històricament reclamat pel petit i mitjà comerç per ordenar l'activitat d'aquest sector, que ha vist com els darrers anys desembarcava una veritable allau de grans superfícies comercials, amb la complicitat de l'anterior Govern autonòmic i de diferents ajuntaments.

“La norma cautelar suspèn les llicències a totes les superfícies comercials de més de 700 metres quadrats, que, en el cas dels especialitzats que requereixen de superfície d'exposició com vehicles o maquinària, augmenta fins als 2.000 metres quadrats. L'objectiu és evitar l'efecte crida que té qualsevol nova regulació en matèria territorial”, ha dit la consellera de Territori.

El president del Consell, Miquel Ensenyat, el titular d'economia, Cosme Bonet, i la mateixa Mercedes Garrido s'han reunit aquest dimecres amb representants del sector del comerç per explicar com seran els tràmits tant de la suspensió de llicències com tota la tramitació del pla director que preveu aportar una “capa” de prescripcions i regulacions territorials a un sector, el comercial, que es troba absolutament fora de control i que ha anat dibuixant un mapa de noves grans superfícies sense que hi hagués cap planificació al respecte. “L'única competència de què disposam i amb què treballam des del Consell és la territorial. I per tant, serà un procés de diàleg amb els sectors directament i indirectament afectats, amb la creació de dues comissions de seguiment, la qual cosa ens permetrà elaborar un pla que ens digui on i com es poden instal·lar les diferents tipologies comercials”, ha explicat Garrido. Precisament les competències comercials s'han mostrat insuficients per tal de regular l'activitat comercial, sobretot perquè estan encotillades per les normatives estatals i europees. "Ara mateix, com saben, la Llei de comerç està suspesa per un recurs davant el Constitucional", ha recordat Garrido.

Pimeco i Afedeco, molests

A la sortida de la reunió, els responsables d'Anged, la patronal que aglutina les grans superfícies, s'han mostrat preocupats per la moratòria, ja que afecta directament els seus associats, mentre que Antoni Mas, president de Pimem, ha assegurat que “només aturant, fent un téntol, podem pensar quin model comercial necessitam per plantejar un futur millor. L'urbanisme a la carta en matèria comercial ha estat un escàndol els darrers anys, i des de Pimem hem denunciat que les administracions públiques han afavorit la instal·lació de grans equipaments sense cap planificació, la qual cosa ha provocat tot tipus d'alteracions”.

Es preveu que aquests aspectes, com són els accessos i altres impactes de les grans superfícies, quedaran regulats pel pla director d'equipaments comercials, que els responsables del Consell preveuen aprovar inicialment el juny de 2017.

Les patronals Pimeco i Afedeco han declinat assistir a la reunió aquest dimecres perquè lamenten no haver estat informades correctament, ja que en una reunió anterior amb el president del Consell es produí el compromís de fixar “un protocol per al desenvolupament del pla director i s'acordà que les dues parts serien informades prèviament sobre qualsevol nova actuació”. Ambdues organitzacions consideren que el Consell ha incomplert aquest compromís i, en senyal de protesta, no han acudit a la trobada, tot i donar suport a la moratòria i a l'inici de la tramitació d'un pla per al sector.

El conseller d'Economia del Consell, Bonet, ha recordat que els acords del pacte i la voluntat de l'equip de govern del Consell són els de "fomentar l'activitat econòmica i el desenvolupament de tots els sectors, mentre es garanteix la conservació dels valors territorials i la preservació del petit i mitjà comerç". Per aquest motiu, ha considerat imprescindible l'aprovació del pla d'equipaments comercials.

Llucmajor-Campos

Pel que fa el desdoblament de la carretera Llucmajor-Campos, que el departament de Territori del Consell defensa com a única solució possible per al trànsit i la seguretat, la Consellera Mercedes Garrido ha explicat aquest dimecres que "serà un projecte considerablement més barat, ja que eliminarem diferents elements impactants, com una rotonda que tenia un cost de prop dels 6 milions d'euros", ja que incorporava un pas elevat. En aquest sentit, Garrido ha dit que únicament hi haurà la rotonda a l'inici del tram i al final, a Campos.

Davant les crítiques del GOB per l'impacte "absolutament innecessari" que suposa duplicar el consum de territori de l'actual traçat per únicament 8 quilòmetres, Garrido s'ha defensat dient que "no es fa la carretera per guanyar temps, ni velocitat, sinó per seguretat, ja que hi ha 68 entrades i sortides, i això és molt perillós i provoca una alta sinistralitat", ha dit. Tot i això, Garrido ha admès que no és aquest el tram més perillós de la xarxa viària insular. Dels 36 milions inicials del projecte del PP, que acusa Garrido de fer maquillatge reduint la mitjana per tanmateix deixar una via ràpida amb pràcticament el mateix consum de territori, el pressupost final serà inferior als 30, segons els càlculs actuals.

stats