Publicitat
Publicitat

El cas Minerval protagonitza la tensió del debat entre els candidats a rector de la UIB

Llorenç Huguet i Rafel Crespí han exposat els seus programes entre acusacions puntuals

Els candidats al rectorat de la UIB a les eleccions del proper 24 de maig, Rafel Crespí i Llorenç Huguet, han duit a terme aquest dijous l'únic cara a cara públic, organitzat pel consell social de la Universitat. Un debat planer amb dos rivals molt diferenciats en discurs, en què qui ha fet les declaracions més punxants ha estat la presidenta del Consell Social, Francesca Mas, que s'encarregava de moderar-lo. Això sí, el cas Minerval, tot i que no anomenat explícitament, ha fet encendre les primeres espurnes.

De fet, poc més de dos minuts han fet falta perquè Crespí, en l'exposició del seu programa, recordàs l'assumpte que més ha sacsejat la UIB els darrers temps. S'hi ha referit com un "problema" de "moments convulsos que hem viscut darrerament". Tot seguit, s'ha atrevit a dir que la gestió d'Huguet durant aquests anys ha estat " provinciana i clientelar" 

Huguet ha admès que les paraules de Crespí han estat "punyents" i ha retret que tingui "el rellotge marcat el 2013". "Com si des del 2013 no hagués passat res", ha respost el candidat menorquí, en relació amb  les acusacions d'haver-se acomodat. Ha posat en valor la seva experiència i s'ha referit al cas Minerval al final de la seva presentació en la mateixa línia que fins ara: "Es veu molt diferent des de dins de la Universitat que des de fora". 

Ara bé, la tensió -la poca que hi ha hagut- ha arribat una mica més tard. "No podem fer un monogràfic d'un tema que havíem dit que no podia ser el leitmotiv de la campanya", ha retret Huguet a Crespí, ja que aquest darrer ha tractat de posar el dit en la ferida a l'hora de parlar de transparència i assegurar que el que s'ha fet amb el conflicte "no ha estat adequat" i que cal un mecanisme que faci la UIB "creïble davant la societat".

Si haguéssim sortit junts dient que fem pinya, jo avui m'amagaria davall la taula

Rafel Crespí Candidat a rector

En relació amb la petició que va fer Huguet a Crespí de sortir, a inici de campanya, junts per donar una imatge ferma com a institució davant la crisi del Minerval, el candidat a destronar el fins ara rector ha sonat taxant: "Si haguéssim sortit junts dient que facem pinya, jo avui m'amagaria davall la taula".

Mas, que va tenir un paper important en la investigació interna del cas, ha volgut dir-hi la seva. "Això ja ha portat molt trasbals. Tothom estima la universitat, però hi ha maneres d'estimar que són molt dolentes".

Igualtat

Les primeres preguntes que s'han adreçat des del Consell Social als candidats ha agafat Crespí poc àgil i poc encertat en la resposta. Potser ha estat on més ha fluixejat. S'ha tractat la igualtat de gènere i la possibilitat de crear una comissió per a l'ús no sexista del llenguatge. Crespí ha assegurat que qualsevol de les actuacions que es facin han de ser amb la participació activa dels departaments de filologia adaptats i que "més enllà de ser correctes en l'ús no sexista del llenguatge" també s'hi ha de ser en l'ús normatiu. Error que Mas, en la seva intervenció final, li ha recordat de manera elegant. 

Per part seva, Huguet ha volgut treure pit assegurant que el seu equip és paritari i ha recordat que en un dels darrers consells de govern de la UIB ja es va fer una comissió respecte de l'ús del llenguatge no sexista.

Sostenibilitat i mobilitat

Enfocat a les necessitats dels estudiants, professorat i personal de la UIB que s'ha de desplaçar fins al campus, Crespí ha reconegut que s'han de realitzar millores com l'ajustament de l'horari entre la UIB i les línies que arriben al campus o cercar interconnexions més ràpides. També ha apuntat que s'ha de "pressionar" per millorar la xarxa, encara que no s'ho ha plantejat com una qüestió "immediata". Huguet ha defensat, també, que s'ha d'incidir en la millora de la freqüència i els horaris, sobretot els de la línia 19 de l'EMT. 

"No hi ha voluntat ni indici d'assumir el 3+2"

Llorenç Huguet Candidat a rector

El debat ha conclòs amb les preguntes del públic. S'ha demanat si, com a rectors, instaurarien el sistema 3+2 (tres anys de grau i dos de màster). En aquest punt, Huguet ha volgut deixar clar que els graus no es reduiran a tres anys i que "no hi ha voluntat ni indici" de posar-ne de nous que s'adaptin a aquesta mesura. Crespí, però, ha assegurat que no ho veu amb mals ulls i ha fet una crida a internacionalitzar la UIB. Ha dit que no pot quedar en "desavantatge", això sí, sempre que les taxes entre grau i postgrau s'equiparin.

Pel que fa al sistema de vots al rectorat, els dos candidats han defensat posicions similars. Han recordat que no es pot modificar que els doctors amb vinculació permanent a la Universitat tinguin una ponderació del 51%, per llei. Però que sí que es poden modificar els estatuts de la UIB per la resta de ponderacions (alumnes 24%, i PAS 12% i resta de PDI 12%), tot i que es veu una mica lluny. Mas ha tornat a disparar paraules encertades: " és un sistema estamental", ha dit, i ha fet una crida a "democratitzar" el vot.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF