La globalització avança

EnòlegEl TTIP és la sigla del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió entre els Estats Units i la Unió Europea. Aquest tractat marcarà les normes i els controls d’intercanvi de béns i serveis entre aquests dos gegants, que representen el 60% del PIB mundial, per acabar convertint-se en el gran gegant comercial del planeta. Per aconseguir aquesta fita han de tenir unes lleis i normatives similars i, actualment, les normes a ambdós costats de l’Atlàntic són molt diferents i el que cerca aquest tractat és anivellar les lleis, regulacions i normatives. Per exemple, l’ús d’hormones com estrògens, testosterona, progesterona i derivats per tractar la carn i la llet és possible als EUA; en canvi, a la Unió Europea fa molts anys que es van prohibir aquestes pràctiques, ja que pot produir efectes perjudicials per a la salut dels consumidors. Pel que fa als transgènics, a Europa només està permès cultivar una varietat de blat de les índies modificat genèticament, el MON810; en canvi, als EUA es cultiven més de 150 varietats de blat de moro, soja i colza transgènics. Si en el cas de l’agricultura convencional la normativa americana és molt més laxa, en cultiu i elaboració ecològica té una normativa més restrictiva que l’europea. Aquests són uns pocs exemples de la gran quantitat de temes que hi ha damunt la taula. La clau és saber com ens anivellarem. La millor manera seria agafar com a pròpies les legislacions més exigents en cada àmbit, però el que molts ens temem és que, com diuen molts economistes, s’harmonitzi a la baixa i per tant hi haurà menys controls de qualitat, i el més greu, disminuirà la seguretat alimentària tant dels productes importats com dels propis.

Un dels fets més inquietants és el gran secretisme que l’envolta. Poca gent coneix com estan les negociacions i el que diuen els diferents documents que s’han redactat. És cert que hi ha uns documents bàsics que qualsevol ciutadà pot consultar, però els documents de nivells superiors són quasi impossible d’aconseguir. Per exemple, els eurodiputats que els volen consultar han de demanar cita amb antelació, firmar un document de confidencialitat i dins una petita sala de seguretat sense finestres poden llegir-los, però no fotocopiar-los, ni poden dur dispositius mòbils, ni càmeres de fotografies.

El 2 de maig, es va publicar una filtració, realitzada per Greenpeace Holanda, sobre part d’aquest tractat a què fonts de la Comissió Europea han donat veracitat. Per conèixer les diferents mentalitats que hi ha a les dues vores de l’oceà us parlaré de la discrepància principal en el tema vitícola. A l’apartat ‘Tactical Stay of Play’, els EUA mostren el seu rebuig total a deixar de produir fins a 17 denominacions protegides a Europa, que entrarien en la categoria de vins “semigenèrics”. Per explicar-ho més senzillament, els EUA no reconeixen les denominacions d’origen europees i els cellers americans elaboren tota una sèrie de vins amb les mateixes tècniques que llocs concrets d’Europa i utilitzen el nom original. Per exemple, fan escumosos amb el mètode Champagnoise i etiqueten com a xampany dins EUA, però no poden usar aquest nom quan surten a fora i el que volen és poder usar la mateixa nomenclatura a qualsevol lloc. El vicepresident del Consell pel Comerç Internacional dels EUA, Shuan Donnelly, deia que no li agradaven les denominacions d’origen ni tampoc les indicacions geogràfiques de qualitat, ja que, en paraules textuals, “només serveixen per crear un monopoli d’Europa. La nostra indústria alimentària hi està en contra i prefereix el sistema de marques registrades”. Si els seus criteris s’imposen, apareixeran vins amb la marca Jerez o Bordeus produïts als Estats Units, les denominacions de qualitat moriran i apareixeran les marques comercials com a nou referents de “qualitat”.

En el fons és un combat entre dos models agrícoles i de societat: per un costat, els EUA amb 2 milions d’agricultors amb una dimensió mitjana de 180 hectàrees per explotació amb produccions intensives i, per l’altre, els europeus amb 12 milions de pagesos i unes explotacions mitjanes de 15 hectàrees. Obrir mercats i eliminar traves administratives és un avanç que molts desitjam, però això pot comportar renunciar a avanços de qualitat i de seguretat. Hi estam disposats?

Vi recomanat

Milmanda 2012 Bodega Torres (DO Conca de Barberà)

Estam davant un dels gegants del món vitivinícola, elabora vins a nou denominacions d’origen de l’estat espanyol, però també podem trobar cellers del grup Torres a Califòrnia i Xile. El vi que us recoman fou protagonista del sopar de desgel del president cubà, Raúl Castro, i el president dels EUA, Barack Obama, a l’Havana. El Milmanda és un dels grans vins de Torres, blanc elaborat amb raïm chardonnay a la Conca de Barberà, elegant, molt aromàtic amb mescles de fruites carnoses com l’albercoc i fruites fresques tropicals com la pinya, amb un fons floral i de vainilla. En boca untuós, potent amb una acidesa que li dóna vida i una notable frescor. A part de maridar amb plats de peix, un també pot gaudir-ne amb pollastre o aus de caça.