Publicitat
Publicitat

AMPLIACIÓ DEL CLUB MARÍTIM EL MOLINAR

“Millorar el club, sí; més Ciment a la mar, no, gràcies”

Entitats i veïns volen evitar nous “megaprojectes” al Molinar

Millorar el club marítim el Molinar és una cosa, però ampliar-lo 300 metres dins la mar amb el pretext de la seguretat “no té ni cap ni peus”, hi insisteixen els veïns i la societat civil. Per molt que el projecte ja hagi estat rebutjat per Cort, es volen “anticipar”, perquè estan convençuts que la directiva tornarà a provar-ho amb un nou dibuix d’ampliació.

Per això, ahir, els col·lectius que integren la plataforma “Al Molinar, port petit” varen presentar el que consideren un model de port acceptable i que en resum es basa en “el respecte de les tipologies de la barriada i el manteniment de les dimensions actuals”, va dir Toñi Fernández, una de les portaveus de la plataforma.

Així, veïns, ecologistes i altres col·lectius marcaren ahir els límits en els quals, a parer seu, es pot acceptar una remodelació del port. El port “petit”, digueren, ha de mantenir la dimensió de l’edifici principal i l’ocupació del mirall d’aigua, “conservar el caràcter cívic del passeig amb visuals amables de l’entorn marí i ha d’encaixar al barri”, va explicar Toñi Fernández, per qui “si es fa un port de mida raonable no es generaran problemes d’accessibilitat i mobilitat al barri”.

La plataforma Salvem el Molinar, ARCA, GOB, Vogar i Ciar, la Federació d’Associacions de Veïns, Amics de la Terra i Greenpeace consideren que “ja ha passat l’època de justificar qualsevol macroprojecte. Es pot millorar el club, però no es pot acceptar més ciment a la mar”, va dir Margalida Ramis, del GOB.

Les entitats asseguren que el club ha de poder tirar endavant una remodelació, però aquesta “ha de permetre la conservació de l’actual trama viària sense obligar a l’obertura de cap nou vial de trànsit”, cosa que seria impossible si es fes el macroport que pretenia la directiva del club.

El fet és que, segons va explicar el president del club, Rafel Vallespir, el dia de la presentació pública del projecte “els 120 titulars d’amarraments actuals no hauran de pagar ni un euro. Si tenen un lloc de sis metres d’eslora, idò en acabar les obres se’ls lliurarà un amarrament ben igual sense que hagin de pagar res”, digué ahir Vallespir.

Negoci rodó

Per aconseguir-ho, el negoci era molt senzill. Una inversió de 14 milions d’euros amb 200 nous amarratges, més de la meitat per a vaixells de més de 12 metres d’eslora, i amb un cost de 270.000 euros mínim.

En definitiva, els socis del club pretenien finançar amb aquesta operació de gran impacte ambiental la manca de manteniment i d’inversió que pateix la instal·lació, que presenta un aspecte de gran deixadesa. Fins al 2018, que acaba la concessió, són els socis els que han de vetllar per la conservació del club, cosa que no han fet en absolut i que pretenien compensar “fent una encimentada gegant dins la mar. Era una aberració feta, a més, dins terrenys públics, que només tenen en règim de concessió els titulars dels amarratges. Per tant, han de respectar, a més de les lleis, la voluntat popular”, digué Fernández.