Publicitat
Publicitat

Més de 600 aus han mort electrocutades a les Balears aquest segle

Un informe de la Conselleria de Medi Ambient titlla de “preocupants” els registres a les Illes

Unes 600 aus de quinze espècies diferents, la gran majoria de les quals protegides, han estat trobades mortes per electrocució a tot l’Arxipèlag des de 1999. La xifra la recull un informe encarregat per la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat i que ha finalitzat aquest mes de juny. És la primera vegada que es recopilen en un sol document totes les morts, registrades, oficialment, a les Balears. L’autora de l’informe adverteix, però, que la xifra real de mortaldat, de ben segur, és més elevada.

“Les aus que s’han detectat no són, ni prop fer-hi, el total de les que han mort: no visitam totes les línies, hi ha cadàvers que poden desaparèixer, devorats o desplaçats per altres animals”, assenyala el text, que afegeix que “hi ha estimacions estadístiques que parlen de més de 230 aus mortes a l’any”.

En cas de confirmar-se aquesta dada, estaríem xerrant de gairebé 4.000 aus mortes aquest segle. “Encara que fossin la meitat”, conclou l’estudi, “es tracta d’una xifra preocupant que ens ha d’estimular a resoldre el problema”. Mallorca i Menorca és on el problema sembla més estès, si bé l’informe admet que a les Pitiüses s’ha investigat manco sobre el terreny. També s’assenyala que a les Pitiüses existeix una comunitat avifaunística més simple que a Mallorca i Menorca, i amb espècies que presenten menys propensió a patir electrocucions.

Les més vulnerables


Les 594 aus que s’han trobat mortes, oficialment, durant els darrers 17 anys pertanyen a quinze espècies diferents, 12 de les quals estan protegides. L’espècie més afectada, de llarg, és el corb, del qual se n’han trobat 211 exemplars, un 35% del total. A continuació, venen el xoriguer comú (125 exemplars, un 21% del total); el gavià argentat (101 exemplars, el 17% del total); l’àguila calçada (46 exemplars, un 7,7% del total) i la milana reial (30 exemplars, un 5% del total).
Per illes, Mallorca registra el 64% dels incidents; Menorca, el 35%; i un 1% a Eivissa. L’informe alerta, però, que no hem d’estar pendents, exclusivament, dels nombres totals, sinó que cal fixar-se en el que anomena la “taxa de vulnerabilitat”, és a dir, la incidència de les morts per electrocució sobre el nombre total d’exemplars de cada espècie. En aquest sentit, l’espècie més ‘vulnerable’ és l’àguila de Bonelli, de la qual es calcula que en queden 29 exemplars a les Balears i que en perd una mitjana de 2 cada any a causa d’accidents amb l’estesa elèctrica. Aquesa espècie fou reintroduïda el 2011 i, de llavors ençà, s’ha hagut d’enfrontar a taxes “elevades” d’electrocució. Amb tot, se certifica que “la població mostra bones taxes de supervivència i està en creixement”. De tota manera, es recorda que, d’ençà que fou reintroduïda, el 65% dels exemplars morts ho han estat per incidents amb les esteses elèctriques.
Unes altres dues espècies que presenten una taxa de vulnerabilitat són l’àguila peixatera –especialment a Menorca, on només en queden 13– i el corb, líder absolut de mortaldat en termes numèrics. En el primer cas es constata, però, que no se n’ha trobat cap exemplar mort des de l’any 2007, quan es varen realitzar una sèrie de correccions en les esteses elèctriques menorquines, davant l’alarma que suscità la troballa d’uns quants exemplars d’una espècie molt fràgil que amb prou feines conserva més d’una desena d’exemplars a l’illa. Tot i que l’estudi certifica l’èxit assolit amb aquestes mesures, adverteix també que “el risc no ha desaparegut del tot i és necessari continuar millorant el risc en aquestes esteses”.
Pel que fa al corb, la tercera espècie amb més probabilitat de morir electrocutada a les Balears, es constata que els darrers anys ha vist reduïda la pressió que patia gràcies a la correcció d’algunes esteses i que n’han minvat els enverinaments. Amb tot, s’assenyala que “el seu estat de conservació, almanco a Menorca, és encara desfavorable”.
L’informe crida l’atenció, també, sobre la incidència de les electrocucions en la milana reial, l’àguila calçada i el voltor comú.

Podrien ser moltes menys


Les causes que expliquen l’alta mortaldat d’algunes espècies tenen a veure amb la tendència que tenen a posar-se dalt de les torres, utilitzant-les com a punts de vigilància. Els grups ecologistes fa anys que alerten que el problema es podria resoldre canviant el disseny de les torres o aplicant aïllants als cables. En moltes ocasions, però, el desinterès de les elèctriques ha contribuït a perpetuar aquest tipus d’incidents.
L’informe incorpora diverses recomanacions que, assegura, podrien propiciar que l’electrocució deixi de suposar un problema per a la conservació de les aus en un termini màxim de 10 anys.
Entre aquestes, hi ha la intensificació de les revisions de les esteses, “el millor sistema per detectar punts negres”, una tasca, però, que admet “laboriosa” per la gran quantitat de quilòmetres que cal recórrer. En aquest sentit, l’informe assenyala que, de 1999 ençà, s’han revisat uns 290 quilòmetres d’esteses elèctriques (160 a Mallorca, 120 a Menorca i 10 a Eivissa).
L’informe recomana, així mateix, que es consolidi un equip d’Agents de Medi Ambient (AMA)especialitzat en esteses elèctriques, malgrat que donaria per bona una coordinació molt alta dels AMA amb tècnics de projectes especialitzats com LifeBonelli. S’assenyala com a clau, en aquest sentit, el manteniment d’una base de dades oficials (avui dia inexistent).
Que paguin les elèctriques
L’autora de l’informe apunta les companyies elèctriques com a “responsables ambientals” de la mortalitat de les aus com a “beneficiàries econòmiques de l’explotació de les línies elèctriques”. Per tant, considera que “es pot valorar la idoneïtat d’aplicar altres sistemes perquè siguin les empreses mateixes les que costegin les correccions a les instal·lacions elèctriques. Actualment, aquestes correccions són sufragades, exclusivament, per l’administració pública.
En aquest sentit, es constata que, els darrers anys, s’han fet diversos estudis que assenyalen quins són els punts més perillosos i quines són les esteses el disseny de les quals caldria canviar. “Es coneix bé quins dissenys causen la majoria de les morts i també la manera de mitigar-ne la perillositat per a les aus”, conclou l’autora. La resta, per tant, és qüestió de voluntat.e