Mercadets de Nadal: l’hivern ja no és sinònim de quedar a casa maleint el fred

PalmaUna tradició del nord d’Europa està arrelant a ca nostra i està aconseguint quelcom que semblava una utopia fa uns anys: treure els habitants de les Illes de casa en ple hivern. Els mercats nadalencs s’han estès per tot l’Arxipèlag i els més consolidats ja tenen problemes per encabir-hi tots els venedors que hi volen participar. El cas més evident és Alaró. La localitat del Raiguer va ser la pionera, tot i que no la primera, a adoptar el format. La idea, però, no va venir d’un alemany sinó d’una mallorquina, Joana Borràs, que, això sí, afirma que es va inspirar en el que li explicava la seva cap, d’origen alemany, sobre el costum de sortir al carrer en plena època de fosca, quan els mallorquins no aspiren a res més que no sigui la manta, la xemeneia i la televisió.

“Aquí ens trobàvem que teníem una població important d’anglesos i alemanys, que esperen aquestes dates per sortir al carrer, per gaudir un poc de la festa i del vi calent. I vam començar formant un mercadet molt petitó. El primer any va tenir moltíssima de gent i, així, va començar a sortir”, explica, a l’ARA Balears.

Consolidació instantània

Aquella primera edició es va produir el 2007 i el creixement fou tan accelerat que, el 2011, Borràs i un parell de voluntaris van decidir constituir-se en associació (“sense ànim de lucre”, remarca) “per gestionar totes les despeses i la contractació dels músics i dels animadors infantils”. L’Ajuntament, explica, cedeix la infraestructura (envelats, etètera) i facilitat la logística vinculada a la decoració. Les quotes que paguen els comerciants serveixen per pagar-ne l’animació i la decoració. El que sobra es destina a promoció. L’associació no en treu res, destaca, “més enllà de la satisfacció d’omplir un poble que no té sol i platja en un cap de setmana tradicionalment molt fluix”.

L’èxit ha estat tan fulgurant que el 2013 ja es van veure obligats ha posar límits al nombre de paradetes, una vuitantena, per evitar la massificació i el risc de morir d’èxit. Enguany han rebut més de 120 preinscripcions i cada any, explica, s’hi han de posar abans per poder fer la selecció de les paradetes, que ja té elements dels càstings més exigents: “Ens envien fotos, currículums i tota la documentació que els demanam: si tenen cartes d’artesans, s’ha de saber d’on són... cercam que el mercat sigui multicultural i què hi hagi un poc de tot, no només bijuteria o menjar. D’acord amb això, n’anam agafant quinze d’un estil, quinze d’un altre... En valoram el currículum, si tenen carta de mestre artesà, si hi han participat altres anys...”. Fins i tot, la contractació dels músics va a càrrec d’un programador. “Enguany, dissabte (per avui), hi haurà ritmes llatins i diumenge, swing”, assenyala Borràs, que subratlla que intenten ser tant exigents que, fins i tot, han rebutjat desenes de músics que s’han oferit a actuar-hi de franc. En aquest sentit, admet una lleugera preocupació perquè la gran acceptació de l’esdeveniment no se’ls en vagi de les mans i acabi perdent l’esperit inicial: que la gent passi gust de sortir a passejar en ple hivern.

Res no es deixa a l’atzar en un esdeveniment on, com no podia ser de cap altra manera, els grans protagonistes són el beure i el menjar. “També tenen molt d’èxit els productes artesans”, subratlla Borràs, que no només carrega amb l’organització del mercadet d’Alaró sinó que n’ha assessorat gairebé una desena arreu de l’illa.

Borràs se sent molt satisfeta de l’èxit que ha assolit la inciativa. “Abans, el Nadal era fosc i avorrit. Ara tens pobles com Selva, Sineu i Binissalem, que també han posat els seus mercadets; alguns tenen deu i quinze paradetes, però ja està bé. És un acte ideal per a un indret de muntanya. Que s’omplin els pobles depèn de la promoció”, afirma.