Publicitat
Publicitat

MATAS EN MANS DEL JURAT

Matas aprofita per declarar-se innocent de tots els casos

Segons ell, "s'ha demostrat" que no són reals el 95% d'acusacions

Jaume Matas ja està en mans del jurat popular, cinc homes i quatre dones (d'edat ben diversa) que ahir es retiraren a deliberar amb el ressò de la proclama d'innocència de l'expresident mateix i les rotundes i dures acusacions del fiscal anticorrupció Pedro Horrach, que es poden resumir en aquesta frase: "Menteix Matas i menteix la seva esposa".

El veredicte pot arribar en qualsevol moment i comprovarem si els jurats donen credibilitat o no als al·legats d' innocència de Matas i la seva defensa o si eleven a la categoria de fets provats les acusacions que el ministeri fiscal ha anat repetint durant el judici i que, segons Horrach, demostren que l'hoteler Miquel Ramis donà feina a l'esposa de Matas perquè es va sentir compromès o pressionat a fer-ho quan el llavors president li demanà la feina per a la seva esposa, una feina "fictícia", segons el fiscal, sobre la qual mai no hi hagué cap control perquè ni s'esperava que Areal la fes.

Matas, com qualsevol altre acusat, tenia dret a dir la darrera paraula en el judici. I ho va fer, tal vegada fins i tot passant-se una mica de frenada. I és que Jaume Matas convertí la seva al·locució al jurat en una defensa global de totes les investigacions a què està sotmès. Matas es va atrevir a dir que en els cinc anys i mig en què ha estat sotmès a investigació "havia demostrat que el 95% de les acusacions que se'm feien no es corresponien amb la realitat".

El que Matas no va dir al jurat és que, de les prop de vint causes obertes (i en fase d'instrucció la majoria, encara), just han arribat a judici dues: el cas que ha de resoldre ara el jurat popular i la condemna ferma a nou mesos de presó (com autor d'un delicte de tràfic d'influències) per les subvencions al periodista que li escrivia els discursos i per la qual se n'ha decretat l'ingrés a la presó, un tema pendent de resolució del recurs.

Després d'aquesta publicitat "enganosa" de Matas, l'expresident se sincerà una mica i passà a defensar-se del cas que ocupa al jurat. Un jurat al qual, segons el fiscal, "hi és i se l'espera", tot al contrari que a Maite Areal en les suposades feines, en les quals "ni hi era ni se la hi esperava", i que tingué per ser la dona del president, segons manté Anticorrupció.

Una errada

"Mai no se m'hauria acudit" -emfatitzà Matas- "ni abans ni en aquests darrers cinc anys i mig que hauria d'anar a un judici per això, per demanar a un bon amic, de fa més de 15 anys, un lloc de feina per a la meva dona... A més, un amic que mai m'ha demanat res ni quan era president", assegurà l'acusat al jurat.

Matas volgué aclarir davant el jurat que en cap moment ell pensà que el que feia era irregular. "Jo no creia que cometés cap error, si no, no ho hauria fet", afegí l'expresident. Per tancar la intervenció, Matas tornà a proclamar la seva innocència. "Tenc la consciència tranquil·la i continuaré demostrant la meva innocència. No hi ha cap prova que jo m'hagi apropiat d'un sol euro públic", va concloure Jaume Matas entonant un recurrent "jo confii en la justícia".

Si les paraules de Matas li faran guanyar punts o perdre'ls davant el jurat, ho sabrem aviat. El torcebraç Matas-Fiscalia es pot resoldre avui mateix amb el veredicte del jurat.

El fiscal anticorrupció defensà ahir que els testimonis han confirmat que la contractació d'Areal fou en atenció a la condició de president de Matas i que "si hagués continuat de president possiblement Areal es mantindria com a presumpta relacions públiques del Valparaíso".

"On són les proves que va fer feina? On hi ha els correus amb l'hotel o clients, agenda de reunions, telefonades... no hi ha res de res", afirmà Horrach, qui destacà que en tres anys Areal just ha pogut aportar un sol client "dels centenars" amb què suposadament contactà, la Fundació Kovacs, relació que el fiscal va minimitzar a una recomanació o gestió amb l'hotel.

Segons el fiscal, els propietaris del despatx fiscal que prèviament contractà Areal (fet que no es jutja) corroboraren que l'agafaren per ser l'esposa del president amb la intenció de captar clients de grans centres, referint-se, segons el fiscal, "a empreses públiques que pagam vostès [el jurat] i jo". "Aquestes portes no les podia obrir Areal, sinó el president", afirmà el fiscal, qui reiterà que "els contactes i la influència de Maite Areal depenien del seu marit... ella sols podia vendre que era la dona de Matas", digué. Aquesta contractació és utitlizada pel fiscal per descriure un suposat modus operandi del matrimoni Matas-Areal amb les feines que s'obtenien per la condició de president de Matas.

Una inversió

Quant a la contractació d'Areal per part de l'empresari hoteler Miquel Ramis, el fiscal descartà l'amistat com a motivació. El fiscal comentà que tenir Areal a l'empresa era "una inversió" i ressaltà que els beneficis de tenir bona relació amb el llavors president del Govern -via contractació de la seva dona, no s'ha de mesurar just en facturació, sinó que esmentà llicències, permisos o altres tràmits que en un negoci es poden menester... evidentment sense fer cap referència concreta.

Finalment, el fiscal recordà que ningú del cercle de consellers de Matas, ni tan sols el de Turisme, no sabia que la seva esposa feia feina per al Valparaíso.