Balears 09/06/2013

María Palacios i Pepe Flores: "Vàrem sortir plorant perquè hi hem viscut 57 anys"

Aquest matrimoni de jubilats, quan va arribar al que llavors era un barri obrer, de la finestra podien veure un camp ple d'ovelles

M. F.
2 min

Com arribàreu a Mallorca i com a Corea?

Maria: Jo som d'un poble d'Albacete i vaig venir a Mallorca quan tenia 22 anys per fer feina de criada. A Pepe, que també era del meu mateix poble, l'havien destinat aquí per fer-hi la mili. Tres anys després ens vàrem casar. Poc abans del casament, compràrem casa nostra per 36.000 pessetes. Jo vaig entrar-hi amb el vestit de novia; la primera nit que vàrem passar a la casa nova va ser la nit de noces. No teníem doblers per celebrar-no, però vàrem menjar xocolata i ensaïmades.

Com heu passat aquests anys reallotjats mentre rehabilitaven l'edifici on vivíeu?

Pepe: Ha passat de tot, perquè és que ja fa molt de temps. Aquest mes de juliol farà quatre anys d'ençà que partírem de la barriada.

Maria: Ara estam contents, però també ho hem passat malament, sobretot quan no sabíem què passaria. Al principi va ser dur. En vàrem sortir plorant perquè hi hem viscut 57 anys. Hi estàvem molt a gust. Al meu carrer, sempre hi ha hagut bona gent.

Què us ha semblat la rehabilitació que s'hi ha fet?

Pepe: Quan vàrem anar a veure com havia quedat la casa, a nosaltres no ens va agradar. Està bé, però per a gent jove. Per a nosaltres, ha quedat molt petita. A l'habitació, només hi cap el llit, sense armari. No et podries moure pel dormitori.

Maria: No hi caben els mobles. No m'hi cap res, hauria de tirar moltes coses.

Pepe: És per a gent jove. M'hauria agradat tenir 18 anys per poder anar-hi.

Heu mantigut relació amb la resta de veïns reallotjats?

Maria: Una veïna amb qui m'he relacionat durant aquest fandango està molt contenta que ens hagin donat una casa. Perquè em podríem haver donat allà una casa de dues habitacions, però no teníem els doblers per pagar-la.

Pepe: Si volíem una habitació més, ens costava uns doblers que no teníem.

Al final, heu canviat casa vostra per una altra d'ubicada en el Polígon de Llevant. Què pensau d'aquest canvi?

Pepe: La casa té menys valor, però és més còmoda. Ells (l'Ajuntament) assumeixen les despeses amb la diferència perquè es tracta d'un traspàs i compra. Una... com es diu… permuta.

Maria: La casa és una planta baixa com la que teníem a Corea, però és més gran. Té un menjador i dos dormitoris. No podem demanar res més. A mi la barriada del Polígon de Llevant m'agrada. Viurem un poc més enfora dels meus… Abans érem a tot just 10 minuts a peu del centre i ara hi serem a més de 45 caminant.

Pepe: Però tanmateix hi ha l'autobús que ens hi pot dur.

stats