Maria del Mar Bonet: “No he estat i no seré mai una persona neutra”

PalmaSi qualcú mereix un reconeixement a la cultura que fa país és Maria de Mar Bonet. Des d’aquest dijous, la cantautora mallorquina té el premi Toni Catany 2016, un guardó que l’ARA Balears atorga a aquelles persones, col·lectius o iniciatives que contribueixen de manera decidida a enfortir la nostra cultura, a vertebrar el país a través d’ella i que fan una tasca inqüestionable per la seva difusió. A finals d’enguany, farà mig segle que Maria del Mar Bonet sortí a cantar en públic per primera vegada, a Barcelona. De llavors encà, ha posat veu als millors poemes de la literatura catalana, ha compost cançons carregades d’ideologia i de poesia, i ha cantat arreu del món. Amb el premi Toni Catany a la cultura que fa país, l’ARA Balears s’anticipa a la celebració de l’efemèride i li reconeix el moment esplèndid que viu la seva carrera.

Què significa per vós el premi que acabau de rebre?

Ha estat una sorpresa, i quan la sorpresa és un premi, resulta més divertida i fa moltíssima il·lusió. Després, el fet que dugui el nom del meu gran amic Toni Catany, amb tot el que va ser per mi i tot el que significa ara la Fundació Toni Catany, fa que em senti doblement feliç.

Es diu que si la Fundació Toni Catany ha arribat a poder ser i a fer tot el que fa, en bona part és gràcies a Maria del Mar Bonet.

De cap manera. Faig part del patronat però no m’hi dedic gaire, gairebé gens. Només puc dir que em sent molt agraïda de la feina que fan els qui veritablement hi treballen. Ho estan fent molt i molt bé per la conservació i la difusió del llegat d’en Toni i per convertir Llucmajor en un referent de la fotografia.

El proper 21 de desembre farà 50 anys que pujàreu a un escenari a cantar per primera vegada, al mític bar del Raval barceloní L’Ovella Negra. Quins records en conservau?

Uns records ja molt llunyans. Sí que m’hi veig amb Joan Oliver, amb n’Espinàs, Pere Quart (que fou especialment afectuós amb mi), amb en Serrahima, gent de la Nova Cançó i més personatges essencials de la poesia i la música catalanes. Veure’m envoltada d’aquestes persones que jo admirava em va intimidar. I això que tots em donaven confiança i em feren molt de costat. Record que em vaig emocionar molt.

Després de gairebé 50 anys de concerts, us sentiu més tranquil·la en pujar a l’escenari?

Abans d’un concert sempre estàs amb els nervis a flor de pell. Supòs que menys que les primeres vegades, però al cap i a la fi amb nervis. El contacte amb el públic és sempre una cosa molt màgica. En els primers minuts ja saps què està passant, com és la teva relació amb el públic que tens davant. A vegades el trobes un poc més fred al començament, però sempre o quasi sempre arriba la màgia, molt similar a una entrega amorosa, i parl de relació amorosa perquè és i ha de ser-ho per les dues bandes.

L’ARA Balears us ha volgut reconèixer una tasca cultural de les que fan país. Ha estat aquest el vostre principal objectiu?

El meu objectiu sempre ha estat cantar el millor possible, fer la feina ben feta. Jo volia cantar i en començar a musicar Rosselló-Pòrcel fou quan em vaig adonar de la tasca que podia fer.

El fet és que heu apostat per la llengua i literatura catalanes, per la nostra música popular, no en exclusiva, però sí en cas de la llengua.

Cantar en la meva llengua no és militància, és simplement normalitat. Pens en Joan Vinyoli quan deia que escrivia en català com un fet normal, perquè voldria que fos normal, com escriuria en anglès si fos anglès. M’hi sent molt identificada, amb aquest posicionament. Cantar ha de sortir de l’ànima, i la meva ànima s’expressa en català. Si vull que la meva entrega sigui màxima, ho he de fer amb la meva llengua. I si fer-ho ajuda d’alguna manera a fer el país que voldria, o animar que altres ho facin, molt millor. De tota manera, jo el que vull és cantar bé i escriure bé quan ho faig. I a mi ja em sembla bé que cadascú canti en la llengua que vulgui, si ho fa bé i si respecta que els altres també facem servir la llengua que volem.

De tota manera, heu estat combativa amb els atacs a la llengua catalana i a la cultura del país.

És clar. Jo no he estat i no seré mai una persona neutra.

Acabau de tornar de Cuba, on heu enregistrat el que serà el vostre proper disc. Què ens en podeu dir?

Ha estat una experiència meravellosa. Al disc, hi participen molts músics diferents. Hi ha hagut una sintonia excel·lent. A més, amb Borja Penalba férem Alenar Llull a El Gato Tuerto davant un públic que em coneixia un poc i que es va entregar. També em va convidar a cantar Silvio Rodríguez en un dels concerts que fa a les barriades més pobres. Els esforços artístics que s’hi fan són impresionants. La cultura és molt viva.