Publicitat
Publicitat

PIONERES INVISIBLES

Maria Helena Maseras, una història de lluita i superació

Catalana de naixement i menorquina d’adopció, es convertí en la primera metgessa de tot l’estat espanyol

En l’actualitat, no sorprèn a ningú veure metgesses en tots els centres sanitaris, però en el segle XIX i la primera meitat del segle XX les dones varen haver de superar molts obstacles per poder accedir a l’estudi i l’exercici de la medicina. En una societat masclista en què la idea de ciutadania excloïa la dona, algunes joves i valentes desafiaren totes les normes que fins aleshores estaven establertes i decidiren fer realitat els seus somnis. L’any 1878,Maria Helena Maseras (1853-1905) va fer història i es convertí en la primera metgessa de l’Estat.

Nascuda al poble de Vila-seca (Catalunya) i posteriorment traslladada a Menorca, la seva biografia és per molts desconeguda i, com bé ens explica l’historiador Miquel Àngel Limón Pons, “és un tràngol de gènere a cavall entre l’esquerda i la frustració. Entre l’esquerda, perquè tingué una gosadia tan inaudita com valenta. Sola i tossuda, va fer el primer forat irreversible en el granit insolent i cofoi de la societat patriarcal masclista que li tocà de viure”. Maria Helena, un cop acabat el Batxillerat, va decidir estudiar Medicina. Valenta com era, decidí enviar una carta al rei Amadeu I de Savoia en què li demanava permís per accedir a la Universitat de Barcelona, un fet que revolucionà el món acadèmic, ja que fins aleshores cap dona no havia posat un peu en cap facultat de medicina. L’any 1872, i davant la sorpresa de professors i alumnes, entrà per primer pic en una aula. Aquest fet, segons explica la crònica de Limón Pons, va desencadenar molta por i queixes d’alguns professors que s’havien “escandalitzat en saber que ensenyarien l’assignatura davant algú que hi faria acte de presència vestit amb faldilles femenines”.

Acabats els cinc cursos de Medicina el 1878, Maria Helena encara havia d’enfrontar-se a un darrer examen final per obtenir el títol de llicenciada. Però per a la realització d’aquesta prova i pel fet de ser dona, necessità una autorització que, una vegada sol·licitada, es prorrogà tres anys. Un silenci administratiu molt llarg que provocà més problemes a la jove. Això no obstant, finalment, el 1882, li fou concedit el permís per realitzar-la. Superat l’examen, la qualificaren amb un excel·lent. A partir d’aquell moment i ja convertida en metgessa, Maseras hagué de vèncer un nou obstacle: aconseguir exercir la professió.

Tot i els intents d’obrir la seva pròpia consulta, la metgessa no pogué lluitar contra tota una societat i uns pacients que no volia deixar la seva salut en mans d’una dona. Finalment i amb resignació, al voltant de 1890 decidí fer un gir a la seva vida i establir-se a Menorca. Allà començà una de les feines que en l’època era destinada a les dones: professora a l’escola de nines de Sant Josep. Malgrat això, Maseras no abandonà mai la seva inquetud per la medicina i col·laborà en el setmanari El Pueblo i pronuncià una conferència a l’Extensió Universitària de Maó titulada La higiene y la eduación de la mujer. Es convertí així en la primera dona que feia una conferència a l’estat espanyol. És la història d’una heroïna que lluità per fer-se un lloc en un món dominat per homes.

La proesa de les germanes Maria i Catalina Llabrés-Piris

Les germanes Llabrés-Piris formen part del grup de dones que en el segle XIX aconseguiren entrar a la universitat i obtenir una titulació universitària en el camp de la salut. El seu pare, l’empresari industrial Francesc Llabrés Moll, va haver de vendre la fàbrica que tenia a Ciutadella perquè la seva filla Maria (1904-1996) pogués estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona i Catalina (1901-1983),la germana gran, estudiàs Farmàcia.  Maria Llabrés es convertí, doncs, en una doctora de prestigi i exercí durant molts anys com a metgessa en diferents llocs de Ciutadella. Per part  seva, Catalina, acabats els estudis, decidí tornar a Menorca i comprar una farmàcia, situada ben a prop del domicili familiar, al carrer Josep Maria Quadrado, número 15. D’aquesta manera, Catalina va esdevenir la primera dona farmacèutica de Menorca. Per això, la vida d’aquestes dues germanes pioneres mereix ser recordada i el seu cas, estudiat per tal que les seves fites  no caiguin en l’òblit i l’anècdota.

La farmacèutica de Mallorca

Jerònima Verd Palou (1901-1985), veïna del poble de Montuïri, va ser una de les 345 dones que l’any 1924 aconseguí el títol de llicenciada en Farmàcia, per la Universitat de Granada. Un mes i mig després d’aconseguir aquesta fita, es va col·legiar (amb el número 153) al Col·legi de Farmacèutics de les Illes Balears per, així, exercir la seva professió. És una dona que podríem considerar emprenedora i avançada al seu temps, ja que obrí la seva pròpia farmàcia  al carrer de Palma, núm. 2, de Montuïri. També fou membre del Cos d’Inspectors de Farmàcia. La seva preocupació pel paper i el futur de la dona en el món laboral la va empènyer a obrir un taller de brodadores a casa seva per a al·lotes del poble perquè així tinguessin una feina i un sou.