VINYÒVOL
Balears 17/09/2016

Margalida Ripoll: "Que no us faci por, el vi és superdivertit"

Andreu Majoral
4 min
Margalida Ripoll: "Que no us faci por, el vi és superdivertit"

FelanitxSe’m fa estrany entrevistar una periodista experimentada i bregada en moltes batalles, però ben aviat la trobada es converteix en una fluïda conversa entre dues persones que gaudeixen d’una copa de vi (la veritat és que en beguérem un bon parell mallorquí) i de la companyia de bons amics comuns. Margalida Ripoll i Ferrer va néixer a Campos l’any 1972, actualment viu a Barcelona i és directora del diari digital més influent en l’àmbit dels vins catalans, el ‘Vadevi.cat’, una de les millors publicacions sobre el món del vi i la responsable dels premis Vinari, que ben aviat, si tot va bé, començaran a mirar cap a la resta dels Països Catalans.

El futur són les publicacions digitals?

Sí, claríssimament. En el fons, el que es fa en el periodisme digital ve a ser una ràdio escrita, és ben bé això. És un està passant i ho està veient, però escrit en lloc d’escoltat.

Un periodista de vins, quina relació ha de tenir amb els cellers?

Ha de tenir relació amb cellers, amb els viticultors, amb l’Administració. Ha de ser com qualsevol altre periodista, s’ha de relacionar amb tots aquells actors amb els quals ha de treballar.

Però, del vi, cada vegada se’n parla més i se’n beu manco. Per què?

Crec que hi ha una generació perduda. Jo, que som del 72 i tinc una mica més de quaranta anys, he vist a ca nostra beure vi. I no són alcohòlics, per dir-ho de qualque manera. Però sí que és cert que la generació que ha vingut després de la nostra, això ja no ho ha vist. No han vist beure vi de manera normal i habitual i, per tant, si vas al bar, allò més assequible és una cervesa i, a més, et demanen que no t’ho pensis, ni triïs entre tantes coses, ni varietats ni tipus de vinificacions, etcètera, és molt més fàcil. El problema és que el sector del vi ha crescut en un moment en el qual hi havia una part d’aquesta generació que estava desconnectada i, per tant, se suposa que el vi és de gent més adulta, amb un poder adquisitiu determinat, que té uns coneixements concrets i que ha tingut la possibilitat d’adquirir-los. I com que pots comprar més coses que les que compraves quan eres més jove, perquè se suposa que tens més pasta, tot això tira enrere i ja que ho veuen com una cosa molt seriosa.

En moltes publicacions del sector puntuen els vins i els donen medalles, serveix de res?

El vi t’agrada o no, és a dir, t’ho passes bé bevent un vi o no t’ho passes bé. Una altra cosa és que tu siguis més tècnic i vulguis analitzar-hi més coses, que en siguis un superapassionat; però això, en el fons, són quatre persones. En general, la majoria de la població s’ho podria passar molt bé bevent vi, sense haver de preocupar-se de totes aquestes coses. Allò que passa és que el vi fa por i, com que té aquesta fama d’elitista i se suposa que n’has de saber, i com que fa tant de respecte i de por, els premis i les medalles serveixen de referència a molta gent. Quan surt una llista de vins premiats per gent que en sap, et pot servir de referència i et dóna seguretat. Pots anar a la botiga i demanar el vi amb seguretat. Després et pot agradar o no, però és una primera passa perquè vagis a cercar-lo i perdis aquesta por de demanar un vi determinat.

De gran, voldríeu ser Parker (el gran guru mundial de vins)?

No! Per ser algú com Parker o d’aquest estil, que no en són tants, has d’haver begut vi tota la vida i n’has d’haver tastat moltíssim. Encara que no tinguin la formació tècnica d’un enòleg o sommelier, són persones que n’han tastat una enorme quantitat i tenen una gran responsabilitat, que jo no vull.

Un consell per a la gent que comença a beure vi ?

Que no us faci por, que el vi és superdivertit, és fantàstic, perquè és d’aquí. A més, és proper, no l’han importat ni tampoc és una moda. Els nostres padrins ja en bevien, d’una altra manera. I sobretot és interessant perquè pots tastar i veure quin vi t’agrada més. Tot aquest joc és fantàstic.

Un tipus de vi que la gent hauria de conèixer i que cregueu que no es pot perdre?

Jo visc a Barcelona des de fa molts anys i, allà, els escumosos, que a mi m’agraden bastant, es fan majoritàriament amb raïm blanc i l’estàndard es produeix amb xarel·lo, macabeu i parellada. Però hi ha gent que elabora escumosos una mica diferents, que són blancs de raïms negres, els anomenats blancs de negres. Ara en record un que em va agradar moltíssim, fet amb garnatxa negra, és una cosa diferent a Catalunya i fa que sigui curiós.

Com veieu els vins de les Illes Balears ?

Els veig amb una certa distància, però és cert que, quan penso en els vins d’aquí, penso en la qualitat perquè és el que a mi m’ha arribat i he tastat. És cert i me’n fa sentir molt orgullosa. De fet, quan fas entrevistes amb gent del sector i parles sobre els vins fets a Mallorca, la referència de Mallorca sempre és de vins de qualitat. i això està molt bé.

Vi recomanat per l’entrevistat

L’Orni Vins de Pedra (Conca de Barberà)

Jo recomano un vi de la Conca de Barberà, Vins de Pedra. I tot i que, si parlem de la Conca hauria de ser un trepat, jo us parlo d’un ‘chardonnay’ 100%, que es diu L’Orni i que ha fet que em reconciliés amb aquesta varietat que és forana. Però, en el fons, no hem de perdre de vista que hi ha ‘chardonnays’ que es van plantar ja fa molts anys a Catalunya i, fins i tot, a Mallorca, i que han pres unes característiques diferents de les del lloc d’origen. Aquest vi m’agrada molt i us el recomano.

stats