Max: "A Mallorca la pressa està prohibida des de fa segles"

___ Com t'he de dir, Francesc o Max?

___ Tothom em diu Max. Llevat dels pares i algun amic de la infantesa.

___ La teva dona et diu Max?

___ A vegades Francesc i a vegades Paco. Paco em ve de quan vaig fer la mili a Madrid. Aquí va començar de broma, i es va quedar.

___ Ets un altre Capdevila que amaga el cognom, com fa Sergio Dalma. Què us passa?

___ Fora de Catalunya ningú sap escriure-ho bé, diuen Capdevilla. I fins i tot dins de Catalunya hi ha gent que no sap escriure Francesc, ho escriuen amb ç . Això es va arribar a convertir en un problema. Un dia me'n vaig afartar i vaig dir: "Em buscaré un pseudònim que soni igual en qualsevol llengua". I, mirant un llibre de pintures del Max Sen, va sortir aquest. En aquell moment era exòtic.

___ Aquest any en farà 40 que vas començar a fer còmic. I està a punt de fer-ne 30 que vius a Mallorca.

___ No ho tenia present.

___ Què comença el 73?

___ És un any de dictadura de Franco, i jo era un nano que tenia ganes d'una altra cosa i va trobar la via dels còmics. La primera pàgina de còmic la vaig publicar el 73, que també és l'any que vaig conèixer Mariscal, Nazario i els germans Friol. Ells ja tenien al cap fer El Rrollo Enmascarado i m'hi vaig afegir amb un parell de col·legues més.

___ Va ser una casualitat?

___ M'agradaven els dibuixos animats, però vaig decidir que començaria fent còmics i que després ja ho veuríem. Al final em van engrescar tant els còmics que em vaig oblidar dels dibuixos animats. La meva vocació és fer tebeos. És la paraula que m'agrada. Quan era petit els diumenges a casa em compraven el Pulgarcito i el TBO .

___ T'expressaves dibuixant?

___ Sí, sempre estava dibuixant. Sempre, sempre. Els llibres d'escola estaven sempre plens de dibuixos. Em vaig adonar que el fet de saber dibuixar feia que les males bèsties de la classe em respectessin. Jo era un nin tímid i tranquil, i evidentment rebia. Però el dia que van descobrir que dibuixava bé em van respectar. És molt misteriós que algú agafi un llapis i faci una cosa amb cara i ulls.

"Als 80 vaig ser al lloc adequat en el moment correcte. La Barcelona del final de la dictadura era molt més divertida que la d'ara"

___ Tens mitificats els anys vuitanta?

___ Van ser molt divertits, però no sé si per mitificar-los. Hi havia una eclosió de tot i semblava que tot era possible; teníem vint i pocs anys i era divertidíssim. Vaig ser al lloc adequat en el moment correcte. La Barcelona del final de la dictadura era molt més divertida que la d'ara.

___ Ets fundador d' El Víbora i de Nosotros Somos los Muertos . ¿Ets emprenedor o ho fas perquè necessites expressar-te?

___ Me les invento perquè no existien. Una feina és crear i una altra engegar iniciatives. Està bé, perquè aprens coses, però al final és incompatible.

___ ¿Els millors anys del còmic, del tebeo, han passat?

___ El tebeo té molt futur, perquè és un mitjà encara poc explorat. S'estan veient coses sorprenents, noves, inesperades, el millor està per venir. Hi ha dos punts àlgids en la història del còmic. Un és el naixement, a les planes dels diaris nord-americans, un moment irrepetible: en pocs anys van inventar un llenguatge partint de zero i el van fer popular. Tothom llegia aquestes pàgines dominicals, que es publicaven en format llençol. Després es va produir una refundació des de baix, el còmic underground i la seva seqüela, que va trigar 20 anys: el còmic independent, d'autor. Els autors que fan la seva obra independentment del que la indústria o el mercat demani. L'autoria amb totes les conseqüències. En el futur passaran coses brillants en el món del còmic.

___ I què passa amb el públic?

___ A Espanya potser no tornarem a veure el fenomen dels tebeos dels anys 50 o 60, l'escola Bruguera, amb uns tiratges inimaginables de milions d'exemplars setmanals. El que calen ara són les condicions mínimes perquè els autors puguin fer l'obra que volen fer i connectar amb els lectors que hi ha a tot el món.

___ I que puguin viure d'això.

___ Això és complicat. Per a mi ho és. Als anys 80 les revistes mensuals van funcionar molt bé. Era quasi com tenir un sou, era una feina. Ara el que funciona són els llibres. Per fer un llibre un autor hi inverteix un any o un any i mig, no veu un duro fins que l'acaba, i el que veu és bastant magre. La majoria d'autors de còmic tenim feines paral·leles. Jo sóc il·lustrador, d'altres fan animació...

___ En quin format et sents més còmode?

___ El format llarg em resulta bastant complicat. Durant molts anys m'he sentit com si m'estigués preparant per fer un dia una obra llarga i de pes. Però m'he passat la vida preparant-me, i ja no és la il·lusió de la meva vida.

___ On triomfa més el Max?

___ Des de fa 5 o 6 anys, contínuament em surten feines a Madrid sense que jo ho hagi fomentat especialment. Em resulta curiós...

"La tecnologia acabarà canviant la manera de dibuixar. Jo utilitzo ordinadors, però la base continua sent el dibuix a mà sobre un paper i amb tinta"

___ A banda de canviar el consum, ¿la tecnologia canvia la manera de dibuixar?

___ Encara no l'ha canviat gaire, però l'acabarà canviant. Jo utilitzo ordinadors, però la base continua sent el dibuix a mà sobre un paper i amb tinta. Però alguns col·legues més joves que jo ja ni toquen el paper i la tinta, i de vegades ni ho notes en els resultats.

___ També t'has acostat a la música.

___ M'agraden totes les arts. La feina de dibuixant de còmic és tan solitària... Et passes hores, dies, setmanes sol, necessites contacte amb més gent i que surtin coses inesperades. És un desafiament.

___ Explica'm aquestes aventures musicals recents.

___ He treballat bastant amb el Pascal Comelade. La nostra col·laboració inclou des de cobertes de discos fins a cartells de concerts, he fet un còmic sobre ell i fins i tot hem compartit un parell d'actuacions: mentre ell i la banda tocaven, jo dibuixava. És un plaer absolut, som gairebé com germans. Tots dos procurem mantenir la nostra independència, fer el que ens agrada, el que ens interessa. Ens entenem superbé sense necessitat de parlar. Ell és home de poques paraules i jo també, però en canvi ens avenim molt. També he col·laborat amb una altra banda, Los Planetas. Tenim feeling , la seva música m'agrada molt. Amb ells he fet un videoclip, una coberta de disc i projeccions durant els seus concerts al Primavera Sound d'aquest any.

___ Ets solitari?

___ Bastant. Sóc un tio bastant introvertit.

___ Esquerp?

___ Esquerp potser és massa, però amb els anys m'hi vaig tornant. M'agrada estar sol.

___ Pots passar un dia sense parlar amb ningú?

___ I dos i tres. I no passa res. Al cap d'una setmana tens moltes ganes de sortir de copes i trobar-te gent. S'ha de combinar sàviament.

___ Quina és la il·lusió de la teva vida?

___ Passar-la tan bé com pugui. Disfrutar-la cada dia. No tinc ambicions estranyes.

___ Portes 30 anys a Mallorca. Hi vas arribar per amor.

___ Em vaig casa amb una mallorquina. Al començament vivíem a Barcelona, vam tenir una filla i ja no podíem sortir de nit, així que ens vam adonar que ja no era el mateix. Vam començar a notar l'angoixa del trànsit d'una gran ciutat i ens vam plantejar canviar d'aires i anar a un poble. El contacte amb la natura sempre m'ha agradat molt.

___ I ja ets mallorquí?

___ Mig mig.

___ Què t'agrada de Mallorca?

___ El pas del temps es viu d'una altra manera. A Mallorca la pressa està prohibida des de fa segles. Si tu vas atrafegat et miren malament. Si vas a una botiga no pots demostrar impaciència perquè la senyora que tens al davant està parlant del seu nét amb la botiguera i passen els minuts. Hi ha temps per a tot. Això al principi em xocava i ara m'encanta. M'ho he fet meu. És una manera molt més saludable de viure.

___ ¿I els mallorquins com ens veuen, als del Principat?

___ Hi ha un sector a Mallorca que té mania als catalans i a Catalunya. Però és un sector minoritari. En general els catalans són molt ben acollits. No cal dir que molt millor que els alemanys.

___ Per què a Mallorca hi ha tants desastres ecològics? Hi trobes explicació?

___ Mallorca va donar aquest terme que és balearització , però està molt més ben conservada que tota la costa catalana, valenciana i murciana juntes. El que passa és que a Mallorca hi ha grans nyaps que es veuen molt. Els mallorquins els han sabut parar els peus, el GOB (Grup d'Ornitologia Balear) deu ser de les entitats ecologistes més antigues i més potents de l'Estat. El que és evident és que Mallorca sempre havia sigut una illa molt pobra i l'arribada del turisme i dels calés van tornar boig a més d'un.

___ Ets a WhatsApp, a les xarxes socials?

___ Tinc mòbil, email, un blog, una web i... fins i tot tinc una pàgina de Facebook heretada: la va crear un fan meu sense dir-me'n res. Però quan hi vull posar alguna cosa li demano a la meva filla que ho faci, perquè jo no dono a l'abast.

___ Què fas un dia normal?

___ Si ets un artista autònom has de ser disciplinat. Sóc matiner, m'aixeco entre les 6 i les 7 del matí, vaig a un bar i mentre faig dos o tres tallats, m'emporto una llibreta i apunto coses que se m'acudeixen. No m'agrada quedar-me pensant a la taula de dibuix, jo penso a la taula del bar i després dibuixo. Normalment treballo massa, a vegades fins a les 7 o les 8 de la tarda amb la parada per dinar.

___ Amb música?

___ Sí, quasi sempre amb música. Rock i derivats.

___ Se't pot molestar mentre treballes?

___ Depèn de la feina que estigui fent, a vegades prefereixo estar absolutament sol i que no m'emprenyin. Normalment la meva filla i la meva dona són per allà, van i vénen i no passa res, però si se t'entravessa una feina necessites que et deixin tranquil.

___ Ets molt exigent amb tu mateix?

___ Massa. Sóc bastant obsessiu. Fer còmics és una feina llarga que fins i tot pot ser avorrida. Són hores i hores, i ara una vinyeta, i la següent, i tornar a dibuixar el mateix personatge...

___ El teu públic es fa gran amb tu?

___ Tinc uns quants seguidors de la meva quinta, però dins d'aquesta quinta hi ha hagut molta desafecció, no només amb els còmics sinó amb moltes altres coses. He connectat molt bé amb la generació dels que ara tenen uns trenta anys.

___ El teu objectiu és fer pensar la gent?

___ Entretenir-la. La paraula entretenir està molt devaluada, però a mi em sembla positiva. Una cosa que m'ha dit molta gent és que reconeixen un dibuix meu sigui de l'època que sigui, sigui amb l'estil que sigui. Busco tenir un estil i una personalitat.

___ Ara hi ha molta crispació i més indignació, ¿a tu també et passa?

___ Sí i tant! Com més vell, més emprenyat! No veig clar per on pot petar tot això. Per alguna banda ha de petar, perquè em sembla insostenible.

___ Ets militant de causes?

___ De la causa ecologista a Mallorca sí, però no sóc militant de partit, ni tan sols sóc votant fidel. A mi m'han de convèncer molt, m'han d'oferir alguna cosa que valgui la pena. Sintonitzo amb aquesta necessitat actual de canalitzar els moviments i les inquietuds socials d'una manera diferent de com es feia fins ara, com la PAH, el 15-M. S'han de reinventar moltes coses.

___ T'interessa el que passa a Catalunya?

___ Deunidó com està de mogudet, el tema. D'entrada no parlaré de catalans i espanyols, però sí de les elits. Les elits espanyoles segueixen sense entendre res. Sembla com si el Segle d'Or els hagués deixat configurat el cervell de tal manera que els incapacités per entendre que hi ha gent que pensa d'una altra manera. No estic segur de ser partidari de la independència, no ho acabo de tenir clar, però sí que sóc partidari que els catalans puguin decidir què volen fer, i que els altres ho hagin d'acceptar. Sorprèn molt qui s'ha posat al capdavant d'aquesta reivindicació, estic esparverat, perquè no m'ho esperava.

___ Creus en alguna cosa?

___ En determinades persones, en certes capacitats de l'ésser humà, en la capacitat de sentir empatia amb els altres, de col·laborar per fer que les coses funcionin en benefici de tots. Però els éssers humans també tenim les capacitats contràries, i això m'impedeix tenir fe absoluta en res. En això sóc molt grouchomarxista , no m'apuntaria a un club on admetessin gent com jo.

___ Et preocupa fer-te gran?

___ Ho assumeixo amb naturalitat. No penso en el futur. Tampoc sóc d'aquests que comencen a pensar en l'artritis o el reuma, ja ens en preocuparem quan arribin.

___ Què és el que et fa més feliç?

___ Dibuixar. Té moments sublims, em fa feliç. El que no em fa feliç és dibuixar 8 hores cada dia. Potser sona molt cursi, però el que també em fa feliç és la contemplació de la natura. Sortir fora, estar una estona mirant el cel i les orenelles com passen, veure com brilla el sol a les fulles dels arbres... m'encanta! M'encanta tombar-me a la platja i quedar-me mirant l'horitzó, si pot ser sense pensar en res: em sembla fantàstic! I no és fàcil, perquè parar el cap és molt complicat, però a vegades passa i és meravellós.

El perfil

Per a Francesc Capdevila, Max (Barcelona, 1956), el dibuix és la forma d’expressió més natural. Home de poques paraules, va ser un estudiant introvertit a qui saber dibuixar va servir de nen per mantenir a ratlla els companys menys civilitzats. En els seus inicis volia fer dibuixos animats, però es va creuar ben aviat amb el còmic i ja no l’ha abandonat.

Va publicar la seva primera pàgina de còmic el 1973, el mateix any que va conèixer Mariscal i Nazario i el van engrescar en un projecte comú, El Rollo Enmascarado, el primer tebeo underground espanyol. Tot i defensar que l’emprenedoria i la creació no són compatibles, va ser fundador de les publicacions El Víbora i Todos Somos los Muertos.

Diu que la feina li aporta moments brillants però que també n’hi ha d’avorrits. Per canviar d’aires i trencar la solitud del dibuixant ha fet col·laboracions diverses i incursions en el món de la música al costat de gent com Pascal Comelade i Los Planetas.

Es manté fidel a la tinta i al paper, però també treballa amb ordinador i diu que les tecnologies acabaran transformant inevitablement la seva feina. És optimista sobre el futur del còmic i creu que el millor està per venir. Des de fa 30 anys viu a Mallorca, d’on és la seva dona i on ha abraçat la causa ecologista.