Mallorca es mou cap a un nou concepte de l'oci

Manacor."L'ociós està forçat a viure l'oci. Si hi està obligat, doncs, on és la llibertat?". Qui així s'explica és Damià Duran. Ha publicat recentment L'oci com a llenguatge de la llibertat , un estudi que va merèixer el premi Ciutat de Palma d'assaig fa un grapat d'anys.

Segons Duran, "l'ensenyament no té previst la pedagogia del lleure", un fet que ens deixa descol·locats davant l'acte de llibertat que suposa triar el moment de l'oci, l'activitat que hi volem dur a terme i com la volem dur a terme. L'oci és una actitud contrària a l'obligació i al treball, de fet, diu Damià Duran. "Hi ha un estat de tensió entre un plaer que s'enyora i un desplaer que es té durant el treball, l'oci només significa llibertat quan està oposat al treball".

Sense control

Duran explica que "a partir de la revolució industrial hi ha grans canvis que afecten el treball i l'oci, de manera que ara ens trobam amb un oci a la carta en què no hi ha un control dels excessos, i aquest és el gran mal de la societat moderna". Per Duran, "l'estat del benestar ens permet viure tan bé com puguem, però hi manca un control dels instints". "Avui pots consumir tot quant vulguis en el moment que vulguis, és l'oci de la postmodernitat, que trenca amb tots els tabús anteriors, però no sap on va".

Fins als anys seixanta o setanta, l'afluència a les festes era un fet de comunitat, però de les persones del mateix poble; ara els joves persegueixen poble a poble aquestes celebracions, "i darrere tot això hi ha una buidor existencial, com si cercàssim dins els altres el que no sabem trobar dins nosaltres mateixos. L'individu urbanita ha perdut la qualitat d'al·licients com la lectura, l'escriptura, el contacte amb la natura, etc.". Duran accepta que aquestes trobades en comunió "són bones i són agradables, però l'individu es troba massa polaritzat cap a les trobades col·lectives, hi acudim un poc buits de bagatge, sense omplir la motxilla prèviament d'altres plaers".

Una revolució

El canvi del ball de pagès al ball d'aferrat als anys cinquanta va suposar una revolució: "Hi havia un cansament de la tradició. Rodar sempre dins el mateix que varen viure els pares genera una necessitat de trencament, de trobar emocions noves i inèdites", diu Duran, que ressalta "el sentit alliberador de trencar costums i d'enfrontar-se amb la força coercitiva de la cultura que t'estreny i et limita". Tanmateix, "avui els joves són víctimes d'un consum que els genera un buit existencial, de no valorar la part íntima, més personal".