LA FESTA D'INICI D'ESTIU
Balears 23/06/2013

Mallorca cerca un nou foc per celebrar Sant Joan

La tradició i els rituals de la festa d'estiu s'havien perdut i ara es van recuperant

Antoni Riera
6 min
PARAULA CLAU NEGATIU  Peu de foto negatiu.

Manacor"La nit de Sant Joan és una frontissa. / La porta de l'any, tan grinyoladissa, / comença a tancar-se. Doneu-me xampany! / Que és la nit més curta i el dia més gran". És el cant de Jaume Sisa tot escenificant la disbauxa i la festa del dia més llarg de l'any, el solstici d'estiu, l'entrada de tots els sols i alegries, la nit del foc i de la màgia. A Ciutadella, fan la festa dels cavalls; a Ampolla, a la comarca del Baix Ebre, treuen el bou envolat, que il·lumina els carrers a les fosques amb les torxes que li col·loquen a les banyes. A Vilaller, a l'Alta Ribagorça, mantenen el ritus de les Falles, que encara responen a la gratitud dels homes i les dones del lloc als déus per l'èxit de les collites. Les Falles són unes teies de pi d'uns dos metres que, en fer-se fosc, encenen els fadrins del poble al cim d'una muntanya propera i amb les quals baixen corrent fins al poble en fila enmig del repic dels campanars de la vall.

Ja ho diuen que si miram el sol sortir el veurem ballar, o que si sembram clavells a la sortida de sol i els regam amb aigua de set pous ens floriran de set colors. I que les herbes, aquest dia, totes seran bones remeieres. Com l'herba de Sant Joan, que es desclou a mitjanit i ens protegirà del mal de cap durant un any si la posam dins una bossa vermella cap per avall, o com la misteriosa herba dels ulls, que es diu que aplicada en forma d'ungüent ens guariria de la ceguesa.

Però, i a Mallorca? Més enllà de la nit bruixa, dels correfocs que modernament s'han instaurat, de les nits amb fogueres a les platges i dels banys a la mar a altes hores de la matinada, què en queda de les celebracions per saludar el solstici d'estiu? La dansa de Sant Joan Pelós a Felanitx o a Sant Llorenç, on l'anomenen Sant Joan Pelut, o el ritual del vimer de l'hort del Correu, a Manacor, són, potser, els darrers vestigis d'aquests rituals.

Per Amadeu Corbera, musicòleg i que molt recentment ha publicat l'estudi Les festes de Sant Joan a Ciutadella. Sota l'ombra del poder , "la festa de Sant Joan sempre ha estat més fluixa que a la resta dels Països Catalans". Corbera recorda que fins i tot a Ciutadella els festers que ara es fan el dia abans de la revetla "són una reinvenció dels anys vuitanta, perquè el foc s'havia esvaït els anys cinquanta, quan el poder va voler donar prioritat al ritual, a l'ordre, a la tradició i a la jerarquia enfront de la participació".

Aquesta opinió és ratificada per l'historiador manacorí Antoni Vives, autor de diversos estudis sobre la festa de Sant Antoni, que explica que "durant la primera meitat del segle XX les esquerres eren més aviat contràries a les festes tradicionals, perquè solien ser religioses. En canvi, les dretes sí que n'eren devotes, perquè les volien fer seves, prohibint moltes coses i posant èmfasi en unes altres". I aquella festa participativa d'abans dels anys cinquanta a Ciutadella sí que era una revetla amb ball d'aferrat, fandangos, havaneres, gloses...".

En aquest sentit, Corbera aclareix que "la tonada en si és irrellevant, el que és rellevant és la situació". En tot cas, el musicòleg bunyolí es reafirma que "si a tots els Països Catalans hi ha foc, a Mallorca també n'hi havia d'haver". El protagonisme del foc, a Mallorca, se l'endú una altra festa: "Jo, com a mallorquí, sempre he viscut més Sant Antoni, que és una festa que es fa també a tots els Països Catalans. La veig més propera, com a festa popular nacional dels Països Catalans". El que a Mallorca és Sant Antoni, "a la resta de Països Catalans és Sant Joan", diu. Tanmateix, la celebració del solstici d'estiu és general a tota la Mediterrània i "a Sicília i a Sardenya, per exemple, també el celebren, perquè és una festa precristiana i posteriorment tot el món cristià la va adoptar com a pròpia".

Pel conegut meteoròleg i activista cultural Joan Barceló, "la festa no devia haver estat mai gaire arrelada a Mallorca, al contrari del que passa a altres illes". Tot i que en els pobles on la tenen com a festa local sí que se celebra, "en molts de casos s'ha recuperat modernament, com per exemple a Porreres, on és el patró i on fins fa poc no se celebrava. A Muro, Son Servera o Deià també és el patró, però no mantenen uns rituals concrets". Barceló qüestiona fins i tot la massificació de les festes de Ciutadella, perquè "són una referència falsa, atès que l'expansió de la festa menorquina també és relativament moderna. Hi ha documents gràfics que demostren que la festa no era tan massiva com ho és avui, i que els cavallers podien ballar més amples".

Per Barceló, "és una llàstima que els pobles no hagin sabut conservar les festes segons els rituals tradicionals, com ha passat per exemple amb Sant Antoni a Manacor, on hi ha un comportament social gelós de la festa". En aquest sentit, el popular meteoròleg adverteix que "si cada any llevam una cosa i en posam una altra i acabam fent concerts nocturns, no conservam la festa".

No obstant això, Barceló adverteix que si Sant Joan és tan important és perquè " és l'únic del santoral del qual se celebra el naixement, juntament amb el del seu cosí, que és Jesucrist, i tots dos són dia 24, amb mig any exacte de diferència: el món repartit en dues estacions, hivern i estiu".

Festa dels Països Catalans

Joan Barceló està convençut que "no hi ha cap dubte que és la festa nacional dels Països Catalans". Per això, diu, "ens hauríem d'aferrar com un ferro calent a Sant Joan Pelós. Es lògic que aquí la festa hagi quedat despersonalitzada, perquè hi ha hagut molta de gent que s'ha encarregat d'estroncar-la. Com a festa, és la referència que necessitam".

A Mallorca, Sant Joan, segons Barceló, "ha ressorgit entorn del foc, perquè aquí del foc en feim festa, i això ens entronca amb la Mediterrània, però ens allunya de Castella, on les festes de foc hi són estranyes".

"El foc, senzillament, és purificador. Fa néixer nous brots, pastura fresca. Ajuda a morir les coses velles i en fa néixer de noves". Qui parla és el ficcionat Bartomeu Rosselló-Pòrcel a Dos amics de vint anys , la darrera novel·la de Sebastià Alzamora sobre l'amistat del poeta mallorquí i Salvador Espriu.

"La gent fa foc perquè és destructor i regenerador constant. És un miratge dels déus a la terra, com l'aigua, com la rosada, que és el semen dels déus que es posava damunt la terra", diu el professor de cultura popular de la UIB Felip Munar, que recorda "que per recobrar vida t'has de morir, i això és una simbologia repetitiva en totes les cultures del món".

Munar explica que el pare Rafel Ginard deia que "totes les cançons són pertot, perquè els fets naturals es repeteixen pertot arreu". Per Munar, Sant Joan és una diada dels Països Catalans, però també de tota la Mediterrània, "perquè és una festa solar, que ens dóna una explicació que transcendia el fet quotidià".

Felip Munar creu que la pèrdua de les tradicions entorn de la festa de Sant Joan a Mallorca es podria deure al fet que "és la festa més pagana. Pensa que fins i tot el cristianisme va arribar a prohibir el foc, perquè no acceptava aquesta festa tan pagana, i precisament el cristianisme ha estat el que ha ajudat a servar altres tradicions paganes".

Nova transcendència

El professor de la UIB considera que la festa canviarà en poc temps, en deu anys, "perquè la societat ja té uns altres valors, els joves d'avui pugen amb una mentalitat completament diferent a l'hora de celebrar aquestes festivitats, i ben segur que hi sabran trobar una nova transcendència i serà tan respectable com la visió tradicional. Les festes són vives i s'han de transformar, encara que també va bé servar determinats rituals, sense fossilitzar-los, però que serveixin de punt de referència".

Segons el musicòleg Francesc Vicens, "les festes s'han instrumentalitzat com a element identitari". Per Vicens, "demanar per què a Mallorca no vivim igual la festa de Sant Joan que a Ciutadella seria com demanar per què a Espanya no es viu pertot igual Sant Fermí".

Aquest paper identitari, a Mallorca, a parer de Vicens, el compleix una altra celebració: "La festa de referència és Sant Antoni i per això no tenim la necessitat d'importar altres elements". Sigui com sigui, sí que es veu un intent de "celebrar elements d'identitat, i això dins una Mallorca mancada de referents és molt important".

stats