Marga López: “Conec pocs actors que siguin bons sense haver començat al teatre”

Va créixer al barri palmesà de Son Gotleu. La seva infància va transitar entre la plaça que tenim just davant a l’hora de fer aquesta entrevista (Miquel Dolç, ara; Teniente Coronel Franco, fins fa poc) i el col·legi Sant Josep Obrer. “Vaig créixer jugant amb immigrants procedents de moltes bandes, al·lotes i al·lots de famílies treballadores, com la meva... aquests orígens humils m’han ajudat a tocar sempre amb els peus en terra”. Marga López és una actriu feta a si mateixa -de les millors del nostre entorn- a força d’observar (molt de teatre, infinitat de sèries, pel·lícules...) i de fer feina, molta.

En quin moment vàreu saber que seríeu actriu?

Va ser un procés. Tanmateix, sempre he tingut clar que no podia fer només una sola cosa, no em podia permetre el luxe de dedicar-me només al teatre, amb la inestabilitat d’aquest ofici. Però quan feia tercer de BUP vaig tenir un professor de literatura que em canvià la manera de veure les coses.

Toni Figuera?

Sí! El coneixes?

Tractant-se de Sant Josep Obrer, havia de ser Figuera... ha estat font d’inspiració de molta gent que conec.

Idò ell em va canviar el rumb. Jo anava per a ciències. Era molt aplicada. Sempre havia llegit per influència del meu padrí matern, que morí quan jo tenia 12 anys; però arran de conèixer Figuera em vaig passar a lletres. En acabar COU no sabia si fer medicina o anar a Barcelona a fer teatre. A ca nostra no hi havia recursos perquè estudiàs fora i vaig fer Dret.

I ho compaginàveu amb la ràdio...

A la Ser. Quinze anys, hi vaig fer feina. Allà vaig aprendre moltes coses. A part de la meravellosa experiència que suposa la ràdio, vaig viure el que és una gran empresa que ha de donar resultats. I mentrestant també feia teatre, tot el que podia. El teatre ha estat la constant de la meva vida. Després arribà la tele.

IB3.

Sí. Primer, fent doblatge durant sis anys. Va ser una de les millors feines de la meva vida: divertida, amb un equip increïble, amb moltes ganes de fer coses. Més tard, una vegada que havia acabat Dret, vaig decidir estudiar Psicologia.

Ara parlarem d’això, però tornem a IB3. Després del doblatge arribà la ficció...

Mossèn Capellà, l’única que havia fet fins ara, que faig un personatge a Treufoc.

De què us ha servit estudiar Dret i Psicologia o fer ràdio a l’hora d’interpretar?

La ràdio m’ha ajudat a comunicar, a posar en valor la importància que el missatge sigui net i clar. Estudiar Dret m’ha servit per aprendre que no he de tornar a fer allò que no vull. Psicologia sí que m’ha servit de molt, per exemple per cercar una mica més en el cap dels personatges que faig, encara que la meva eina principal a l’hora d’actuar és l’empatia.

I com empatitzau amb alguns personatges?

Cada personatge té una motivació darrere, pot ser psicològica o emocional... es tracta de trobar-la. Si la trobes, el pots interpretar, per molt fill de puta que sigui. La part emocional em funciona millor com a actriu, perquè al final tots patim, reim... [En aquest moment, una dona interromp l’entrevista. A la plaça que hem esmentat abans, ha reconegut Marga López perquè coincidiren al col·legi. Li demana consell per a la seva filla, que també vol fer teatre].

Quins personatges us agraden més?

M’agrada que tinguin moltes capes, vessants. Per a un actor, és molt interessant la feina de trobar aquests matisos.

El teatre és l’escola inevitable per aprendre a interpretar?

N’és la branca mare. Conec molt pocs actors que siguin bons sense haver començat al teatre. Però allò que importa és fer feina. És cert que hi ha gent amb un talent natural, però jo, per exemple, n’he après fent-ne, perquè no tenc formació en arts escèniques.

Aquesta falta de formació acadèmica us ha condicionat?

Al principi tenia cert complex, però era més paranoia meva.

Obres que tornaríeu a fer...

Memòria d’en Julià, qualsevol de Teatre de Vellut, Libéra-me, alguna de microteatre com ara Temps fugit i D’arena i aigua, Un tramvia anomenat desig, Ivanov no hi ha mosques...