El futur del català, "a les nostres mans"

PalmaEl futur de la llengua catalana "és a les nostres mans". És la principal conclusió que s'extreu de la VII edició de l'Informe sobre la llengua catalana 2013, realitzat per la Xarxa Cruscat, que ha estat presentat aquest dimecres migdia a Sa Riera de Palma pel seu coordinador i director del Cruscat, Miquel Àngel Pradilla, i pel coordinador del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB), Joan Melià.

Segons han destacat, l'estat de salut de la llengua presenta "clarobscurs", ja que, depenent de les variables i els territoris analitzats, hi ha dades que conviden a l'optimisme i d'altres que ens fan esser pessimistes. Si s'observa l'evolució de la informació des del 1986 fins a l'actualitat, es veurà que ha augmentat el nombre total de persones que saben parlar català fins al milió set-centes mil. En el cas concret de les Illes, s'ha passat de 440.000 persones a 617.000.

Per Pradilla, el més preocupant són "els usos", ja que és "l'apartat més deficitari" en la presència del català i una de les "coses que poden fer trontollar la presència social de la llengua".

Tant Pradilla com Melià han destacat la transcendència dels lideratges institucionals en la defensa de la llengua. En aquest sentit, han destacat el "conjunt d'accions legislatives contràries a la rehabilitació de l'ecosistema històric de la llengua" realitzades pels governs del Partit Popular, tant a les Illes com al País Valencià. Així, han considerat que les actuacions normatives dirigides a variar el marc normatiu del català a l'escola, com el TIL de Bauzá a les Illes i la LOMQE de Wert, suposen "una voluntat que no s'aprengui català". "No volen que hi hagi la possibilitat que la població, si li convé, canviï de llengua", ha sentenciat Pradilla.