L’estrès, enemic del sistema immunològic

PalmaAscensión Marcos és experta en immunonutrició, professora d’investigació del Consel Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i vicepresidenta de la Societat Espanyola de Probiòtics i Prebiòtics. Ahir va visitar Palma per participar en la XV Jornada de la farmàcia balear, que enguany s’ha centrat en els probiòtics, microorganismes vius que un cop digerits tenen un efecte beneficiós per a la nostra salut.

L’intestí està íntimament lligat al sistema immunològic i és una peça clau per a les nostres defenses. “Els probiòtics van cap a l’intestí, s’hi estableixen i interactuen amb la microbiota de l’intestí, és a dir, amb tots els bacteris que s’hi troben. Tota aquesta relació afavoreix la funcionalitat del sistema immunològic”, explica Marcos.

Els probiòtics, que apareixen bàsicament en la llet fermentada, s’alimenten dels prebiòtics, unes substàncies que es troben en aliments com les verdures, les fruites i els llegums. Per l’experta en immunonutrició, “encara hi ha poca informació, però s’està començant a estudiar de quina manera els prebiòtics poden alimentar un determinat probiòtic que ajudi a prevenir al·lèrgies o infeccions”.

Una bona nutrició, segons la investigadora, pot ajudar a prevenir i disminuir el risc de patir malalties. “Totes les patologies tenen a veure amb el sistema immunològic, fins i tot el càncer”, conclou.

“És cert que actualment hi ha més al·lèrgies; la pol·lució no hi ajuda, però tampoc ho fa la nostra alimentació, basada en aliments processats. Menjam bastant malament i això no només afecta el nostre sistema immunològic, sinó també el nostre intestí”, assegura Marcos.

L’estrès, un immunosupressor

L’equip d’investigació liderat per Marcos ha duit a terme dos estudis per veure quins són els efectes dels probiòtics en persones amb anorèxia nerviosa i en universitaris en època d’exàmens, i ha comprovat que “hi ha una tendència a disminunir el nivell de cortisol, un immunosupressor que apareix en processos d’estrès, i també s’ha vist que augmenta determinades cèl·lules que són importants per tal de generar una potenciació del sistema immunològic”.

L’estrès és un immunosupressor i el que cal, segons l’experta en probiòtics, és potenciar el sistema “fins al punt ideal, sense passar-nos” per no generar patologies autoimmunes o al·lèrgies.

La quantitat i la qualitat del son tenen relació amb l’estrès i també influeixen molt en el funcionament del nostre sistema defensiu. Ascensión Marcos recorda que els adults haurien de dormir set o vuit hores al dia, i els infants i adolescents, entre vuit i nou”.

Gestació i lactància

“Els primers 1.000 dies de vida són fonamentals per al bon desenvolupament del sistema immunològic”, assegura la investigadora del CSIC. De fet, Marcos considera que la bona alimentació de l’infant és fonamental, i és un procés que comença durant la gestació. “Si la mare menja bé i té un pes adequat, s’evitaran moltes malalties en l’infant”, afirma. Segons Marcos, “les mares gestants amb obsesitat tendeixen a tenir infants amb menys quantitat de calci o de ferro, i això pot dur-los a desenvolupar anèmia o osteoporosi en un futur”.

El part natural és també més beneficiós per a l’infant, ja que està en contacte amb més bacteris. En aquest sentit, Marcos recorda que, a més a més de la microbiota intestinal, hi ha microbiota a la pell i a les mucoses, des de la part oral fins a la vagina. De fet, “es diu que aproximadament el 90% de les nostres cèl·lules són microbis”, precisa Ascensión Marcos.

“La gent es pensa que hem de protegir els infants, però com més bacteris tingui, millor”, sentencia Marcos, qui recorda que aquest contacte amb els bacteris contribueix al desenvolupament correcte del sistema immunològic.

Falta de recursos

L’experta en immunonutrició del CSIC considera que tant les administracions com les indústries alimentàries destinen pocs recursos a la investigació i assenyala que els polítics “no són conscients de la situació i de la despesa extra en sanitat” que genera la mala nutrició. Marcos es mostra molt crítica amb la poca inversió en investigació que es realitza a l’Estat i que ha provocat que se’n vagin fora “molts cervells”. “Estam donant un exemple molt dolent als adolescents, em pareix denigrant el que passa al nostre país”, conclou.