MEMÒRIA HISTÒRICA
Balears 07/05/2016

L’esquerra tindrà el suport del PP per a la llei de fosses

Els populars seran els primers de tot l’Estat a aprovar una llei que té com a objectiu identificar els desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura

Yolanda Tarramera
2 min
TANCAR FERIDES  32 famílies mallorquines esperen que la llei faci justícia amb les 1.600 víctimes.

PalmaL’exhumació de les fosses comunes de les Illes podria començar el proper mes de juny i ho farà amb el suport del PP. D’aquesta manera, la formació balear es convertirà en la primera de tot l’estat espanyol a recolzar una llei promoguda pels partits d’esquerra i que permetrà identificar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Així ho va confirmar ahir a l’ARA Balears, el diputat del PP al Parlament, Miquel Jerez, que va qualificar l’aprovació d’aquesta llei com “un gest que donarà grandesa a la classe política i que contribuirà a reparar el patiment de moltes persones”.

La diputada de MÉS, Margalida Capellà, que és qui s’ha encarregat de coordinar l’equip de feina dels grups parlamentaris, va ser la primera a felicitar-se pel bon resultat de les negociacions, que continuaran aquest dimarts i que podrien culminar a la sessió plenària de finals de maig.

Canvi de nom

Aquesta setmana els grups parlamentaris van presentar les seves esmenes a la llei. En total se’n van presentar 25, 18 de les quals es van aprovar. Per MÉS, ja va ser un bon símptoma que el PP en presentàs “poques i, a més, tan negociables”, explica Capellà. En total, els populars van presentar 18 esmenes, però només caldrà negociar-ne dues, ja que la resta suposen rectificacions que fins i tot la diputada troba encertades. És el cas del canvi de nom de la llei de fosses, que els populars volen que passi a dir-se llei per a la recerca de persones desaparegudes de la guerra civil i el franquisme, ja que segons ha dit Jerez, “la paraula ‘fosses’ no dignifica les víctimes”.

Els dos punts més coflictius que hauran de discutir aquesta setmana les dues formacions fan referència, d’una banda a la terminologia “crims de guerra i crims contra la humanitat,”que els populars volen llevar del text perquè consideren que són expressions que no es recullen en el codi penal”. En principi MÉS no hi està d’acord, perquè creu que llevar-les suposaria també llevar les obligacions de l’Estat a l’hora d’investigar aquests crims i, en conseqüència, localitzar-ne els desapareguts.

L’altra esmena que hauran de negociar fa referència a la necessitat d’obrir una investigació judicial que permeti al govern prendre accions legals davant la Fiscalia.

El grup de C’s ha estat taxatiu i demana que no se suprimeixi cap investigació judicial. D’entrada, els populars tampoc hi estan d’acord, però es mostren menys intransigents que els seus companys a l’oposició i en lloc de processos judicials demanen que se senyalitzin els llocs on es van produir morts violentes “amb inscripcions de records que promoguin i invoquin la reconciliació, la concòrdia i el pluralisme polític”, segons consta a l’esmena.

Però cap de les dues esmenes semblen fer trontollar unes negociacions que podrien arribar a bon port aquest mateix dimarts. De moment, els dos grups es mostren optimistes i preveuen que aquesta nova llei balear, que derogarà la Llei de la memòria històrica del 2007, es faci realitat a finals de mes.

stats