Lesbianisme: l’art i la teoria es troben per ampliar fronteres

PalmaLaura Corcuera (escriptora, periodista i performancer) i Andrea Corrales (artista, activista i investigadora) tenen maneres molt diverses de fer activisme feminista i pels drets del col·lectiu LGTBIQ, però comparteixen una idea: la necessitat de reforçar les aliances que poden existir amb altres lluites (com l’ecologista) i d’ampliar el concepte del que significa ser lesbiana.

També han compartit, aquesta setmana, la seva assistència i participació a la Setmana de les visibilitats lèsbiques, organitzada per Ulls Sadolls, Los oficios terrestres, l’Assemblea Antipatriarcal, Ben Amics i Sa Galania. Corrales ho ha fet des d’una perspectiva més teòrica, proposant rellegir un dels referents del pensament lèsbic, Monique Wittig, per tal que es puguin “produir altres cossos lesbians que siguin un eix de resistència a un sistema binari que tal vegada ja no sigui homosexual-heterosexual: potser parlam d’un plantejament legal-il·legal”.

Andrea Corrales explica que, per Wittig, “quan a la fi triomfi la classe oprimida, és a dir, les dones, no existiran ni la categoria d’home ni la categoria de dona”, que són construccions mentals i lingüístiques que generen opressió. Tot i així, aquesta artista, activista i investigadora no s’atreveix a anar tan enllà i el que planteja és introduir “les urgències polítiques contemporànies” (com podrien ser les milers de persones que moren a la Mediterrània intentant fugir de la guerra) al pensament lèsbic.

L’aportació de Corcuera a la Setmana de les visibilitats lèsbiques ha estat celebrar, a partir de la performança, que “això ha deixat de ser un desert” perquè, tot i que “en termes de reivindicacions i de lluites feministes lesbianes tenim molt de camí per recórrer”, s’ha donat un canvi generacional que permet que els referents siguin ara més visibles i nombrosos.

Tot i així, els riscos com la instrumentalització de les lluites existeixen: “La manifestació de l’Orgull és l’única que està copada per grans grups empresarials. Imagina’t un primer de maig patrocinat per les ETT”. En aquest sentit, considera important “vincular les nostres lluites per les diversitats sexuals i de gènere amb altres lluites, com les lluites per l’obertura de fronteres”.

Mentre que per Corcuera aquests col·lectius són “minories dissidents que estan obstaculitzant la conformació d’un discurs dominant que és esbiaixat”, Corrales afirma que “s’ha de fer la volta” a aquesta idea perquè “som moltes majories interconnectades”. La clau és, en qualsevol cas, “qüestionar les relacions de poder” i “revisitar quins tipus de vida, d’existències o de relacions entre cossos ens pareixen dignes de nomenar-se i de visibilitzar-se”.

Aliances

Pel que fa a les aliances, Corcuera recorda que existeixen des de fa temps perquè “no vivim aïllats dins d’una bombolla”, però s’han de saber captar: “Moltes vegades no veim què compartim amb altres cossos. Ens prenem un cafè i no veim el procés de producció que hi ha darrere d’això; ens banyam a la platja i no veim el que hi ha allà enterrat”, assegura Corrales, qui adverteix que “el fet que de moment no puguem percebre aquests vincles no significa que no hi siguin”.

Dins de tot aquest context, Corcuera també considera que “el tractament informatiu dels mitjans pel que fa a la biodiversitat és molt colonial, racista i pervers. Es representa l’alteritat des de l’exotisme i el morbo”. Així, l’escriptora veu que els mitjans de comunicació “són fonamentals” com a referents, però que moltes vegades mostren androcentrisme o colonialisme.

Hi ha avanços? “Es vol fer una despatriarcalització del pensament, però fins que els cossos no canviïn les seves condicions materials, no canviarà res”, assegura Corrales, qui considera que “hi ha d’haver un activisme de base, de redistribució dels recursos” perquè realment es mogui la situació.

Per Corcuela, sí que hi ha una “societat en moviment i mobilitzada que cada dia té menys a perdre”. Si bé “ja hi ha moltes esquerdes fetes, el procés va molt més lent del que podria haver anat” si no fos perquè existeix una “ofensiva molt gran que ve des d’un règim econòmic sostingut sobre la por i l’alimentació d’idees d’extrema dreta o de les fòbies”.