Publicitat
Publicitat

L'economia no millora per als qui no els basta per menjar

La demanda d'aliments no ha aturat de créixer

Segons el Govern, alguns indicadors macroeconòmics indiquen una millora, però això, al carrer, no es nota. Al contrari, la situació no ha aturat d'empitjorar. La demanda d'aliments per part de ciutadans que no tenen prou doblers ha augmentat el 2013, a Palma, un 5% respecte de l'any anterior, segons el tècnic municipal Jaume Payeras. I de moment no s'ha notat cap davallada. Per alguns, aquesta xifra fins i tot és molt optimista. Eusebio Jaume, secretari de la Fundació Banc d'Aliments -que reparteix a tot Mallorca-, calcula que des que va començar la crisi la demanda de menjar ha crescut entre un 30% i un 40% cada any. El responsable de comunicació de Càritas Mallorca, Llorenç Riera, també afirma que les sol·licituds continuen creixent, tot i que no s'atreveix a dir en quin percentatge.

"De totes maneres això dels aliments s'ha sobredimensionat, com si n'hi hagués prou de repartir menjar per a les necessitats de molta gent", diu Riera, que ho veu amb preocupació. Recorda que hi ha molts altres problemes, com el de l'habitatge, que també intenten afrontar. Tot i amb això, les entitats no confien que l'economia millori per arreglar el problema, al contrari, reforcen la xarxa per repartir.

Nous centres de distribució

Càritas, sense anar més lluny, té previst obrir a principi d'any dos centres de distribució on els qui ho necessitin puguin demanar i endur-se, sota supervisió, allò que els cal, no paquets iguals per a tothom. Cerquen un local a la zona de Son Gotleu, el Rafal i la Soledat i ja en tenen un altre a la Vileta. L'Ajuntament hi havia de participar, però Riera explica que Cort té un altre projecte en marxa per donar targetes als necessitats amb les quals podrien aconseguir una sèrie de productes en alguns supermercats.

Payeras, per la seva banda, assegura que el programa Aliments en Xarxa ha disposat enguany de 135.000 euros -prop d'un 50% més que no el 2012-, dels quals es paga també el transport fins als punts de distribució.

El Banc d'Aliments, al seu torn, just el mes passat va tancar una gran operació de recollida de menjar i en va acumular devers 120.000 quilograms. També rep aliments del Fons Espanyol de Garantia Agrària, de cadenes de supermercats o de productors com una empresa de sa Pobla, que els acaba de fer arribar més de mil quilograms de patates. Però ells no reparteixen directament: més d'una cinquantena d'entitats de tot Mallorca els en vénen a cercar periòdicament. D'altres entitats, com Mallorca Sense Fam, també asseguren que reparteixen uns 1.300 quilos d'aliments cada setmana entre la seva pròpia xarxa.

Tant Jaume com Riera i la coordinadora del repartiment d'Aliments de l'Associació de Veïns de Canamunt, Carme Ruiz, són conscients que assumeixen una tasca social que hauria de correspondre a les administracions públiques, però no per això deixaran d'atendre-la. Sense les entitats que omplen el buit que deixen el Govern, els consells insulars i els ajuntaments en aquest camp, les desigualtats serien encara més evidents.