L’àrea metropolitana de Palma quasi podria doblar la població

PalmaEl sòl urbà i urbanitzable de Mallorca s’exhaurirà d’aquí a 40 anys si es construeix a tots els solars disponibles i s’aprofita tota la capacitat dels solars que ja estan construïts. En cas que això passi, es podrien absorbir uns 284.000 habitants més a l’illa, gairebé la meitat dels quals (un 45,4%) es concentrarien a l’àrea metropolitana de Palma.

No obstant això, el terme municipal palmesà és un dels espais amb menys opcions de creixement: amb el sòl vacant disponible es podrien construir 29.943 habitatges, fet que permetria albergar 75.457 persones, un 18,7% de la població actual. Dins l’àrea metropolitana, emperò, el municipi amb menys possibilitats de creixement és Calvià, que podria incrementar un 15% els seus habitants si s’esgotàs el sòl.

En canvi, altres municipis limítrofs amb Palma, com Puigpunyent i Algaida, tenen un potencial de creixement demogràfic superior al 70%, i Santa Eugènia, Santa Maria i Marratxí ronden el 50%.

Gestió, la clau

D’aquesta manera, Palma i la seva àrea metropolitana, que té un 45,5% del sòl vacant disponible a Mallorca, veuria créixer el seu contínuum urbà, però... Ha de ser aquest el camí?

Des de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat s’ha insistit aquesta setmana, amb la presentació d’aquestes dades, en la idea de fer esforços “per preservar el sòl rústic”, ja que actualment “hi ha una borsa de sòl classificat suficient” per fer front a les demandes poblacionals.

El conseller Marc Pons també ha assegurat que l’objectiu del Govern és centrar-se a “regenerar i donar eines per actuar sobre la ciutat ja construïda” per tal de “revitalitzar les nostres ciutats”. La funció social de l’habitatge i la necessitat d’aprofitar el sòl disponible per a habitatges de protecció oficial han estat arguments defensats també pel conseller, qui afirmava que el fet de tenir aquesta quantitat de sòl disponible no implica l’obligatorietat d’exhaurir-lo ni la necessitat de cercar-ne de nou.

En qualsevol cas, la gestió d’aquest sòl depèn d’una decisió política el problema de la qual no és la quantitat de sòl de què es disposa, sinó la gestió que se’n vol fer. En aquest sentit, la geògrafa Margalida Mestre assegura que les possibilitats que presenten les dades del Govern permeten “plantejar políticament un decreixement urbanístic”.

Així, una de les opcions que es podria estudiar a partir de l’informe de la Conselleria seria que tots els solars vacants urbans detectats que no estan construïts encara “es requalifiquassin a la baixa”, apunta la geògrafa. En el cas de Palma, per exemple, dels 29.943 habitatges que es podrien fer a la totalitat del sòl vacant, 11.594 (un 39%) es construirien en solars que a l’hora de fer l’estudi eren buits.

Per Mestre, “convertir aquells solars en rústic permetria pensar en zones verdes i les places que es podrien obtenir de la resta de sòl vacant serien, potser, suficients” per satisfer les necessitats poblacionals de la ciutat.

Si es fes això al municipi de Palma, la població que es pot absorbir passaria de les 75.457 persones a les 46.239, i aquests nous habitants s’instal·larien en immobles construïts en espais ja edificats (com, per exemple, una nova planta en un bloc de pisos).

“Un altre dels debats que permeten introduir aquestes xifres, i que va molt més enllà perquè toca també l’accés a l’habitatge i la problemàtica del lloguer turístic”, apunta Mestre, “són els habitatges buits”, ja que sobretot a Palma n’hi ha un nombre elevat que quedaren sense ocupants pels desnonaments durant la crisi. “Molta gent podria entrar-hi a viure” sense exhaurir més sòl, diu.