L’amnistia en rústic no triomfa
Els ajuntaments compten amb els dits d’una mà les legalitzacions emparades en la llei Company, que preveia milers de sol·licituds
ManacorLes xifres ballen per milenars i evidencien la desregulació en sòl rústic a les Illes. Es va calcular que l’amnistia introduïda per la Llei del sòl, també coneguda com a llei Company, podia afectar 20.000, 35.000 o 40.000 habitatges, depenent de qui facilitàs la xifra. Tenint en compte la magnitud de les dades, les previsions foren d’una allau de peticions de legalització. Però l’amnistia ha foradat. Nou mesos després que entràs en vigor, els ajuntaments de Mallorca poden comptar amb els dits d’una mà les llicències que han donat. “En total, deuen ser 20 o 30 a tota l’illa”, diu un tècnic. I tenen identificats els motius pels quals els infractors no es decideixen a regularitzar la caseta de foravila.
Els encarregats de decidir si una edificació mereix la regularització són els consistoris. El Consell no ha fixat uns criteris a seguir a l’hora de prendre la decisió ni en fa comptes. Tampoc no hi ha un recull de dades oficials. L’arbitrarietat està servida i la ideologia de qui governa o el criteri triat per cada tècnic són factors clau perquè a un municipi hi hagi més o menys amnistiats.
A Algaida, un dels sis municipis adherits a l’Agència de Disciplina Urbanística, l’Ajuntament no ha donat cap llicència. “No ens han fet cap sol·licitud, només algunes peticions d’informació”, diu Francesc Miralles, el batle. “També és perquè hi som reticents, ho trob una immoralitat”, afegeix. No opinen el mateix a Llucmajor. Joan Amengual, regidor d’Urbanisme del municipi més extens de les Illes, lamenta que poca gent s’aculli a l’amnistia. “Creim que és una bona iniciativa per regularitzar. Pot posar en valor una edificació, però la gent es fa enrere perquè és car”, indica. El Consistori ha rebut 82 sol·licituds d’informació, però tan sols té tres edificacions en fase d’instrucció.
A Campos, s’han atorgat tres llicències de regularització i n’hi ha tres o quatre més en tràmit. “Hi ha hagut moltes consultes, però la gent fa comptes i es fa enrere”, expliquen des del Consistori. A Alaró, on es calcula que unes 200 edificacions es podrien acollir a l’amnistia, l’Ajuntament ha donat dues llicències de legalització i n’hi ha “set o vuit” , diu el batle, Joan Simonet, en espera.
El preu de ser legal
Regularitzar l’habitatge construït il·legalment no surt gratis. La disposició transitòria desena de la Llei del sòl, que regula aquesta amnistia, serà vigent fins al 16 de juliol de 2017. El termini està dividit en tres anualitats. Fins al proper 16 de juliol, el propietari ha de pagar el 15% del valor actual de l’obra. La xifra puja fins al 20% l’any que ve i el 25% la darrera anualitat.
A aquests doblers s’hi ha de sumar l’impost de construcció i el preu del projecte de legalització, entre d’altres. “Una casa de 150.000 euros pot haver de pagar-ne uns 47.000”, va dir el regidor del PSM de Pollença i arquitecte Bartomeu Cifre Bennàssar, en una reunió que l’Ajuntament va convocar per orientar els propietaris a l’hora de legalitzar una edificació. Hi assistiren unes 300 persones i es calcula que al municipi es podrien legalitzar 500 cases.
“Quan es va anunciar la llei, ja vàrem dir que no se’n legalitzarien tantes”, explica el president de la demarcació de Mallorca del Coaib (Col·legi Oficial d’Arquitectes), Ignacio Salas. La institució ja es va mostrar aleshores contrària a la llei Company. “És un greuge comparatiu. Què passa amb els que han fet bonda?”, demana. I també alerta del risc que aquesta llei provoqui un efecte crida. “El missatge que s’envia és que es pot construir sense preocupar-se de si compleix la normativa o no”, diu.
Un altre dels motius de la manca de sol·licituds és que l’infractor no veu un benefici real que compensi aquesta despesa. “Molts mallorquins són patrimonialistes i no es preocupen per com deixaran les seves propietats a la gent que vindrà després”, diu un tècnic que no vol ser identificat. Deixar la caseta regulartizada implica tota una sèrie de facilitats a l’hora de formalitzar herències o vendre propietats, comenta. Però el Govern no ha fet cap campanya per explicar els beneficis de l’amnistia i el propietari, desinformat, prefereix no legalitzar.
Per aquest motiu, Pollença va organitzar una xerrada amb els veïns. El públic només va fer tres preguntes, però la iniciativa va tenir èxit. “De llavors ençà, han entrat una vintena de sol·licituds, sobretot d’estrangers ”, explica el batle, Tomeu Cifre.
Quan es va començar a discutir la Llei 2/2014 del sòl de les Illes Balears, el Govern va apuntar que potser serviria per configurar un cens d’edificacions fora d’ordenació en rústic a les Illes. Això no obstant, cap institució supramunicipal elabora un recompte oficial o controla l’aplicació de la disposició transitòria desena per part dels ajuntaments. Sobiranes, les institucions locals són les encarregades d’aplicar una llei molt poc específica sense cap supervisió ni guia d’actuació. “El Consell no hi intervé gens i això és intencionat”, expliquen des del Consell. “Mai ningú no tindrà dades concretes”, afegeixen. El GOB calcula que només a Mallorca hi ha més de 226.000 edificacions en sòl rústic, legals i il·legals. Tots els tècnics municipals consultats consideren que la llei és injusta perquè premia els infractors.
