L’altra cara de les festes De Sant Joan

CiutadellaMentre en aquests moments milers de persones gaudeixen de la festa a Ciutadella, fa la impressió que l’efecte crida de les festes de Sant Joan podria fer minvar el sentit dels actes tradicionals. Aquesta és la principal por dels ciutadellencs i que els membres de la Junta de Caixers han traslladat darrerament a l’opinió pública.

El sentiment autòcton de viure unes festes pròpies amb alegria i emotivitat s’ha vist trastocat per la cada vegada major afluència de visitants, un fet que, per molt habitual que sigui, no acaba de convèncer. Les fonts consultades diuen que estan preocupades perquè els adolescents es prenen, cada vegada més, les festes de Sant Joan com una ocasió immillorable per consumir begudes alcohòliques sense aturar. Fins i tot, el Caixer Senyor, Llorenç de Salort, i el flabioler, Sebastià Salort, han incidit en aquesta qüestió. Hi ha en joc, diuen, tota una història, una tradició i la solemnitat dels actes que representen la idiosincràsia de Ciutadella.

L’arribada massiva de joves procedents de Mallorca i Barcelona sense coneixements sobre les festes també crida l’atenció. Les campanyes de conscienciació s’emeten des de temps immemorials, però el missatge que les institucions volen transmetre no arriba. Tant és així, que per tot plegat existeix a Ciutadella cert desànim.

No tothom es queixa, però, de la massificació i no tota la responsabilitat recau en els joves adolescents de fora de l’illa. La venda de begudes alcohòliques a menors és l’assignatura pendent. És freqüent detectar a les urbanitzacions de Ciutadella grups de joves adquirint paquets de gin amb llimonada sense la necessitat de mostrar un document acreditatiu. També succeeix al nucli antic, tot i que en menor mesura. En general, la manca de vigilància en aquest sentit és alarmant.

L’impacte econòmic de les festes de Sant Joan és incalculable. La planta d’allotjament omple les places, i no només a Ciutadella. Menorca en el seu conjunt se’n beneficia. El teixit comercial i els restauradors obtenen augments de facturació rellevants. El cas dels bars del nucli antic és simptomàtic. Hi ha establiments que aquests dies poden guanyar una mitjana de 10.000 euros.

La clau resideix a trobar-hi l’equilibri. Però no és tasca fàcil. El Pla d’autoprotecció de les festes ha estat una passa endavant en la lluita per garantir-hi la seguretat. Aquest tema és una prioritat per l’Ajuntament i les entitats que s’estimen un Sant Joan tradicional. La massificació ha posat en perill actes com els Jocs del Pla i el Caragol del Born. Per aquest motiu, els membres del Consistori són conscients que el futur de les festes és el respecte que tots els ciutadans tinguin cap als actes més representatius. La crida a la responsabilitat no és simplement un titular, sinó que s’esdevé un element determinant amb vista al futur.

Les festes de Sant Joan són més que el que ens arriba o veiem a través dels mitjans de comunicació. Hi ha una celebració paral·lela, la que trobam als carrers secundaris de les festes. Carrers estrets, carregats d’història i que concentren famílies o grups d’amics al voltant d’una taula o a l’interior d’una cotxera. Moments compartits en què es convida a fer un mos i celebrar les festes de Sant Joan amb gin amb llimonada. Aquesta és la Ciutadella que s’amaga darrere d’uns actes com el primer toc de tambor i flabiol, el Caragol del Born, Sant Joan de Missa i els Jocs del Pla. El Sant Joan en la seva màxima expressió.