L'aigua va tardar 16 minuts a arribar

PalmaL'incendi més gran que mai s'ha registrat a Balears. 2.330 hectàrees de bosc i matoll calcinades són el recompte oficial després de 5 dies de foc. Ha superat en extensió el que l'any 1992 va cremar 1.970 hectàrees a Artà, i també el més recent de Morna, a Eivissa, tot i que les seves 1.000 hectàrees es cremaren sobre una illa considerablement més petita que Mallorca.

Precisament la d'enguany era la temporada més afortunada pel que fa a incendis forestals. Fins que arribà el fatídic divendres migdia, a Balears només s'havien cremat 10 hectàrees en tota la temporada, un registre extraordinari.

Després d'intenses jornades en les quals la prioritat era aturar l'avanç de les flames, ara que la situació està més controlada, arriba el moment de plantejar-se algunes qüestions. El conseller i tècnics de Medi Ambient varen comparèixer ahir per donar els detalls de tot el que envolta el foc de més dimensions que s'ha descrit a Mallorca.

Què se'ns ha cremat?

2.335 hectàrees de bosc i, sobretot, matolls.

El 34% de l'àrea afectada per l'incendi correspon a zona arbreda, principalment pinar, amb unes 230 hectàrees on hi ha alzines. Un 58%, la part més gran de l'incendi, és matoll mediterrani, un 5% correspon a superfície agrícola i un 2% són penya-segats.

Reacció a temps?

Medi Ambient diu que en cap cas no es va tardar massa.

Segons la informació recollida en el protocol oficial de l'Ibanat, l'avís va arribar a les 12.31 de divendres i a les 12.47, 16 minuts després, es va produir la primera descàrrega aèria. En opinió del cap d'extinció d'incendis, Bartomeu Llabrés, "es va seguir el procediment establert i es va reaccionar aviat".

Per què va créixer tant?

La manca d'un parc de bombers a Andratx no n'és un motiu.

Segons l'opinió del tècnic en incendis Bartomeu Llabrés, "el foc va aprofitar unes condicions idònies: menys de 30% d'humitat, vent i més de 30 graus. Una zona espessa de bosc en va fer la resta. Les flames eren de fins a 20 metres i, per tant, una brigada terrestre a Andratx no crec que ho hagués aturat", digué ahir. A més, la zona té molta inclinació, i a moments el foc bufava en el sentit del pendent, fet que suposa multiplicar-ne l'efecte. Els membres de la Conselleria de Medi Ambient també recordaren que mai no hi havia hagut tants de mitjans aeris, fins a 32 en alguns moments, sobre un foc a les Illes. Era l'única manera d'aturar-lo, digueren.

Un polvorí

Més extensió forestal, més abandonament, i més massa.

El cap de servei de gestió forestal de Medi Ambient, Luis Berbiela, va incidir que l'incendi d'Andratx ha posat de manifest una de les situacions més preocupants de la serra de Tramuntana: l'abandonament de la gestió forestal per manca de rendibilitat. Això provoca el creixement de la massa d'arbres, que esdevé més espessa. "No es fa perquè no és negoci. De tota manera, caldrà fer algun plantejament per aprofitar aquesta biomassa com a recurs energètic. Segons els càlculs de Medi Ambient, només estam aprofitant un 2% del pinar que podríem utilitzar. El seu creixement constant ens aporta un excedent que, si no cremam al forn, ens cremarà al bosc", va afirmar ahir Berbiela.

Les retallades

Han afectat les retallades de personal a l'Ibanat?

El conseller Gabriel Company va assegurar que no. En la seva opinió, "només s'han eliminat 7 llocs de treball administratiu, i hi ha 364 efectius sobre el terreny, dels 367 que hi havia el 2011. Si algú vol gratar per aquí, no diu la veritat i vol vendre una mentida. A alguns d'aquests" - amb clara referència als partits de l'oposició- "els demanaria que primer haguessin vingut a veure l'incendi", afirmà en la seva compareixença.

I ara què

Control de la desertificació, i aportació de material orgànic.

Les properes passes, una vegada s'extingeixi l'incendi, seran encaminades a evitar que les conseqüències siguin encara pitjors. En primer lloc, es faran "faixes de protecció, fent servir el mateix material cremat, principalment troncs", va explicar Berbiela. Es col·locaran de manera estratègica per evitar que els fenòmens meteorològics s'enduguin la terra, que és fonamental per desenvolupar-hi vida vegetal. A més, va explicar el tècnic, "s'aportarà matèria orgànica triturant troncs i restes de l'incendi, i finalment tenim preparades 52.000 alzines i 35.000 pins per reforestar", va sentenciar.

Solidaritat

totsperlaserra.caib.es

El Govern, el Consell i els ajuntaments s'uneixen per canalitzar i coordinar les múltiples iniciatives en marxa. Es pot demanar més informació al telèfon gratuït 900151617.