L’agricultura de muntanya
La disposició dels cultius en un entorn muntanyós dificulta i encareix les produccions que, per això, deixen de ser competitives
Sóller i els seus tarongers
La Cooperativa de Sóller impulsa un pla de recuperació dels horts
La Cooperativa de Sóller, fundada el 1899, és una entitat que ha tingut una llarga volada i encara continua viva i amb capacitat d’impulsar projectes. En els darrers anys no ha cessat de fer propostes i inversions, aconseguint resultats notables, sobretot pel que fa a l’oliva i l’oli. El problema és que la disposició dels cultius en un entorn muntanyós dificulta i encareix les produccions que, per això, deixen de ser competitives. Les finques grans no poden pagar la mà d’obra ni els altres costos de producció, i les finques petites tenen produccions que, sotmeses a preus rebentats, no són rendibles de cap de les maneres. Sols augmentant el valor afegit, via diferenciació i qualitat, es poden obtenir resultats. Per això la Cooperativa de Sóller, amb el seu president Miquel Gual, impulsa un pla de recuperació dels horts que és un intent d’evitar la desfeta definitiva dels tarongers sollerics. Ara es plantegen una ambiciosa inversió per millorar la capacitat de producció i de comercialització. Tant de bo que aquests projectes arribin aviat a bon port.
Règim Especial per a Balears
La proposta recollia l’essencial de les al·legacions de les entitats
La consellera Catalina Cladera inspira confiança a les organitzacions agràries. La proposta de REIB (Règim Especial de les Illes Balears) que va presentar davant el Consell Agrari Interinsular el passat dia 12 recollia l’essencial de les al·legacions de les entitats pageses, però, més enllà d’això, acollia la voluntat de posar la pagesia en el seu lloc i no repetir històries en què la pagesia és la parenta pobra o poc més que un camp d’estudi antropològic. L’origen pobler i pagès de la consellera deu influir en aquesta bona química, sens dubte, però no basta l’origen si no hi ha una comprensió dels problemes i una voluntat de cercar-los remei. Per això el Consell Agrari va ser unànime en el suport a la proposta del Govern per corregir els desavantatges de la insularitat. No s’ignoren les dificultats que hi haurà en aquesta negociació amb l’Estat, però se sap que si no es guanya la batalla el sector no té res a fer en el proper futur.
Arnau amer en el record
Ha tingut una trajectòria marcada per la generositat
La pèrdua de n’Arnau Amer ha estat molt sentida per tots els que el coneixien. Com a docent, com a persona compromesa en l’àmbit cultural, social i polític, com a amic, n’Arnau Amer ha tingut una trajectòria marcada per la generositat. Estimava el país, la seva terra i la seva gent, sense fer gaire fressa, però d’una manera coherent i constant. La darrera vegada que el vaig veure va ser a un acte públic, una taula rodona, en què es parlava de trobar un futur per al camp de les Illes Balears. Vaig mirar els assistents, i n’Arnau era allà, entre els joves i els pagesos, com tantes altres vegades, interessat per tot el que afecta aquesta terra nostra. I així el recordaré per a sempre.
Evolució del preu dels mens
Són lluny de ser justs perquè no paguen la feina dels ramaders
Les darreres setmanes s’està coneixent a Mallorca una bona evolució del preu dels mens amb relació a les campanyes passades. La causa és que el bon comportament de la demanda està facilitant les vendes de les carns locals i de qualitat, normalment arrasades per productes importats de pèssima condició i baix preu (però que per al consumidor són iguals de cars). L’alegria del mercat afavoreix uns preus, que són lluny de ser justs perquè no paguen ni de prop ni d’enfora la feina dels ramaders, però que mantenen una moderada línia ascendent. Si aquesta tendència agraïda es manté es reforçaran les possibilitats d’aconseguir una producció de cada vegada amb més qualitat i amb més capacitat de consolidar-se com un dels productes carnis més emblemàtics de Mallorca.
Ajudes per les inundacions
S’ha davallat el finançament de les assegurances agràries
El Fogaiba va publicar la convocatòria d’ajudes per als afectats per les inundacions de començament d’any, amb una previsió de despesa d’1,8 milions d’euros. Els beneficiaris són aquells agricultors que, en el seu moment, varen fer la declaració de danys. Ara, un cop supervisades i comprovades aquestes declaracions, disposen de tres mesos, a partir de la publicació en el bolletí oficial, per fer la sol·licitud de pagament. Aquests mals es produïren en l’àmbit dels conreus herbacis (sobretot a la zona del Pla de Mallorca) i en el de l’horticultura (a sa Pobla i a altres llocs). Les hectàrees afectades són 2.577 (2.364 d’herbacis i 212 d’hortalisses). La tramitació s’espera que sigui ràpida i permeti fer front a uns perjudicis que, en qualque cas, varen ser catastròfics de bon de veres. De les ajudes de l’Estat, de moment, no se’n sap res.
