L’adéu a un mestre, un periodista i un company

PalmaLa figura de Tomeu Picornell ofereix molts i diferents vessants, també alguns de complexos, de la mateixa manera que ho han estat les reaccions i les mostres de dol per la seva mort. Bartomeu Picornell Yanes (Lloret de Vistalegre, 1962), el nostre company, ens va deixar dilluns després de patir un càncer de pulmó durant els darrers mesos de vida. Des de la redacció de l’ARA Balears el recordarem pel mestratge en diverses disciplines, l’ofici en el periodisme i la companyia, en el seu sentit de ser important en la vida d’algú, amb els seus més propers.

Tomeu Picornell es va llicenciar en Filologia Hispànica per la UIB i amb aquesta formació va començar a treballar en el món de la docència. Ho va fer a la cooperativa Es Liceu del Pont d’Inca. Va ser una passa prèvia al periodisme, però la implicació amb la docència, i amb la defensa d’una educació pública i de qualitat, la va mantenir fins al final dels seus dies. En això va tenir al seu costat la seva companya de vida, Catalina Sbert, apassionada com ell en la mateixa lluita.

La seva incursió en el periodisme es produí l’any 1996 en la redacció del Diari de Balears, coincidint amb l’aparició d’aquella capçalera per primera vegada en català. Els seus grans coneixements humanístics -era un lector voraç-, juntament amb l’habilitat per adquirir de manera ràpida els de l’ofici, li van pemetre ser redactor, cap de la secció de cultura, coordinador de la secció d’opinió, cronista polític, articulista, editorialista i cap de redacció. En la seva darrera etapa en aquest càrrec patí una depressió que l’obligà a deixar el diari a principis de 2007.

Després de superar això, Tomeu Picornell no va tornar-hi. S’havia engrescat en un projecte que reunia algunes de les seves més fortes creences personals: les socialistes, per una banda, i les de l’amistat, per l’altra. Era el projecte d’Aina Calvo a la batlia de Palma, amb la qual ja havia coincidit a la Fundació Gabriel Alomar durant un parèntesi que havia fet al Diari de Balears. Va ser director general de Planificació a l’Ajuntament de Palma, assessorant en les principals decisions que es prengueren durant aquell mandat.

Lucidesa fins al darrer moment

Acabada aquesta etapa, Tomeu Picornell va tornar al periodisme, sent conscient que els temps canviaven i apostant per les noves tecnologies. Ho va fer primer a Bloko, un projecte que també li permetia el lligam amb el món de l’ensenyament, una passió sempre latent en ell. Després arribà l’ARA Balears i s’hi incorporà des del primer moment com a articulista, per posteriorment encarregar-se de la coordinació de l’edició digital. Actualment, fins a la seva mort, també treballava en la preparació de la informació del diari per a les properes eleccions. Va mantenir la seva extraordinària lucidesa fins al darrer moment. Tomeu no hauria volgut un panegíric en la seva mort, però sí que hauria exigit un retrat just sobre ell.