Publicitat
Publicitat

Els populars, una de freda i una de calenta

A Santanyí exigiran el català, mentre el partit intenta convèncer la Part Forana i segueix insistint al Parlament

SANTANYÍ

El PP de Santanyí anuncià ahir en comissió informativa que "s'exigirà el nivell B2 de coneixement de català en els quatre llocs de treball que traurem en oferta pública". L'acord, però, haurà d'esperar al ple de dimecres per ratificar-se. D'aquests llocs de feina, dos corresponen a les funcions d'assessoria jurídica, un de tècnic de personal i un d'oficial de Policia Local. "La gent entra al consistori xerrant en català i per això els que hi fan feina els han de poder atendre en aquesta llengua. A Santanyí, aquest tema està clar", afegí el batle, Llorenç Galmés, que a més de presidir l'Ajuntament ocupa un escó al Parlament i forma part de la directiva de les Noves Generacions populars a escala estatal. Paradoxalment, però, l'any passat des de la seva cadira al Parlament votà a favor de la Llei de funció pública, que rebaixa l'exigència del coneixement de català als funcionaris. Això no obstant, per Galmés, "l'exigència de català no respon a cap confrontació amb el Govern, perquè aplicam l'autonomia local que estableix la llei".

PART FORANA

La reunió en què dimecres el Partit Popular convocà els batles i regidors d'Educació, i de la qual es féu ressò el diari Última Hora , serví per informar sobre què és i com s'ha d'aplicar el decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) i "per dir que és una cosa bona", segons afirmà ahir el secretari general del PP, Miquel Vidal. Segons Vidal, hi assistiren devers 50 persones, entre les quals la consellera insular d'Educació de Menorca, María Nieves Baillo, i la batlessa de Maó, Àgueda Reynés. També hi fou present el batle de Mancor, Joan Antoni Ripoll, amb un regidor que es va abstenir en la que fou la darrera aprovació d'una moció contra el TIL en un poble governat pel PP amb majoria absoluta. A la trobada no hi acudiren representants de tots els pobles. No hi anà cap regidor de sa Pobla, el primer municipi governat amb majoria absoluta pel PP on s'aprovà una moció contra el polèmic decret; ni de Pollença, el primer municipi de les Illes en què s'aprovà una moció contra el TIL, amb l'abstenció dels regidors populars.

PARLAMENT

La diputada del PP Aina Aguiló, que ahir presentà tres iniciatives parlamentàries per reforçar l'aplicació del decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) el proper curs, defensà que si aquest decret ja estigués en vigor "tal vegada hauríem afrontat millor la crisi econòmica", perquè el coneixement d'una llengua estrangera dóna més possibilitats. La popular acusà el Pacte d'aturar el procés d'implantació del trilingüisme. El PP ha registrat tres iniciatives per demanar al Govern del mateix partit que ampliï el programa d'auxiliars de conversa en llengua estrangera, que s'havia reduït amb la crisi, que ampliï l'oferta on-line de formació d'anglès per al professorat i que doni un impuls formatiu dels docents en matèria de llengües estrangeres. Malgrat que les tres iniciatives són per millorar la formació del professorat en anglès, Aguiló justificà que aquest està prou format per fer classes en llengua estrangera el curs vinent. I insistí que la implantació del TIL serà progressiva i enguany només s'aplicarà a primer, tercer i cinquè de Primària i primer d'ESO.