L’Acord que desencallà la vaga educativa aprova el curs

PalmaL’Acord Marc d’educació va suposar, a principis de l’acabat curs 2015/16, la peça clau per desencallar un trencaclosques educatiu començat pel Govern popular de José Ramón Bauzá. Una negociació que ha capgirat la política educativa de les Illes. Però, com tot, aquesta és mal·leable i s’ha d’anar adaptant a les circumstàncies que l’envolten. La Conselleria d’Educació i Universitat, liderada per Martí March, va signar amb els sindicats STEI, ANPE i FE-CCOO deu punts sobre els quals s’havia de començar a treballar. L’acord ha dividit representants de la comunitat educativa: tant UOB com Alternativa, les forces de l’Assemblea de Docents, van refusar signar-lo. De fet, el 69% de l’Assemblea va rebutjar-lo. El motiu? És un acord “lesiu, regressiu i incomplet”, segons UOB. El conseller March, en declaracions a aquest mitjà, reitera el desig d’haver obtingut el suport de l’Assemblea.

Després d’un curs intens, amb el qual la Conselleria de March està intentant recuperar la confiança perduda en els agents educatius de Balears -amb la LOMQE de Wert com a ‘invasora’ principal i el problema de la massificació d’aules-, diversos sindicats -no signants de l’acord- i el grup parlamentari Podem, que dóna suport al Govern, critiquen que és “paper banyat”. March considera que aquest acord ha estat dialogat, fruit del consens i que ha servit per desencallar una situació d’inestabilitat. L’ARA Balears examina els punts clau de l’Acord Marc per intentar acabar de donar imatge a aquest trencaclosques educatiu de les Illes.

Els atacs al català de Bauzá van fer vessar un tassó ple de paciència. L’equiparació d’hores de classe en català, castellà i anglès, amb la consegüent baixada d’hores de català i la impossibilitat de poder seguir el model de normalització lingüística, va fer omplir els carrers de Palma el setembre de 2013. No eren turistes, eren camisetes verdes cridant per una educació de qualitat. L’altra dinamita que va fer trontollar l’expresident va ser la Llei de símbols: les senyeres no eren benvingudes a les façanes. Els famosos llaços per la llengua foren una reivindicació històrica de la comunitat docent. Una de les mesures d’urgència adoptades per March va ser eliminar aquesta llei i derogar el TIL.

LOMQE

L’Acord Marc, en relació a la LOMQE, s’ha complert en gairebé tots els punts: declaració institucional contra la llei, realització de la Conferència Sectorial d’Educació per sol·licitar la paralització del calendari d’aplicació, sol·licitud d’un debat al Senat sobre la LOMQE, s’han elaborat els nous currículums i s’han paralitzat les revàlides de Primària. Des d’alguns sectors es critica que la Conselleria no està actuant de manera contundent contra la LOMQE. Ara bé, Educació defensa que, com a estat de dret, no es pot anul·lar a Balears.

Inspectors i substitucions

Una altra de les polèmiques del Govern de Bauzá va ser la de passar, gairebé, tota la legislatura substituint docents a partir de 30 dies en cas de baixa. Poques setmanes abans de les eleccions, es va reduir fins a 3. La Conselleria de March, en relació a aquest acord amb els sindicats signants, va escurçar els terminis. D’aquesta manera, es pot autoritzar la substitució abans d’aquest termini. Aquesta ha estat una de les mesures que ha pres amb més velocitat Educació. Un altre dels punts realizats ha estat el d’incrementar la plantilla d’Inspectors i la convocatòria d’oposicions.

Recuperació de salaris

Una mesura en ple tràmit. La Conselleria confirma que, durant el que queda d’any, es recuperarà el 100% de la paga extraordinària de 2012. Aquest mes de juny, el Consell de Govern aprovà pagar-ne el 12,5%. Encara queda per abonar-ne una quantia, que reclamen els sindicats. En queden encara 69. L’Acord Marc, això sí, preveia que es recuperàs durant el curs 2015/16.

Més places de professorat

Les previsions són augmentar-les, també, per al curs vinent. Però és cert que durant aquest 2015/16 s’han creat 394 places més que el curs passat. La Conselleria assegura que aquelles places a mitja jornada només les compta com a mitja. Per tant, són més de 400 professors que han pogut accedir a un lloc de feina.

Condicions laborals

El punt que li està costant més de resoldre a Educació. Els punts de conflicte són diversos. En primer lloc -i el menys conflictiu perquè, segons fonts d’Educació, està gairebé a punt-, la creació per decret del Servei de Prevenció de Riscs Laborals. Ara bé, allò que no s’acaba de veure tan clar és la percepció de les retribucions en situació d’incapacitat temporal. Un acord pendent que no s’acaba de desajustar.

Pel que fa als professors de 55 anys, Educació es va comprometre a negociar la reducció de tres hores lectives. Ara, se n’han reduït dues i els mestres han d’estar al centre. Els sindicats reclamen que s’afegeixi la que falta i es puguin complir fora del centre. Ara bé, s’ha de destacar que per a l’any 2017 els professors ja hauran cobrat els sexennis, un altre dels punts de l’acord.

Aules massificades

Un dels problemes més reiterats per la comunitat educativa. La reivindicació del compliment de les ràtios legals mai no falla en les protestes dels docents o grups parlamentaris com el de Podem. La Conselleria es va comprometre a limitar a 20 la quantitat d’alumnes a les aules de 3 anys. A Primària, la llei estableix un màxim de cinc (més dos, per NESE). A ESO i FP, la xifra augmenta fins a 30 i a Batxillerat assoleix els 35. El curs 2015/16, en un 53% de les aules de tres anys s’han superat els 22 alumnes. Educació promet desdoblaments o afegir un professor de suport si el centre ho prefereix. El conseller March sap que és una situació complexa que encara no s’ha arreglat a tots els centres.

Hores lectives

El curs 2014/15, la situació de partida en què es va trobar Educació era de més de 20 sessions per professor a les aules de Secundària, FP i EPA. La Conselleria assegura que ha aconseguit superar les previsions, que les rebaixaven a 20, 19 i 18 (amb una certa flexibilització) progressivament els propers cursos.

Beca menjador i llibres

Les famílies que obtinguin la beca menjador es beneficiaran d’un total de 740 euros. A més a més, s’hi han inclòs els centres concertats perquè els alumnes es puguin veure en igualtat de condicions. En total, Educació hi ha destinat 1,5 milions d’euros, mentre que l’any passat només van ser 400.000 euros. També es donen ajuts per a transport, a aquells alumnes que es veuen obligats a quedar a dinar al menjador escolar per aquest motiu. A més a més, s’ha multiplicat per cinc la dotació destinada al programa de reutilització de llibres i material didàctic.

Model lingüístic

Un comitè d’experts treballa per definir el nou model lingüístic de l’ensenyament. L’objectiu és pal·liar els efectes produïts en el català i crear les bases que han de concretar l’ús de la llengua als centres. Aquesta mesura està en tràmit, un cop ja s’ha creat el comitè amb les propostes dels diferents actors de la comunitat educativa. Però els sindicats critiquen la mala gestió en aquest aspecte. Sobretot, en relació al Decret de llengües, ja que es va elaborar abans que existís aquest model.

D’altra banda, el Decret de llengües ha suposat un entrebanc més a la Conselleria de Martí March. Un informe del Consell Consultiu critica aspectes del decret perquè no assegura la igualtat entre els centres. Des d’Educació, però, no s’està d’acord amb les crítiques i pareix que el decret tirarà endavant.