Balears 07/05/2016

Josep Quetglas: “Hem de jutjar el passat ”

Fa sis mesos va publicar Les arquitectures de la casa del poble de Palma, 1918-1924 i ahir va presentar un recull dels escrits del batle republicà de Montuïri, Joan Mas.

Y.tarramera
3 min
Josep Quetglas: “Hem de jutjar el passat ”

PalmaVa néixer a Palma l’any 1946 però ha viscut a Barcelona gairebé tota la seva vida. Catedràtic d’Arquitectura, pare de dues filles i des de fa 6 anys, veí de Montuïri. L’apassiona recuperar articles i capítols de la història que s’han amagat i “mal explicat”. Fa sis mesos va publicar Les arquitectures de la casa del poble de Palma, 1918-1924 i ahir va presentar un recull dels escrits del batle republicà de Montuïri, Joan Mas.

Per què vau recuperar la veu de Joan Mas?

Per molts motius, però sobretot per un de personal: coneixia la seva filla, que tenia 10 anys quan van matar el seu pare, i volíem recuperar la seva memòria perquè va ser un dels dos grans representants del municipalisme republicà a Mallorca.

Com el recorden els veïns?

D’una manera molt present, perquè va crear la identitat que actualment té el municipi: va construir el cementeri, la biblioteca, l’escorxador i, sobretot, un grup escolar modèlic que va ser reconegut per una publicació barcelonina.

És important recuperar la memòria dels qui van desaparéixer?

A mi no m’agrada parlar de memòria i tampoc centrar-ho en les desparicions. Del que se tracta és de recuperar l’activitat d’aquesta gent i els seus ideals polítics. Avui en dia es parla de transparència i participació, però a mi em resulta graciós si ho compar amb Joan Mas.

Per què?

Perquè ell sí que fou transparent. Com a batle, per exemple, feia que totes les despeses municipals es pejessin a la porta de l’Ajuntament perquè qualsevol persona del poble pogués comprovar el que es gastava. Quan va construir el grup escolar, com que era una despesa molt important, va convocar un referèndum perquè els veïns decidissin si el volien o no. En definitiva, pensam que innovam, però en el passat ja trobaves maneres de fer tan actuals com les d’ara.

No creieu important saber com van morir aquesta o altres víctimes?

No m’interessa parlar de com han mort perquè és com parlar dels feixistes. M’interessa xerrar de les forces i actituds polítiques que fan canviar el present, i que trobam més a les paraules que a la mort que, òbviament, lamentam.

Celebrau que la llei de fosses sigui aviat una realitat?

Què ens donen les fosses? Ossos, que són irrenunciables de recuperar i que han de tornar a ca seva, a les tombes de les seves famílies. Però jo amb els ossos poca cosa hi puc fer. M’estím més recuperar paraules i idees, maneres de fer que són instruments que tenim a les nostres mans per oposar-nos a un present que no ens agrada.

I exhumar les fosses no és una ma nera de fer front al present?

Jo faig feina amb unes fosses que es diuen arxius i bibliotiques i que són més utils, tenen més futur i són més productius que les fosses. Les fosses s’han d’obrir i retornar les persones enterrades s’han de retornar als seus familiars, però a les fosses dels arxius hi ha paraules que expliquen molta actualitat i no podem fer la vista grossa.

La casa del poble?

Va ser un dels instruments que va tenir el financer Joan March per dominar la situació econòmica i política. Va ser un dels primers actes que va fer quan es va començar a dedicar a la política. Es va instal·lar a Palma, va fer-se seu el partit liberal i simultàniament va captar la cúpula dirigient del centre regionalista amb l’arquitecte Fortea i Hostatric, juntament amb Llorenç Bisbal, que era un dirigent sindical d’UGT. Aquests dos són sota el comandament d’en March.

Us vau guanyar algun enemic xerrant d’això?

Sí, bastants, perquè consider que hi ha una raça nefasta quan parlam de passat que són els historiadors. Esterilitzen el passat. Són col·leccionistes de dades i gent que tenen com a únic objectiu replegar moltes dades sobre el passat només per la seva satisfacció, però no fan res més.

I què cal fer amb la història?

El passat es mereix un respecte i intentar comprendre’l. Hem de ser capaços de jutjar-lo. Si tenim el present que tenim és perque el passat ens ha duit fins aquí i si no comprenem els erros comesos no podrem sortir d’aquest present. No hi cap mirada cap al passat que no sigui una condemna. No podem mitificar el passat, l’hem de jutjar.

stats