Josep Palouzié: "El problema està totalment controlat, judicialitzat i a prop del final"

PalmaJosep Palouzié va ser nomenat cap de la Policia Local de Palma el 27 de juny del 2016, en plena tempesta judicial pel cas de corrupció que ha culminat amb la imputació d’una llarga llista d’agents i tots els comissaris del municipi. Vuit mesos després, policies del cos continuen declarant davant el jutge Penalva i els fiscals Carrau i Subirán. Palouzié, que ja ha estat intendent en cap de Girona durant 19 anys, ens explica la tasca que està duent a terme per regenerar la institució, immersa encara en el malson.

Què diríeu a un ciutadà, després de tot el que s’ha destapat i que, inevitablement, ha afectat la percepció sobre el cos de la Policia Local?

Li diria que el problema està totalment controlat, judicialitzat i a prop del final. L’organització funciona amb aquesta vocació de servei públic que ha de tenir. Lògicament tot és millorable, però cal confiar en la policia, perquè parlam d’una minoria del tot localitzada i que en aquests moments ja no presta servei des de fa temps.

Us imaginàveu que els tentacles de la corrupció arribarien tan lluny?

Es van reproduint situacions amb més detall a mesura que es va aixecant el secret de sumari, però el cas gira entorn de les mateixes persones i la mateixa trama econòmica i empresarial. Ja no hi apareixen noms nous. Amb això no vull llevar importància al problema, sinó que vull fer entendre que està localitzat i erradicat. Els agents imputats ja han estat suspesos del càrrec com a mesura cautelar.

Què és el que ha fet possible la trama corrupta entre policies, funcionaris i polítics?

Aquí varen fallar els sistemes de control. M’he trobat amb diversos problemes de funcionament intern i de gestió de documentació. La xarxa corrupta se’n va aprofitar. Ara estam intentant eliminar tots aquests problemes interns que ho han fet possible. Els circuits interns no acabaven de funcionar i els hem refet i hem establert sistemes de control. De fet, han augmentat exponencialment les actes que s’han tramitat des de l’any 2016, perquè s’està erradicant la corrupció i perquè hi ha hagut una millora dels procediments.

En el sumari de la causa es parla de sancions a establiments de determinats empresaris que es feien desaparèixer per indicacions immediates d’alts càrrecs policials...

Tot paper que entra ara en aquesta casa està localitzat en el circuit i sabem on ha anat a parar. Això ens aporta serietat i evita que pugui haver-hi corrupció. La diferència de sancions que han acabat en expedients sancionadors respecte del 2016 és impressionant. Alguns d’aquests es perdien, perquè l’organització no disposava d’aquests circuits tan garantistes que ara tenim.

En què consisteixen aquests circuits?

Quan algú fa una denúncia, cal redactar una acta en què s’ha de recollir la infracció. Una multa de trànsit, per exemple. S’ha de tenir en compte que al municipi de Palma tenim un volum de feina molt important. L’agent efectua l’acta, la trasllada a la seva unitat i passa a un servei centralitzat que en fa els tràmits. Durant aquest procés, ha de passar pels circuits informàtics i ha d’arribar al departament d’Infraccions Generals de l’Ajuntament. Hem de garantir que en tota aquesta tramitació no es perdin papers. I parlam de milers i milers de papers. La trama corrupta es devia en part a una manca de control. Per altra banda, va haver-hi gent que es va deixar corrompre i gent que va voler corrompre. A més a més, l’oci nocturn és un sector que mou molts diners a les Illes Balears i a Palma. Després, tot apunta que va haver-hi un sector de la política que no va vetlar perquè tot això no es produís.

Ha percebut en algun moment una organització interna abocada a males praxis o vicis?

No. El que he detectat és una organització poc moderna. Per altra banda, vàrem signar un contracte sobre la informatització dels sistemes amb l’Ajuntament que no s’ha acabat de complir. Jo venc d’una organització on tot estava més informatitzat i per això les actes difícilment es perdien. Aquesta falta de modernitat també ha contribuït a fer possible la corrupció. Així mateix, crec que convé simplificar l’organització, que fins fa poc ha estat excessivament burocratitzada, amb molts nivells i, per tant, a vegades poc transparent. Les organitzacions han d’estar molt ben estructurades i els procediments han d’estar molt clars. No s’ha de poder moure un treballador segons vingui de gust. Cal combinar la flexibilitat amb la garantia, i això no és fàcil. I cal més centralització en la gestió de les actes.

Què és allò que ha fallat, doncs?

Ha fallat el model de Policia Local de les Illes. Es va intentar un model que després ha estat molt difícil d’aplicar, diferent de la resta de la Península. Aquí, tu volies ser policia, t’apuntaves a fer un curset de quatre mesos i amb això ja en tenies prou per formar part del cos com a interí, tenint en compte que som la comunitat autònoma amb més interins de tot l’estat espanyol. Els polítics també han fallat. La seva obligació era estar al cas del que passava, si és que no ho han impulsat. I també ha fallat el factor humà: el fet de no tenir bones persones, les quals, de fet, s’han aprofitat del desgovern i d’un sistema jeràrquic molt feble.

Com afecta la condició de reservista el vostre càrrec?

La finalitat de ser reservista és col·laborar en la defensa d’aquest país. Aquesta figura, sorgida el 2006, és relativament nova i a Espanya és molt reduïda. A França, per exemple, que és un país amb el qual he tingut força relació a causa de la meva ascendència familiar, la implicació de la societat civil amb les forces armades és molt elevada. Elevadíssima, diria. La gendarmerie és un cos policial de caràcter militar. A la Guàrdia Civil hi ha prop de 40.000 reservistes entre homes i dones. Els caps de setmana o algunes vegades a l’any reben formació, es posen l’uniforme i surten a fer les operacions policials pròpies d’un professional. Aquí la figura no té tanta tradició històrica i, a més, la seva implantació no ha estat fàcil per culpa de la reducció del servei militar a l’àmbit professional.

En una entrevista a La Razón, del 2015, reivindicàveu el valor del servei militar obligatori. Què creis que aportaria?

Hi ha moltes coses de les forces armades que es podrien incorporar als cossos policials. Una d’elles és la disciplina, que no significa obediència cega, sinó assumir responsabilitats pròpies del teu càrrec. Una altra és l’esperit de cos. Les forces armades es preparen per a situacions molt complicades i, per tant, cal reaccionar de manera conjunta i no individual. La companyonia que es genera en les situacions a les quals estan abocades les forces armades n’és una altra. Tots aquests són valors propis de les organitzacions militars, però que en qualsevol organització serien desitjables. Però el cos policial no és una força armada. De fet, el règim estatutari és absolutament diferent. Però aquests són valors positius i tot això el ciutadà no ho sap. Tenim una visió molt esbiaixada sobre la qüestió de les forces armades i del seu paper constitucional.

Per què creis que tenim aquesta mala concepció de les forces armades?

Sempre ho he dit: les forces armades van tenir un paper molt diferent amb Franco però ara, després de tants anys, hauríem d’haver avançat cap a un patriotisme constitucional, amb el respecte a l’estat de dret per sobre de tot. Encara que sigui millorable, hem de creure’ns el sistema i el poder judicial. És increïble com la gent comença a qüestionar sentències sense tenir-ne un coneixement profund. Al final, és aquest el sistema que ens garanteix que jo no pugui fer una detenció arbitrària quan m’interessa. Les forces armades, però, tenen el paper pur i exclusiu de la defensa dels interessos occidentals.

Quan vàreu dir que el baix nivell de patriotisme a Espanya era un problema, a què us referíeu?

Em referia al patriotisme constitucional i no tant a l’espanyol. Jo sempre m’he sentit molt catalanista. L’any 75, quan es va modificar la Llei del Registre Civil, vaig insisitir als meus pares perquè el meu nom passàs a ser català. Això no vol dir que no senti que tenc vincles culturals, històrics i lingüístics amb Espanya, que també els tenc.

Quin és el vostre ideal d’un cos de Policia Local?

El meu àmbit és el de la seguretat local, perquè sempre he cregut que és molt més adaptable a les necessitats del ciutadà. A diferència d’altres cossos policials, que poden trobar-se a centenars de quilòmetres l’autoritat política a la qual responen, la capacitat de ser sensible a les demandes ciutadanes és menor. En canvi, la Policia Local està sota les ordres de l’autoritat municipal, que és el conjunt de càrrecs electes més directes que tenim i que, per tant, és molt sensible a tot allò que passa a la ciutadania. Les policies locals ens adaptam més a les demandes ciutadanes i tenim més capacitat de reacció. L’òptim seria una policia molt arrelada al territori i relacionada amb els veïns i sensible als seus problemes. Un agent no ha d’estar escampat pel carrer. La policia ha de ser proactiva i el que ajuda el ciutadà és la personalització.