Publicitat
Publicitat

Josep Coll : "Les aigües de la costa nord són de Madrid: és absurd"

Entrevista amb el biòleg autor de la tesi que estudia com les mesures de protecció milloren els recursos de peix del litoral balear

Josep Coll Montserrat, autor de la tesi Avaluació dels esculls artificials i de les reserves marines com a eines de gestió dels recursos íctics litorals a les Illes Balears, proposa la creació de més reserves marines i defensa la necessitat d'una gestió més eficient de les ja existents.

Quina funció tenen les reserves marines?

En tenen diverses. La més important és la que acompleixen les reserves integrals, que són espais totalment protegits dins les mateixes reserves. Aquestes ofereixen una zona de seguretat perquè les espècies marines es reprodueixin i puguin créixer sense la pressió de l'activitat pesquera. A més, la zona protegida serveix d'empara als ous, que viatgen amb els corrents marins.

Són suficients les que hi ha a les Balears?

No, però no en farien falta gaires més. Segurament amb mitja dotzena bastaria: tres a Mallorca, una a Menorca i dues a Eivissa i Formentera. El que passa és que abans de protegir els espais s'han de realitzar estudis previs sobre la conveniència de fer-ho. L'eficiència d'aquestes zones no només depèn de la seva mida, sinó de la qualitat i diversitat dels hàbitats que es troben dins.

Es gestionen bé?

Des del meu punt de vista, no, com a mínim ara. Des del primer Pacte de Progrés i fins a la legislatura actual s'havia fet una bona tasca. Ara, però, hem passat de tenir nou vigilants a tenir-ne només tres, una xifra insuficient.

Les retallades són pertot arreu...

Les reserves generen ingressos mitjançant l'oferiment d'activitats recreatives regulades. Si estigués ben plantejada, aquesta recaptació, només amb els doblers que es fan amb les taxes de busseig de les reserves de l'illa del Toro i les Malgrats, es podrien pagar els sous dels guardes, sense la necessitat d'esprémer l'usuari. Així hauria de ser. Tot i la gravetat d'acomiadar els guardes adscrits a aquestes reserves, em consta l'esforç que ha realitzat el coordinador de les reserves marines (de l'empresa pública Semilla) perquè no quedassin desprotegides. S'ha de valorar molt aquest esforç, redistribuint esforços des d'altres reserves, però hauria de ser una mesura conjuntural. S'han de recuperar tots els guardes.

El Toro i les Malgrats són les reserves més petites.

Vet aquí la importància d'estudiar prèviament la localització de les zones. Són les més petites però, com que estan ben triades, a més d'acomplir la seva funció mediambiental, són viables econòmicament.

Què passa amb les aigües de Tramuntana?

La costa nord pertany a Madrid, sobre els papers. És completament absurd, perquè fa molts d'anys que aquesta costa està abandonada pel Ministeri. "Que cada palo aguante su vela" és el dogma dels gestors. I no ha funcionat. L'Estatut d'Autonomia hauria de considerar la plataforma i el talús de la serra de Tramuntana com a superfícies pròpies, a fi d'assumir-ne les competències la Comunitat Autònoma.

Quines mesures millorarien l'estat actual de les pesqueres?

Seria interessant crear un cos de vigilància que integràs, en un mateix equip, els agents de medi ambient, els inspectors de pesca i els guardes de les reserves. A més, s'hauria de fer un pla general de reserves marines, revisant el que ha funcionat i el que no, estudiant i justificant bé possibles noves reserves. La nostra comunitat autònoma hauria d'assumir les competències de pesca de tot el que és el promontori balear, en aigües de plataforma i de talús. Això permetria gestionar les aigües de la nostra estimada Tramuntana.